A finals del passat mes de juliol, l’Ajuntament del
Vendrell, amb el permís del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de
Catalunya, va cobrir de manera reversible el jaciment de la Creu de Coma-ruga per evitar-ne
la continua degradació.
El jaciment de la Creu de Coma-ruga fou excavat l’any 2005 i el resultat provisional va ser que es tractava d’un establiment rural del segle I dC dedicat a la premsa i l’emmagatzematge del vi. Un cop es va finalitzar l’excavació, l’Ajuntament del Vendrell va decidir que aquest jaciment s’havia de conservar, ja que, malgrat que estava arrasat, era una mostra característica del poblament d’una època (en aquest cas, la romana) dedicada a una activitat que fins fa poc encara era la majoritària al Baix Penedès, com és el cultiu de la vinya. Per tant, la Junta de Govern local del 7 de març de 2005 va acordar sol·licitar a la Direcció General del Patrimoni Cultural la conservació de les restes arqueològiquestrobades a la Creu de Coma-ruga, la qual cosa va ser acceptada. A continuació, s’hi van col·locar unes tanques a l’espera de la urbanització i l’adequació de l’indret.
El jaciment de la Creu de Coma-ruga fou excavat l’any 2005 i el resultat provisional va ser que es tractava d’un establiment rural del segle I dC dedicat a la premsa i l’emmagatzematge del vi. Un cop es va finalitzar l’excavació, l’Ajuntament del Vendrell va decidir que aquest jaciment s’havia de conservar, ja que, malgrat que estava arrasat, era una mostra característica del poblament d’una època (en aquest cas, la romana) dedicada a una activitat que fins fa poc encara era la majoritària al Baix Penedès, com és el cultiu de la vinya. Per tant, la Junta de Govern local del 7 de març de 2005 va acordar sol·licitar a la Direcció General del Patrimoni Cultural la conservació de les restes arqueològiquestrobades a la Creu de Coma-ruga, la qual cosa va ser acceptada. A continuació, s’hi van col·locar unes tanques a l’espera de la urbanització i l’adequació de l’indret.
No obstant això, de resultes de la crisi i de diversos problemes tècnics d’àmbit urbanístic, la urbanització no es va realitzar i el jaciment va quedar al descobert i a mans dels elements atmosfèrics. La qüestió va empitjorar quan hom va robar les tanques que preservaven el jaciment. En aquest sentit, per la manca de pressupost de poder recuperar el jaciment com a element històric visitable i a fi d’evitar la contínua degradació per culpa dels elements atmosfèrics i humans, des de la Regidoria de Cultura es va decidir demanar permís al Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya per cobrir el jaciment de manera reversible, i així poder preservar-lo fins que, en un futur, amb millors condicions pressupostàries, es pogués musealitzar.
En una primera fase i un cop obtinguda la resposta
favorable de la
Generalitat, es va netejar el jaciment d’herbes i brossa, i
es van resseguir les estructures per retirar-ne la terra que s’havia anat
acumulant al llarg dels anys. Posteriorment, un cop net el jaciment, es va
procedir a tapar tot l’indret amb una malla geotèxtil que servís d’aïllant i que
marqués el començament de les estructures. A sobre, es va cobrir amb tones de
grava depurada, a fi i efecte d’igualar tot el terreny.
Actualment, s’està a l’espera de poder finançar una segona fase, que és la de tancar altra vegada l’indret (aquest cop amb tanques de materials no susceptibles de ser robats), amb la finalitat de delimitar i ajudar a preservar millor l’indret per poder reconstruir-lo posteriorment.
Actualment, s’està a l’espera de poder finançar una segona fase, que és la de tancar altra vegada l’indret (aquest cop amb tanques de materials no susceptibles de ser robats), amb la finalitat de delimitar i ajudar a preservar millor l’indret per poder reconstruir-lo posteriorment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada