dimecres, 3 de març de 2021

La Fundació Fenosa presenta una exposició sobre l’amistat entre l’escultor i el poeta Josep Carner


Amb motiu de l’ ANY CARNER, que commemora els 50 anys de la mort del “Príncep dels poetes”, la Fundació Apel·les Fenosa presenta l’exposició JOSEP CARNER I ELS JOCS FLORALS DE LA LLENGUA CATALANA, PARÍS, 1948, que recorda l’amistat entre el poeta i l’escultor. En aquest esdeveniment, Nicole Fenosa va ser triada per Mercè Rodoreda com la Reina dels Jocs Florals. El vestit va ser dissenyat per l’escultor Joan Rebull.

L’exposició està ja oberta a la seu de la Fundació Apel·les Fenosa, C/ Major, 25, del Vendrell, fins a finals d’abril de 2021.

Quan sigui permès es farà un acte d’homenatge a Josep Carner amb la participació del comissari de l’ANY CARNER, el professor Jaume Coll, i Òmnium Cultural, amb lectures de poemes de Carner i música de violinistes relacionada amb el poema “L’ Hamadríade del violí”.

L’HAMADRÍADE DEL VIOLÍ

Josep Carner i Fenosa es troben a París l’any 1948 i comparteixen la proximitat amb Mercè Rodoreda i Armand Obiols, i iniciatives com la Revista de Catalunya, i, òbviament, els Jocs Florals de la Llengua Catalana, que Carner presideix.

L’any 1948 Fenosa fa el retrat de Carner, i d’ençà d’aquests moments la seva relació és més estreta. Carner li envia el poema de “L’hamadríade del violí”, que Fenosa publica en diversos catàlegs i llibres, i tots dos es veuen quan el poeta visita París.

El poema està inspirat en l’obra “Violoniste”, que va ser exposada per primera vegada l’any 1946 a la Galeria Jacques Dubourg de París, on Carner la va veure per primera vegada. Va ser publicat per primera vegada a la Revista de Catalunya, i Fenosa va fer-lo servir en moltes de les seves publicacions... al catàleg de l’exposició de la Galeria Jardin de Barcelona, 1957; a les Obres completes de Josep Carner , I: Poesia. Barcelona: Selecta, 1957, a l’edició feta per Joan Gili l’any 1964; a la primera gran monografia sobre Fenosa, editada a Barcelona l’any 1969 per Polígrafa, sota la direcció de Joan Perucho i escrita per Raymond Cogniat, incorporat al catàleg de l’exposició de Fenosa a la Sala Gaspar de Barcelona l’ any 1969. També va ser traduït al francès a la revista SUD l’any 1976 i al llibre escrit per Jean Leymarie, i editat per Skira, l’any 1993.

ELS JOCS FLORALS DE LA LLENGUA CATALANA A PARÍS, 1948

Abans dels Jocs Florals de París de 1948, es van celebrar a l’exili el 1941 a Buenos Aires, el 1942 a Ciutat de Mèxic, el 1943 a Santiago de Xile, el 1944 a L’ Havana, el 1945 a Bogotà, el 1946 a Montpellier i el 1947 a Londres.

Els Jocs es varen celebrar a l’amfiteatre de la Sorbonne de París el 7 de novembre de 1948, sota la presidència de Josep Carner i amb un jurat composat pel mateix poeta i Just Cabot, Jean Cassou, Pierre Fouché, Josep Quero i Molares, Mario Roques.

MERCÈ RODOREDA

L’exposició recorda el vincle estret entre Rodoreda i Fenosa, fins al punt que la concentració de l’escriptora en el Món d’Ulisses va influenciar Fenosa en el cicle d’escultures dedicades a l’Odisea.

A principis de 1947, Mercè Rodoreda pogué deixar la feina de cosidora per passar a treballar un altre cop com a col·laboradora a la Revista de Catalunya. A banda de publicar durant aquell any narracions a les diverses edicions de la revista.

L'any 1947, als Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a Londres, guanyà la seva primera Flor Natural amb sis sonets. Amb el poema “Món d'Ulisses”, Rodoreda s'alçà per segon cop amb la Flor Natural dels Jocs Florals de 1948 a París, poema que fou publicat a la revista La Nostra Revista aquell mateix any.

Rodoreda pensà editar el poemari amb il·lustracions d’ Apel·les Fenosa. Es conserven només dos dibuixos de Penélope que s’exposen a la mostra.

PALAU I FABRE

Josep Palau i Fabre va obtenir un accèssit a la “Flor Natural” dels Jocs Florals amb el poemari “L’Aventura”. Resident a París, Palau havia visitat sovint l’estudi de Fenosa. D’aquesta època destaca la sèrie de dibuixos que l’escultor va fer per il·lustrar el Llibre d’Amic i Amat, que havia d’editar Pierre Berès l’any 1947 segons la traducció del seu amic Max Jacob. La revista Ariel ja va recollir aquesta iniciativa amb un text publicat per Josep Palau i Fabre. Aquest és l’esborrany de l’article, on destaca que Fenosa col·leccionava líquens.

 

Per a més informació: Fundació Apel·les Fenosa, tel. 977 15 41 92, mail@fundaciofenosa.org

dimarts, 2 de març de 2021

La Sala Portal del Pardo reivindica el paper de les arts visuals com a eina de diàleg i reflexió



Aquest 2021 s’hi podran veure diversos projectes expositius que encetarà l’acció col·lectiva “Essencials (...)”

 La Sala Portal del Pardo, seu de l’Espai de difusió cultural, aposta aquest 2021 per fer un pas més amb la voluntat d’esdevenir una cruïlla de cultures, a partir de la confiança del públic i dels creadors que han passat per aquest reconegut espai patrimonial del municipi. Al llarg de l’any 2020, i malgrat les circumstàncies (un any havent tancat i anul•lat exposicions), van ser 2.275 persones les que van gaudir de l’art en aquest espai.

La regidora de Cultura, Silvia Vaquero, ha explicat que a partir d’aquest any la programació d’aquesta Sala contindrà de tres o quatre projectes expositius per temporada. En concret, el nou plantejament es treballa des de diferents eixos, tant amb producció pròpia i suport a la producció local, com amb suport als creadors en general, sempre amb la voluntat de promoure, estimular i divulgar les arts visuals des de la perspectiva de l’art com a eina de cohesió. Segons Vaquero, “les exposicions temporals es converteixen en un vehicle de transmissió de coneixement i de comunicació del patrimoni, i alhora un espai de diàleg i reflexió”.

Aquest 2021 va arrencar amb l’exposició “Josep Cañas. Del dibuix a la forma”, sobre l’obra de Cañas que és de propietat municipal, comissariada per Ernest Benito. Reunia, per exemple, la col·lecció Set-cents rostres, escultures de petit format i informació sobre les obres de caràcter monumental, com ara el Quatre de vuit, la Ramona o els Cérvols.

Per aquest mes de març es presenta l’acció col·lectiva “ESSENCIALS (...)”. La Sala Portal del Pardo vol seguir mantenint el seu compromís amb la creació artística i es reivindica presentant una acció cultural efímera per deixar testimoni de com el coronavirus ha capgirat i està capgirant les vides de tothom. L’acció serà un procés creatiu liderat per artistes de diferents disciplines, generant un espai d’intercanvi i de reflexió, un espai on es posen en contacte el públic i els artistes.

La Sala Portal del Pardo es transformarà en aquest nou imaginari i permetrà veure quina empremta ha deixat el coronavirus en el procés creatiu, si la cultura cura les persones o bé si l’art les transforma. RTV el Vendrell elaborarà un reportatge de tot el procés.

Per què “ESSENCIALS (...)”?

L’essència de l’art va acompanyada dels punts suspensius, que són tres i només tres, però que indiquen tantes coses: una frase inacabada, dubte, sorpresa, suspens..., i també son una intenció quan no està tot dit. I aquest és el concepte de l'acció artística. Els artistes que hi participaran són Carol Palau, Roser Oter, Anna Agudo, Adrià Canet, Philippe Lavaill, Joaquim Milà, Dolors Escoté, Jordi Pellicer, Ton Barnadas i els alumnes del Batxillerat d’Arts de l’Institut Baix Penedès. Cada setmana dos dels artistes seran a la Sala duent a terme les seves creacions, i oferiran al públic la possibilitat de veure’ls treballar en directe.
 
Coincidint amb “ESSENCIALS (...)”, a partir del 8 de març la sala Portal del Pardo acollirà dues mostres més.

Per una banda, l’exposició de l’obra col·lectiva del projecte Ànima Plural, de Roser Oter, un projecte nascut en època de pandèmia com a homenatge a la unió social en temps difícils. Es tracta d’una iniciativa en què els participants es converteixen en ceramistes amb la creació d’un figura senzilla que forma part d’una obra col·lectiva.

Per altra banda, a la Sala polivalent es podrà visitar l’exposició fotogràfica #fotoconfinades, que relata el confinament de 31 fotògrafs durant la passada primavera, a través d'una iniciativa participativa impulsada per la Galeria Fotogràfica Tres-e-u de Vic.

Després, el mes de juny, es programaran dues exposicions que es van ajornar l’any 2020:

Una és “El buit”, de Camil·la Pérez Salvà, Enric Llevat, Madola, Maria Bosch, María Eugenia Manrique i Nu Díaz. L'exposició mostra el treball de sis artistes, partint de l'observació de diferents peces de l'antiga tradició terrissera del Vendrell. En el desenvolupament de l'obra, han posat èmfasi en el buit que defineixen les parets d'aquests atuells, el buit que els ha fet imprescindibles en l'activitat humana, tot retornant a l'arrel en el camí de la quietud, amb una mirada contemporània i personal.

I l’altra és “La nostra mirada”, de la Fundació Santa Teresa. L’exposició inicia el seu camí a partir d’una interacció de persones disposades a compartir les seves passions i a fer créixer un projecte en comú, on la fotografia es converteix en l’element clau del trajecte. Plegats emprenen aquesta aventura en què “la MIRADA” de cadascú queda impresa en imatges fotografiades i en el que han fet aflorar: emocions, olors, records i música. La mostra recull un seguit de fotografies que reflecteixen les emocions més profundes, mitjançant imatges aparentment senzilles. És un viatge a través dels records amb el qual es convida els espectadors a experimentar el seu propi recorregut interior.

Museu Deu en femení



El Museu Deu presenta aquest divendres una gran exposició titulada “Museu Deu en femení”. La mostra, que s’inaugura amb motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora, exposa un conjunt de 71 peces en clau femenina on el discurs principal és una revisió de peces, fins ara situades a la reserva del Museu, donant protagonisme a la figura femenina.

D’aquesta manera, el Museu Deu pretén despertar en el públic una nova mirada de les imatges tradicionalment sota la dominació masculina de la història de l’art. Ara pren protagonisme la dona, el seu treball, els seus pensaments, passant a primer pla figures que han estat a l’ombra dels homes al llarg dels segles.

La sala d’exposicions temporals acull 3 àmbits on la mitologia, la religió i les llegendes no responen a un únic discurs. Les peces mostrades obren tot un ventall de mirades i de plantejaments entorn la figura femenina.

L’exposició es podrà visitar fins al 23 de maig.

dilluns, 1 de març de 2021

El Vendrell i Mayagüez, units per la família Casals Defilló


L’11 de març de 2021, coincidint amb el 90è aniversari de la mort de Pilar Defilló i Amiguet, s’inaugurarà a Puerto Rico l’exposició "Carles Casals Riba, maestro, músico y organista en El Vendrell durante la Renaixença (1852-1908)". La mostra, produïda per la casa Nadiua de Pau Casals l’any 2008 per commemorar el centenari de la mort de Carles Casals i Riba, pare de Pau Casals, ha estat traduïda al castellà i viatjarà fins a Mayagüez, on s’exposarà al Museo Casa Pilar Defilló -Espacio Pablo Casals.

La família Defilló Amiguet s’instal·la a l’illa de Puerto Rico l’any 1848. En aquesta casa hi naixerà Pilar Defilló i Amiguet, sisena filla del matrimoni format per Josep Defilló Tusquella (Barcelona 1814 - Mayagüez 1859) i la vendrellenca Josepa Raimunda Amiguet Ferré (1816-1871), que cap a 1869 es traslladarà al Vendrell acompanyada de la filla Pilar i del fill petit, Francesc Defilló. El gener de 1871, amb la mort de Raimunda Amiguet, Pilar i Francesc viuran amb la família de Josep Felip i Francisca Amiguet a la plaça Vella, número 7 del Vendrell.

A Mayagüez, els Defilló tindran un negoci de rellotgeria i una merceria, tindran esclaus i seran propietaris de terres i de la casa del carrer Méndez Vigo, avui convertida en museu. Aquesta casa va ser adquirida per l’Ajuntament de Mayagüez. És una construcció del segle XIX, i ha estat restaurada amb la finalitat de difondre el llegat musical i cultural del mestre Casals i família a través d’exposicions i d’actes culturals. La casa es va inaugurar l’any 2015, i ha esdevingut un espai cultural molt important per a la ciutat de Mayagüez i, al mateix temps, serveix per homenatjar la figura de Pilar Defilló, mare de Pau Casals.

Pau Casals va visitar aquesta casa per primera vegada el desembre de 1955. Hi va realitzar dos concerts, un d’ells dirigit al públic des del balcó exterior de la casa. Més tard, el Mestre prendria la decisió de quedar-se a viure a Puerto Rico de manera definitiva fins la seva mort.

Aquesta exposició sobre Carles Casals i Riba, comissariada per Àngels Santacana, servirà per donar a conèixer la història i la cultura de la segona meitat del segle XIX al Vendrell, i permetrà l’intercanvi d’experiències de la gestió del patrimoni cultural d’ambdues poblacions sota un denominador comú: la família Casals.

Aquesta iniciativa promoguda per The Pablo Casals Foundation Inc, presidida per Marta Casals, ha esta possible gràcies a les gestions realitzades per José Delannoy, curador de la Fundació. Al mateix temps es compta amb la col·laboració de la directora del Museo casa Pilar Defilló, Maria Matos i la col·laboració de l’Ajuntament de Mayagüez, ciutat amb la qual el Vendrell es va agermanar l’any 2004.

D’altra banda, cal dir que a partir de l’11 de març, a la Casa nadiua de Pau Casals es podrà veure exposat l'armònium de Carles Casals, cedit temporalment per la Fundació Pau Casals mentre durin les obres al museu Pau Casals.

dilluns, 15 de febrer de 2021

La programació del Temporada segueix amb una producció de la Sala Flyhard

Després de l'exitós inici de la nova programació amb el grup Búhos, el proper espectacle que arriba al Teatre Àngel Guimerà el dissabte 20 de febrer, a les 20 h, és una producció de la Sala Flyhard. 'Lo nuestro' ens situa en una nit de Cap d’Any. Una nit per estar amb família i celebrar en harmonia l’arribada d’un nou any. Una nit per fer balanç de l’any que acaba i demanar nous desitjos per el que comença. Però tots podem somiar en gran? O hi ha qui només pot tenir somnis que càpiguen dins una nou?

Els Guerrero Fernández, una família d’un barri obrer, ja tenen la taula parada, el raïm apunt i la tele posada per veure les campanades. Tot està llest per donar la benvinguda a un nou any, on esperen que canviï la seva sort.

'Lo Nuestro' ha estat una obra seleccionada en la convocatòria de textos de la Sala Flyhard 19/20, Premi Teatre Barcelona al millor text original i finalista als premis Butaca com a millor espectacle de petit format.

La sala Flyhard compleix 10 anys aquesta temporada, una sala que va néixer com un espai on es programaven les obres de la Companyia Flyhard, en què una obra podia estar en cartell sense data de sortida, amb un equip d’actors més o menys fix, un dramaturg i director de capçalera, etc. L’activitat de Flyhard s’ha anat transformant de companyia a productora en els darrers anys, hem volgut mantenir la implicació com a productora en totes les obres que es programen, però s’ha obert la porta a molts creadors (i els equips artístics amb què han comptat, des d’actors fins a escenògrafs) que, dins la línia marcada i reconeixible que té la Flyhard, han enriquit enormement la sala com a creadora de continguts.

L'any 2015 va rebre el Premi de la Crítica de Barcelona com a Millor Sala de Teatre.

Les entrades per 'Lo Nuestro' estan numerades i tenen un cost de 17 € /13 € (amb descompte). Es poden comprar a través de www.temporada.cat o també de forma presencial a la recepció de l'EMMPAC, els divendres no festius, de 10 a 13h.

LO NUESTRO
Dia: Dissabte 20 de febrer
Lloc: Teatre Àngel Guimerà
Hora: 20h
Durada aproximada: 1 hora i 30 minuts
Preu: 17 euros
Preu amb descompte: 13 euros
Autora: Eu Manzanares
Directora: Mercè Vila Godoy
Intèrprets: Eli Iranzo, Eu Manzanares, Pau Poch i Manel Sans
Producció: Sala Flyhard

 

dijous, 4 de febrer de 2021

El Museu Deu presenta la seva programació anual per continuar difonent el seu fons artístic

El Museu Deu del Vendrell presenta la seva programació anual apostant per la cultura local, per la cultura de proximitat, per tal de donar a conèixer el seu fons artístic tant física com virtualment mitjançant quatre estratègies de continguts.

La primera acció tindrà lloc el mes de març, amb l’obertura de l’exposició titulada “El Museu Deu en femení”. Vinculada amb el Dia Internacional de la Dona, el Museu Deu organitza una exposició amb perspectiva de gènere, dedicada a mostrar el rol de la dona a través de les obres d’art. A partir d’una selecció d’obres de diferents formats i tècniques, la mostra s’estructura en dos àrees temàtiques: mites-llegendes i cristianisme. No és el primer cop que el Museu Deu parla de la dona en l’àmbit artístic, ja que és cert que la dona ha estat discriminada dins el procés de la construcció de la història de l’art. Amb aquesta mostra el discurs gira entorn la història de la dona, tot realitzant un discurs inclusiu, fins i tot tractant les relacions afectives no convencionals. Cal destacar que algunes de les peces formen part de la reserva del Museu, per tant, una bona oportunitat per poder gaudir d’obres que no es troben exposades de forma habitual, obertes ara a revisions crítiques. L’exposició crearà una estratègia de continguts segmentats: no tot el públic és igual ni li podem dir el mateix.

El Museu Deu ja forma part de la comunitat educativa de la nostra vila. Nombrosos grups escolars coneixen el fons artístic del Museu i en general el patrimoni vendrellenc gràcies a les accions i els recursos educatius de les sessions “I tu què pintes?”. El Museu Deu es desplaça fins a les escoles per explicar, de manera lúdica, diferents artistes, com ara Dalí, Kandinsky, Miró, Klee, Gaudí...

Els infants fan la seva representació personal i els dibuixos s’exposaran durant el mes de juny al Museu Deu amb la intenció que pares, mares i familiars puguin contemplar la feina feta i l’obra d’art dels “petits artistes”. Amb l’estratègia de continguts educatius s’estableixen xarxes de col•laboració amb les escoles amb la idea de la “creació compartida” entre alumnes-mestres-museu.

Durant el mes d’octubre celebrarem el 120è aniversari del naixement de dos dels artistes més destacats del Museu Deu: Ramon Calsina (1901-1992) i Miquel Villà (1901-1988).

L’exposició d’obres de Calsina i Villà pretén analitzar un recorregut artístic des del noucentisme, fins al fauvisme, passant pel realisme màgic per tal de poder entendre l’originalitat de les obres d’ambdós artistes. Tot un conjunt de pintures i dibuixos, alguns dels quals, situats a la reserva del Museu Deu i que es podran contemplar per primera vegada, seran el punt de partida de l’estratègia de continguts narratius. Les formes, els colors, la matèria o el traç del dibuix serviran per crear històries, per narrar coses que ens emocionin i siguin rellevants per al públic.

Ara que la nostra visió del món s’ha modificat considerablement, i que estem més habituats a la observació a través de les pantalles, el Museu Deu vol establir un diàleg entre l’art i l’espectador molt més emocional i reflexiu, creant noves propostes, nous formats i noves maneres d’entendre l’obra d’art. La revolució digital que hem viscut a causa de la pandèmia ha modificat els hàbits dels consumidors culturals. Des del Museu Deu es vol establir unes estratègies de continguts digitals, molt més reflexius i amb un abast més llarg en el temps i en l’espai per tal que el Museu Deu sigui el museu de tots.

dimarts, 2 de febrer de 2021

La programació febrer-març del Temporada arriba amb 8 espectacles


La programació del Temporada torna aquest febrer amb una programació de dos mesos, per al febrer i el març, a l'espera de l'evolució de la pandèmia, per a poder presentar, més endavant, la següent programació corresponent a l’abril i maig. De moment, l'activitat cultural als equipaments es reprèn amb un total de 8 espectacles, molt diversos i per a públics diferents.

El primer d'ells anirà a càrrec del conegut grup 'Búhos', que estrena gira 'Teràpia col·lectiva' aquest 2021, i serà al Teatre Àngel Guimerà el proper 6 de febrer. Aquest concert s'havia de realitzar el 16 de gener, però degut a la situació de la pandèmia, es va haver de traslladar al febrer, coincidint amb l'inici de la nova programació del Temporada.

Al mateix Teatre Àngel Guimerà, el 20 de febrer, arriba una producció de la Sala Flyhard, una de les més innovadores de Barcelona. Es tracta de 'Lo nuestro', opera prima fresca, honesta i divertida d’Eu Manzanares i que que ens situa a una nit de Cap d'Any, on una família de barri obrer desitja entrar al nou any canviant la seva sort.

L'Auditori Pau Casals estrena el 2021 amb l’actuació de 'Northern Cellos', l'únic quartet de violoncels elèctric del país i un dels pocs d'Europa, que interpretaran temes variats de rock, pop, dance i metal. Un concert sorprenent i refrescant, en què el públic de ben segur que reconeixerà la major part dels temes. Serà el 27 de febrer.

El jazz també farà acte de presència a l'Auditori Pau Casals: serà el 6 de març, amb Juan Gómez 'Chicuelo', un dels millors guitarristes flamencs, i Marco Mezquida, considerat també un excel·lent pianista, amb la inestimable percussió de Paco de Mode. Aquest és un dels plats forts de la programació, que servirà també per presentar el seu segon treball, 'No hay dos sin tres'. Estrenat el 13 d'abril, és un homenatge a Paco de Mode i una consolidació de la bona sintonia entre els dos músics. La guitarra de 'Chicuelo' i el piano de Mezquida estan considerats dos dels artistes més creatius del panorama jazzístic espanyol.

L'èxit que va tenir Guillem Albà al TÀG al 2020 va fer quedar al públic amb més ganes del seu show. Per tant, al mateix equipament, el dia 13 de març, la programació portarà Guillem Albà & La Marabunta amb l'espectacle 'Jaleiu!'. Una festa d'humor, ritme i diversió, que farà esclatar de riure a tothom i desconnectar del món real.

El vendrellenc Pemi Rovirosa presentarà el 20 de març el seu primer treball en solitari, acompanyat de la banda Els Invictes, un cúmul d'energia i explosió emocional, per seure, ballar, escoltar i deixar-se anar.

La música familiar tindrà el seu dia el diumenge 21 de març, a l'Auditori Pau Casals, amb l’actuació del conegut Landry el Rumbero. Cançons pròpies i temes infantils de tota la vida, acompanyades de peculiars instruments, faran passar-s'ho d'allò més bé a grans i petits.

L'últim espectacle d'aquests dos mesos serà el dissabte 27 de març, amb l'obra de teatre 'Els gossos', al Teatre Àngel Guimerà. Produïda per la Sala Trono, la història fa replantejar certs temes vitals, a partir d'un seguit de reflexions, descobrint una gran heroïcitat: atrevir-se a mirar des de la consciència. Els intèrprets de l'obra són ben coneguts en el panorama teatral català: Mercè Arànega, Sandra Monclús, Joan Negrié i Albert Pérez.

Les entrades estan numerades i es posen a la venda el 5 de febrer, a partir de les 10 del matí a www.temporada.cat Les persones interessades també les poden comprar de forma presencial, a la recepció de l'EMMPAC. Els dies seran el mateix 5 de febrer, del 8 al 12 de febrer i els divendres no festius, de 10 a 13h.

D’altra banda, dins de la publicació del Temporada també es recull informació de les properes activitats dels Amics de l’Orgue. En concret, del primer dels tres documentals que estan preparant, juntament amb TV El Vendrell, per fer pedagogia i divulgació de l’instrument i la seva història. Així, el divendres 19 de març, a les 20h, per TV El Vendrell, s’emetrà el documental “L’orgue, la joia del Vendrell. Des de l’inici fins a la visura”, al què més endavant seguiran dos capítols més. En paral·lel, des dels Amics de l’Orgue també s’ha explicat que es treballa ja en la programació dels concerts de la nova temporada.

+ informació: www.temporada.cat

dimarts, 26 de gener de 2021

Avancen les obres de restauració del Portal del Pardo

La restauració del Portal del Pardo ja està en marxa i en aquesta primera fase s’estan consolidant els esgrafiats de la capella que presenten un revestiment amb ornamentació d'estuc esgrafiat del segle XVIII, realitzat amb morter de calç i amb lletada de calç a partir de plantilles i regles. L'ornamentació és a base de figures (copons, angelets, garlandes) i de sanefes amb motius geomètrics. Ocupen una superfície total de 17,67 m2. Són ubicats a la part de les façanes de l'antiga capella i de la torre del casalici que donen al terrat.

El passat divendres l’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez, va visitar els treballs acompanyat del director de la Fundació Apel·les Fenosa, Josep Miquel Garcia i del conservador-restaurador de béns culturals, Pau Arroyo.

En concret, s'ha realitzat ja la neteja de tota la superfície d'actuació (mecànica en sec i mitjançant apòsits amb agents químics) i s'han eliminat els pegats de morter aplicats en actuacions anteriors (alguns de ciment). S'ha aplicat un biocida a les superfícies afectades per organismes biològics. S'ha dut a terme la fixació del revestiment al mur de suport mitjançant la injecció d'un producte hidràulic específic. També s'ha aplicat un producte consolidant a la superfície de l'obra. S'han reintegrat les llacunes i les esquerdes amb un morter de calç aèria i àrids rentats procedents de riera, les quals s'han reintegrat cromàticament amb pigments. Finalment, s'ha aplicat un producte hidrofugant. Aquesta actuació ha estat duta a terme per Pau Arroyo Casals, Adrià Arroyo Montagut i Francisco Justicia Hernández.

A tocar de la Capella s’ha disposat d’un mirador damunt del jardí on s’ ha instal·lat un fris on s’explica la historia de la Casa des que la família Nin la va bastir l’ any 1518. D’ aquesta manera s’avança amb el projecte que els visitants puguin accedir en breu a la primera terrassa del Portal i visitar el porxo, les terrasses i veure els interiors i els esgrafiats.



dilluns, 11 de gener de 2021

La Fundació Apel·les Fenosa projecta el 2021 la restauració del Portal del Pardo i exposicions dedicades a Josep Carner, Montserrat Fargas i la fotografia

Aquest 2021 la Fundació Apel·les Fenosa del Vendrell projecta un ambiciós programa d’actuacions centrades en la restauració del Portal del Pardo i tres exposicions relacionades amb l’artista.
RESTAURACIÓ DEL PORTAL DEL PARDO
La Fundació ha rebut una subvenció del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per restaurar l’edifici renaixentista entre aquest any 2021 i el 2022. En aquests moments s’està actuant sobre els esgrafiats del segle XVIII que envolten la capella que va bastir el Cònsol de França, que va ser propietari de l’edifici, amb imatges d’àngels i ornaments religiosos. També s’han fet estudis sobre la torre medieval amb la descoberta que el terra de la mateixa es suportava amb una volta d’ aresta que serà restituïda, així com el nivell de la torre amb les espitlleres de defensa a la vista. La previsió és que els visitants puguin accedir a aquesta emblemàtica vista aèria del Vendrell.
En breu estarà enllestida l’edició del llibre LA CASA DE L’ESCULTOR, amb fotografies de Jean Marie del Moral, que documenta amb imatges la vida de la Casa a l’època que Apel·les i Nicole Fenosa hi vivien.
AMBICICIÓS PROGRAMA EXPOSITIU
Per aquest 2021 la Fundació presentarà tres exposicions relacionades amb la vida i les passions de Fenosa.
La primera s’obrirà al públic al mes de març i estarà dedicada a JOSEP CARNER I ELS JOCS FLORALS DE LA LLENGUA CATALANA. PARIS, 1948, dins dels actes de l’ ANY CARNER. El projecte recorda l’amistat entre Fenosa i el Príncep dels Poetes, i els actes dels Jocs Florals de París de 1948, on van ser guardonats Mercè Rodoreda, Armand Obiols i Josep Palau i Fabre, bons amics de l’escultor.
Al maig es presenta una mostra dedicada a MONTSERRAT FARGAS i NÀDIA SOKOLOVA. Fargas va ser companya de Fenosa als anys 30 a Barcelona i reivindica el paper de la dona artista barcelonina en aquella època. Els dos retrats esculpits d’ella que va fer Fenosa es troben al MNAC, que en farà dipòsit a la Fundació vendrellenca per a la seva exhibició permanent.
La tardor estarà dedicada a FENOSA I LA FOTOGRAFIA, i acollirà les obres dels grans fotògrafs que varen vincular-se a Fenosa com Brassaï, Man Ray, Izis, Horst, Català Roca o el propi Jean Marie del Moral. L’homenatge a la fotografia es complementarà amb la presència de la col·lecció Forum de la fotografia, dels col·leccionistes Chantal Grande i David Balsells.




dijous, 7 de gener de 2021

 Dins dels actes de commemoració del centenari de la Biblioteca Popular del Vendrell s’ha publicat el conte “El llop sense nom” a càrrec de l’artista i creadora Marina Durany. Una narració il·lustrada i musicada que esdevé un suggeridor homenatge a la centenària tasca de l’equipament vendrellenc.
Tal i com descriu l’obra l’escriptora i periodista cultural Gemma Ventura, “Al món no hi ha ningú inútil. Cadascú té un do, i aquest conte ens empeny a reconèixer el nostre i el dels altres”.
El projecte neix d’una il·lusió compartida per part de l’equip de bibliotecaris, d’un cant -tal i com expressa la pròpia autora- que, a partir de la imatge d’un llop, inspirat en l’emblemàtica figura de l’obra d’Àngel Guimerà, la història es desenvolupa de manera molt plàstica i evocadora, combinant diferents elements fins a oferir una poètica vinculació amb la biblioteca.
La publicació del conte es complementa amb una detallada i molt expressiva exposició que sota el títol “El llop sense nom. El procés de creació d’un conte”, ofereix un apropament a les diferents autories que hi ha darrera l’obra, les idees, el procés de creació, els materials que han servit per donar forma al projecte, els personatges i protagonistes de l’obra...
Aquesta exposició que trobareu a la Sala Infantil de la Biblioteca ha estat organitzada gràcies als Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Tarragona i es pot visitar a fins al 30 de gener de 2021. El conte es pot adquirir també a les llibreries del municipi.



Canvi de data del concert de Buhos

El concert del grup Buhos de presentació de la seva nova gira “Teràpia col·lectiva”, previst pel dissabte 16 de gener, es trasllada al dissabte 6 de febrer, a les 20 h, al mateix Teatre Àngel Guimerà del Vendrell, com a conseqüència de les mesures de confinament municipal acordades per part de la Generalitat de Catalunya  per evitar al màxim les aglomeracions i promoure la prevenció de contagis del coronavirus (COVID-19).

Aquesta nova data serà definitiva tret que es decreti, per part de les autoritats competents, un confinament total amb el conseqüent tancament dels espais culturals, fet que faria posposar de nou aquest concert.

Per a qualsevol dubte o informació us podeu posar en contacte a través del telèfon 689 26 97 67 o del correu electrònic hola@temporada.cat.