dilluns, 29 de juny del 2020

La sala Portal del Pardo reobre a partir del divendres 3 de juliol presentant el projecte Colors.cat



A partir d’aquest divendres 3 de juliol la sala Portal del Pardo del Vendrell reobrirà les seves portes amb la presentació del projecte Colors.cat de Xavier Quesada, dissenyador, fotògraf i músic.




La sala restava tancada des de l’11 de març a causa de la COVID19 i el confinament. En aquells moments, l’equipament estava acollint l’exposició “Estimada innocència”, de Marina Durany, una proposta pedagògica fortament vinculada a la cultura i a l’educació. Durant el mes de maig, des de la regidoria de Cultura es va publicar el vídeo Ens emocionem amb l’ART a la sala Portal del Pardo per mantenir, encara que fos virtualment, la sala “oberta” al públic.


Finalment això es podrà fer realitat a partir d’aquest proper divendres, amb la presentació del projecte Colors.cat. En les pròpies paraules de l'artista, Colors.cat “és un projecte que neix de la conjunció de dues passions: l’art i la identitat. Sempre m’ha atret la riquesa de formes i colors que inunda el panorama de la cultura popular catalana, i vaig voler representar-la d’una manera molt personal, amb l’abstracció geomètrica i les formes més pures. Originàriament, tot comença a la vila del Vendrell, però ràpidament, gràcies a la seva bona acceptació, evoluciona cap a l’ambiciós objectiu de representar tota la nostra cultura”.

L’exposició es podrà visitar del 3 de juliol al 14 d’agost, en horari de dilluns a divendres de 18 h a 20.30 h i dissabtes d’11 h a 13 h i de 18 h a 20.30 h. Els diumenges i festius la sala romandrà tancada.

Com en tots els equipaments i espais, se seguiran les mesures de prevenció i protecció corresponents, entre les quals hi ha la limitació d’aforament, l’ús de mascareta, rentar-se les mans i mantenir la distància de seguretat.

dijous, 18 de juny del 2020

La Biblioteca Pública Terra Baixa celebra el seu 15è aniversari i estrena nova web

El proper dijous, la Biblioteca del Vendrell celebra el seu 15è aniversari preparant l’entrada en Fase 3 dels seus serveis i estrenant nova web
L’any 2020 la Biblioteca Pública Terra Baixa del Vendrell celebra un doble aniversari. D’una banda, enguany farà 100 anys que el Vendrell disposa de Biblioteca de manera ininterrompuda. I, d’altra banda, també se celebra el 15è aniversari de la inauguració de la seva nova seu, l’actual del carrer Major, moment que també es va aprofitar per posar el nom de Terra Baixa, en referència a la popular obra teatral d’Àngel Guimerà, un dels personatges il·lustres de la vila.
Per a la Biblioteca Pública Terra Baixa, aquests 10 anys han estat de consolidació del procés de municipalització, d’experimentació d’altres maneres de treballar, de posada en marxa de nous projectes i d’adaptació als molts canvis que s’estan produint en el món de la informació en general.

Horari d’estiu i serveis en Fase 3
L’aniversari arriba en un any estrany com a conseqüència de la pandèmia de la Covid 19 que ha afectat tots els àmbits de la societat. Amb tot, durant tot aquest període, la Biblioteca ha volgut estar present i oferint els seus serveis en la mida de les seves possibilitats, mantenint-se ben activa pel que a fa a la vida cultural del municipi i ben a prop dels seus usuaris.
Superat el més greu d’aquest període, la Biblioteca va reprenent també la seva normalitat, però amb les precaucions pròpies que estableixen els protocols de seguretat i les indicacions que s’especifiquen des del Servei de Biblioteques. Així, a partir del dilluns 22 de juny, es començarà a fer horari d’estiu:
- dilluns, dimecres i divendres de 9.00 a 15.00 h.
- dimarts, dimecres i dijous: de 16.00 a 20.00h.
Pel que fa al serveis disponibles, continuarà actiu el de préstec presencial prèvia reserva telefònica, la devolució de documents a través de la bústia de retorn i l’accés a les sales però amb aforament limitat. Aquest ús de les sales, de moment, serà únicament com a sala d’estudi o de lectura individual, però sense accés a la col·lecció. També s’activa l’accés als ordinadors amb aforament limitat, i demanant-ho prèviament al punt de control de la Biblioteca. Restaran encara tancats l’accés a la Sala Infantil, a l’Espai Menuts i a la Sala de Diaris i Revistes.
Estrena de la nova web de la BibliotecaPer últim, la Biblioteca estrenarà dijous la seva nova pàgina web, (www.bibliotecaelvendrell.cat) un espai més actual, modern i adaptat als nous temps que servirà per ampliar continguts informatius i oferir-los als seus usuaris i visitants d’una forma més atractiva. En aquest sentit, la nova plataforma permetrà diferenciar entre dos àmbits: el corresponent als adults i un altre amb materials específicament adreçats als infants.

dimecres, 10 de juny del 2020

El modernisme i els xalets del carrer Vilafranca

Ens trobem a finals del segle XIX, i en diferents punts d’Europa neixen diferents moviments artístics que, sota diferents noms (Art Nouveau a França, Jugendstil a Alemanya o Floreale a Itàlia), comparteixen un seguit de característiques formals i estètiques. Aquí, a Catalunya, assistim al naixement del moviment modernista, un moviment que fou ampli i eclèctic, buscant en el passat medieval font una font en la qual emmirallar-se i que va tenir una forta incidència, sobretot, en el camp de l’arquitectura. 

Detall de la barana de Villa Torres
L’ús de formes ondulades, la gran importància donada al disseny i la integració de totes les arts, la utilització dels nous materials sorgits arrel de la revolució industrial – com el ferro o el formigó – o la inspiració en les formes vegetals són algunes de les característiques més compartides entre tots els artistes i arquitectes que s’adscriviren al moviment modernista.

Uns anys més tard i ja iniciat el segle XX, trobem que a Coma-ruga comencen a arribar les primeres famílies a estiuejar en les seves segones residències. Aquestes famílies provenen de la burgesia vilafranquina – com els Sardà o els Torres – i construeixen un seguit de xalets en la part més alta del turó, a prop del Balneari de Comarruga i el Gran Hotel Balneari Oriental Miramar i a prop també de la platja. La procedència d’aquests primers estiuejants donarà nom al carrer que acollirà aquests edificis: el carrer Vilafranca. 

La burgesia catalana havia adoptat el modernisme per la construcció de nombrosos edificis, fins i tot, de les seves pròpies llars i els xalets construïts al carrer Vilafranca en poden ser un bon exemple: construïdes entre mitgeres, compten amb un petit pati davanter i un altre, més gran, en la part posterior, en la façana que dóna al mar. En ells, podem trobar baranes i reixes fetes de ferro forjat, elements vegetals decoratius en motllures i volutes o l’ús decoratiu de la ceràmica al llarg de les façanes.

En el cas concret de Villa Torres, per exemple, podríem parlar també de l’ús del trencadís - una tècnica a través de la qual podem crear mosaics utilitzant peces irregulars, normalment, de ceràmica -, molt emprada pels arquitectes modernistes i que té en Antoni Gaudí i el seu deixeble, Josep Mª Jujol els seus màxims exponents i en indrets com el Parc Güell o en la Casa Milà, la seva representació. 


Aquests xalets constituïren la llavor de l’estiueig i les segones residències en un Coma-ruga puixant d’inicis del segle XX, creats d’acord amb moviment artístic imperant a l’època, traslladat des de les principals ciutats, i que havia d’acollir a la societat burgesa que havia adoptat el modernisme com a estil representatiu.

dimecres, 3 de juny del 2020

L'entrada dels carlins al Vendrell



Carta de Benet Ramon Escofet a la seva esposa Dolors Soler.
Arxiu Comarcal del Baix Penedès. Fons Joan Ramon i Soler, Correspondència.
“Querida esposa. Como te tengo ofrecido en la mía de ayer, vuelvo a escribir algún tanto reposado, pero no del todo, por no haber podido dormir sino un poco en toda la noche, pues tenía los oídos llenos de tantos tiros y campana que no cesó durante las diez horas que duró la tormenta, lo mismo ha sucedido a muchos otros que también lo dicen, tal vez esta noche dormiré por las dos que he perdido.”

Així comença la carta que Bernat Ramon Escofet escrivia a la seva dona, Dolors Soler, el 5 de març de 1874. Unes hores abans, a la matinada del 3 al 4 de març, les tropes carlistes entraven a la vila del Vendrell. En la mateixa carta, unes línies més avall, Bernat Ramon li descriu l’estat en el què ha trobat la vila després del pas de les tropes, i diu:las casas quemadas enteramente pues sólo queda el solar, como son la casa de la Ramoneta delante de la carnicería – la de Antonio Cadernal – la de Pau Llaonet y la de la Clareta de la Plaza nueva, en estas casas no ha quedado ni un palmo de pared.”

Però de la presència carlista a la vila del Vendrell i a les seves rodalies, se’n tenen notícies des de gairebé els inicis de la Tercera Carlinada. De fet, al Diario de Villanueva del 4 de maig de 1872 es llegia: “Ayer corrió bastante válida la voz que se había levantado una partida carlista formada por individuos de la Bisbal, Albiñana, Velvey y otros pueblos de aquella comarca.

También se decía que se habían organizado dos pequeñas columnas que recorrieran el país en el trayecto desde nuestra villa a Vendrell y Vilafranca para prevenir cualquier tentativa por parte de aquellos.”

Les ciutats i pobles s’havien de preparar per fer front als atacs de les partides carlistes, els quals es mantingueren constants, guarnint, fins i tot, la població civil de l’armament necessari per defensar la seva vila. Al Diario de Tarragona del 3 de gener de 1873 es podia llegir: “Por la capitania general de este principado se han concedido 300 fusiles a la villa de Vendrell para atender a la defensa de las partidas carlistas, las cuales al ser repartidas entre los vecinos se publicó un bando por la alcaldia de dicho pueblo escitando a aquéllos a la defensa.”

Capçalera del Diario de Tarragona del 8 de març de 1874
Font: Hemeroteca Diari de Tarragona
I, malgrat que en un inici la premsa recollia la negativa dels habitants a prendre les armes per fer front als atacs, el 8 de març de 1874, el Diario de Tarragona narrava els fets ocorreguts durant la nit del 3 al 4 de març i descriu com “en el instante mismo que sonó la primera detonación reuniéronse unos 200 hombres de los que tenían fusil, y empezaron a levantar barricadas en todas las boca-calles de la plaza Nueva y puntos inmediatos a la Iglesia. Los carlistas iban a entrar en la plaza Nueva por las calles de Montserrat y del Teatro, más se encontraron que les disputaban el paso las barricadas de dicha plaza. En estas calles los defensores de las barricadas sostuvieron un vivo fuego contra los carlistas a quienes no permitieron avanzar hasta las tres de la madrugada, [...] Los defensores de estas se retiraron a la Iglesia, al edificio llamado del Micalot y al arco del Pardo.”

A mesura que les forces carlistes avançaven, saquejaven el que trobaven al seu pas i, ja a les quatre de la matinada, la mateixa crònica explica com ja tenen sota el seu domini la “casa del Ayuntamiento perforando las casas contiguas que tienen entrada por la calle del Mar”. L’atac es centrà contra l’església, on s’havien refugiat dones i nens, a més d’alguns homes que la defensaven. Finalment, van haver de capitular davant l’atac carlista i “desde este momento los carlistas quedaron dueños de todo Vendrell”.

Quadre d’honor dels milicians que van morir lluitant contra els carlistes el 4 de març de 1874. 

Arxiu Comarcal del Baix Penedès. Fons de l’Ajuntament del Vendrell.
Josep Romeu deixà també per escrit les seves vivències, a la primera pàgina d’un llibre que actualment es conserva al Museu Àngel Guimerà, i ens explica que “los muertos que hubo de parte de los carlistas son 103 muertos y 40 heridos y de la población 13 muertos y 1 herido. Los carlistas entraron en la población de Vendrell á las 12 de la noche y se marcharon á las 3 de la tarde y hicieron prisioneros y de pronto hicieron pagar para rescatar los prisioneros 3000 $”.

A més, en marxar, les tropes carlistes van manar fer un pregó on s’obligués a tots els homes a enderrocar les fortificacions “bajo pena de la vida” però, segons explica Josep Aixalà, el Govern Militar liberal convidà als vilatans a construir “torres artilladas formando un triángulo”, les quals serien defensades per tropes governamentals.


Plànol de les fortificacions del Vendrell per l’atac carlista, elaborat per Josep Gassó Castells el 1909. 
Arxiu Comarcal del Baix Penedès. Col. Montserrat Plana Güell.