divendres, 28 de novembre del 2014

Activitat familiar "Mediterrani" a Vil·la Casals

El proper diumenge 30 de Novembre a les 12h, la Vil·la Museu Pau Casals ofereix l’activitat familiar “Mediterrani”, un espectacle per a nens i adults en el què es combina la música i la plàstica.  La Vil·la Museu Pau Casals programa l’activitat familiar “Mediterrani”, on l'expressivitat de la pintura al gouache i la improvisació musical en directe, pretenen obrir la porta de la imaginació. Encara que hi ha un fil conductor, ens interessa suggerir, no tant explicar una història, per entrar en el món personal de les imaginacions i dels somnis a partir dels sentits.

Per a la seva creació, Manuel Martínez ha compost una peça de cinc moviments, música contemporània amb tocs de jazz que, amb l'expressivitat de la pintura al gouache en directe i la improvisació de Laura Borràs, pretén obrir la porta de la imaginació.

L'espectacle dura entre tres quarts d'hora i una hora i és participatiu. Es farà un experiment: s'ha de portar un bloc petit (o gran, és completament lliure) i material per dibuixar (com ara llapis, llapis de colors, retoladors... poc i senzill, còmode d'usar!)

L’activitat esta adreçada a nens de 3 a 6 anys.

Les tarifes són de 3 euros tant per adults com per nens.

Cal fer reserva prèvia al telèfon 977 684 276 (ext. 1) o al correu electrònic museu@paucasals.org

dijous, 27 de novembre del 2014

Músiques de l’Holocaust a l’Auditori Pau Casals

Brossa Quartet de Corda és el grup que actualment té el conveni de residència a l’Auditori Pau Casals. Aquest tracte implica, entre altres coses, incidir en la vida pedagògica i musical del Vendrell i del Baix Penedès. Brossa Quartet de Corda ja va col·laborar el passat mes de juny amb el Fim.Cat de Roda de Berà i, actualment, està fent un important treball amb part dels alumnes de corda de Escola Municipal de Música Pau Casals del Vendrell. Aquest treball se centra en les Músiques de l’Holocaust i es presentarà en la seva versió simfònica el diumenge 30 de novembre, a les 6 de la tarda, a l’Auditori Pau Casals del Vendrell, dins del Cicle de Tardor.

Músiques de l’Holocaust és una acció musical, amb text i música, concebuda majoritàriament a partir de  material artístic creat als camps de concentració nazis i generat per les mateixes víctimes. Al llarg de la Segona Guerra Mundial, persones relacionades amb el règim nazi realitzaven enregistraments de les cançons populars cantades per les seves víctimes per que no s’extingissin, amb la seva mort, les seves tradicions. Brossa Quartet de Corda proposa un viatge sonor per aquestes músiques que, amb tot, van sobreviure a l’Holocaust. Així, fent un pont entre la música clàssica i les músiques klezmer, zíngara o mediterrània, Brossa Quartet de Corda fa un exercici imaginatiu de reconstrucció de la memòria musical i històrica i, de passada, convida a escoltar la veu dels vençuts, a partir dels textos escrits pels supervivents o de textos que evoquen el seu drama real. En definitiva, senzillament música i paraules. Música d’arrel per reviure el corol·lari d’emocions de les víctimes. I paraules dels supervivents, per redibuixar-nos de nou una memòria històrica que massa sovint roman oblidada i que es continua repetint, fins al punt d’alterar el rol de víctima i botxí.

Es podran escoltar músiques d’autors com Rudi Gogël, Herbert Zipper, Alexander Kulisiewich, Daniel Pokrass, Mordecai Gebirtg, Shalom Secunda, M. Miksne i d’altres d’autoria anònima, amb arranjaments de Gregori Ferrer i textos de Primo Levi, Joaquim Amat Piniella, Mercè Núñez Targa, Jorge Semprún, Anita Lasker-Walfisch, Imre Kertész, Salvatore Quasimodo, León Felipe i Tadeusz Rózewicz.

El Brossa Quartet de Corda ha mantingut una activitat constant des del 2004 fins a l’actualitat, participant intensament en la vida cultural i musical del país, oferint creacions i col·laborant en multitud de festivals i cicles de concerts. Buscant sempre diàleg entre les diverses disciplines artístiques i estils musicals, la trajectòria del quartet s’ha basat en la revisió de la música clàssica amb una nova mirada, en el compromís amb la música contemporània (estrenant obres de diversos compositors actuals) i en la creació pròpia de músiques de gran transversalitat. Ha enregistrat diversos discs propis: Músiques de l’Holocaust (TempsRecord 2008), Cançons dels Brigadistes (TempsRecord 2010), Retaule d’avars (ColumnaMusica 2012), obres de Mestres Quadreny per a quartet de corda (Cop de Poma/ La Mà de Guido 2013), Viatge d’hivern, el cicle de lieds de Schubert amb Judit Neddermann (La Mà de Guido 2014), tots amb importants gires arreu de l’Estat.

Per tant, en un horari no habitual, a les 6 de la tarda, i amb la important participació d’alumnes de corda de l’Escola Municipal de Música Pau Casals, Brossa Quartet de Corda convida a repassar l’Holocaust de la Segona Guerra Mundial, amb les músiques que van quedar com un altre dels testimonis.

Per a més informació:
Auditori Pau Casals, tel. 977 68 34 68.

dimecres, 26 de novembre del 2014

Mestre Oleguer d'Àngel Guimerà arriba al TÀG del Vendrell

Jaume Costa interpreta Mestre Oleguer, 2014.
El proper divendres 28 de novembre 2014, a les 22 h, al Teatre Àngel Guimerà del Vendrell (TÀG), es podrà veure el monòleg Mestre Oleguer, un text apassionant que ens revela el patriotisme d'un dels autors més grans que ha tingut mai Catalunya i fill predilecte del Vendrell: Àngel Guimerà.
Aquesta obra, dirigida i interpretada per Jaume Costa, és una de les poques peces teatrals que parla d'uns fets que van succeir el 1714, en què Mestre Oleguer, un senzill carreter, defensa amb dents i ungles la seva pàtria, desgranant els seus sentiments i la seva vida, transportat per la nostàlgia d'un
temps feliç. La música, creada especialment per a aquest muntatge, és de David Martell, reconegut pianista i compositor de Manresa.
La Vanguardia, 4 de maig de 1890, pàg 7
Aquest monòleg es va representar per primera vegada a Barcelona el dilluns 5 de maig de 1890 al Teatre Català Romea (actual Teatre Romea). El diari La Vanguardia del 4 de maig deia “Mañana a beneficio del eminente autor don Àngel Guimerà: la tragedia Rey y Monjo. Estreno del monólogo del mismo autor, Mestre Olaguer, episodio del sitio de Barcelona por Felipe V desempeñado por el señor Bonaplata”. Un mes més tard, a Reus, el diumenge 8 de juny de 1890, el monòleg es representava al Teatre Fortuny, on es pogué veure juntament amb l’obra Rei i Monjo, segons publicà el Diario de Reus dins de l’apartat “Diversiones públicas”. L’obra va ser interpretada per Teodor Bonaplata, de la Compañía Catalana del Teatre Català Romea. L’estrena del monòleg inèdit havia de comptar amb la presència d’Àngel Guimerà, segons el cartell que anunciava les obres del Teatre Fortuny.
Teatre Fortuny, més d’un segle. Reus : Consorci 
del Teatre Fortuny, 1994 d’Albert Arnavat...[et al.] (Vol. 1).
Més endavant, a Barcelona, al teatre Novedades − Teatre Català, el 12 d’octubre de 1893 la Gran Compañía Dramática Catalana y Castellana la posà de nou en escena amb la interpretació d’Enric Borràs.
El monòleg va ser publicat per primera vegada a la revista Il·lustració Catalana el 15 d’agost de 1890. Posteriorment, la impremta La Renaixensa, on  es publicaren la major part de les obres d’Àngel Guimerà, en va fer més de tretze edicions.






MONÒLEG
Abans d’alçar-se el teló, dos o tres trets seguits: després un de sol.
L’escena representa un carrer de Barcelona del barri de Ribera, tancat per una formidable barricada, a la que es pugui pujar per mitjà de caixes, bótes, sacs  de terra i altra mena d’objectes de què es troba formada. Les cases dels costats estan mig destruïdes pel bombardeig i l’incendi. En l’escena i entre la runa, cadàvers de catalans. Pertot la desolació més completa. És al matí. En alçar-se el teló Mestre Oleguer està enfilat a la barricada i acaba d’engegar el fusell contra els enemics, veient-se encara el canó de l’arma que fumeja. Parla mirant per sobre de la barricada.
[...]


Té: el darrer. En Ramon. És fred que gela!
Ni una tampoc! No puc mirar-lo! El pobre!
Tan graciosot i cor obert! I ara
la seva dona està esperant que torni!...
Ah, que n’heu fet de mal! I sempre, sempre
per lo mateix. Per governar aquí a casa:
per tractar-nos com bens que se’ls degolla!
I en bona fe que ho hem sigut bé massa!
I ell molt més que ningú. Tot s’ho prenia
pel bon costat, i res de mal s’ho creia.
Fins un dia… i de bo que vaig cremar-m’hi.
Un dia que al davant de la botiga
feia cantant amb mos fadrins un carro,
d’aquells de quatre rodes  per la sega.
Gairebé era enllestit, i sols mancava
encerclar a cops de mall l’última roda
que afinava el ribot, mentre que en terra
el cèrcol s’enrogia enmig de brases.
Ell que allavors passava em va emprendre.
-Mestre Oleguer, que Déu vos do bon dia.-
Encaixem amb aquesta, i li pregunto:
-Què hi ha de per allà dalt? – Han vingut lletres.
Diu que ja tenim rei: que ve de França,
i es dirà Felip V.- Felip? La pesta
se l’emporti! Els Felips per Catalunya…
han sigut sempre de la pell del diable!
-Diu, va fer, que és aquest bella persona.
- Ja a Madrid cuitaran a fer-lo perdre.
-I que vindrà a jurar les lleis antigues.
-El jurat trencarà quan allà ho vulguin.
Company: estem perduts si la gent nostra
no fa un va-i-tot: que hi ha segles i segles
que ens volen acabar, i un dia i l’altre;
va de pares a fills que sota terra
furguen en les arrels de Catalunya.
-Mestre Oleguer: sempre ho veieu tot negre.
- No, negre, no: color de sang i fora.-
Se’n va riure en sentir-ho: i vaig quadrar-m’hi…
que el riure aquell al cor no m’hi cabia.
-Va a la mort Catalunya; i sou vosaltres
els que aixequeu el cadafalc per ella.
Vosaltres, els prudents; la gent de l’ordre
que us fa por un fantasma, i sou joguina
dels d’allà i dels d’aquí que mercadegen
amb la hisenda i la sang del nostre poble.-
Vaig agafar-lo per un braç, i amb ira,
sotraguejant-lo tot, que en vaig fer massa,
li vaig dir tant cremat que no m’hi veia:
-Formen l’Espanya,  m’enteneu?, dos pobles.
Hi ha qui diu són germans. Sí, prou: se semblen
com l’aigua al foc, i com la nit al dia.
Volen manar tots dos, i com en ella
no hi caben pas, d’aquí que l’un o l’altre
té d’aplatar el coll fins que li ajupin.
Valencians, mallorquins, i aragonesos
units als catalans fan un sol poble.
Ells tres ja han fet a tots, i sols nosaltres
ans l’orgull castellà no ens volem tòrcer.
El dia que caiguem! … Voleu saber-ho?
Aquí ho teniu: veieu les quatre rodes.
Dintre els cèrcols de ferro hi ha València,
Mallorca i Aragó; voltat de brases,
ja està a punt el grilló de Catalunya.
Vós deixeu-lo posar, i és fet el carro
que tragini pel món de segle en segle
un mort que fa vergonya: nostra raça
vençuda per covarda i per indigna! –
I el mall feixuc giravoltant en l’aire,
saltant-me el cor vaig acabar la feina.
I ell .. no va riure més! I ha dat la vida!
[...]
Ha de semblar que Mestre Oleguer ha mort. En aquest moment la remor dels castellans s’ha de sentir al peu de la barricada. Després del crit de “Viva Felipe V”, Mestre Oleguer s’aixeca rígid caient mort desplomat en victorejar a Catalunya.
¡Viva Felipe V!
A fora, lladres!
Visca la llibertat de Catalunya!
Mentre cau el teló s’han de veure els soldats de Felip V que van traspassant la barricada.
Àngel Guimerà, Obres completes II, Barcelona: Editorial Selecta (1978)

dimarts, 25 de novembre del 2014

El Vendrell participa en la 19 Setmana de la Ciència amb una exposició sobre els neandertals a Catalunya al Museu Deu

Dins dels actes de la 19a Setmana de la Ciència, el Museu Arqueològic del Vendrell ha programat l’exposició “Neandertals a Catalunya”, que s’inaugurarà el proper 28 de novembre, a les 18 h, al Museu Deu.  La mostra té com a objectiu divulgar quins són els jaciments de l’època dels neandertals a Catalunya i com era l’entorn d’aquesta espècie que va viure fins fa 37.000 anys i que va conviure amb els humans moderns. El dia de la inauguració de la mostra, els seus comissaris oferiran una visita guiada i probablement es podrà veure alguna peça del fons del Museu Arqueològic del Vendrell de l’època paleolítica.


L’exposició “Neandertals a Catalunya” té apartats sobre la seva dieta, basada en el consum de carn complementat amb peix, marisc i recursos vegetals; sobre les seves creences o sobre el medi ambient en què vivien. Així mateix, s’explica que a Catalunya tan sols hi ha dos jaciments on s’hagin trobat restes humanes de neandertals: una antiga pedrera al Pla de la Formiga, a prop de Banyoles (Pla de l’Estany), i la cova del Gegant, al terme municipal de Sitges. A més, la cova del Mollet (Serinyà, Pla de l’Estany) ha proporcionat una resta que no s’ha pogut determinar si correspon a un neandertal o bé a un preneandertal. No hi ha consens científic sobre molts aspectes de l’origen i l’evolució d’aquesta espècie ni sobre com va desaparèixer, tot i que actualment es pensa que va quedar assimilada pels humans moderns (Homo sapiens).

Aquesta exposició ha estat elaborada i gestionada pel SERP (Grup de Recerca del Quaternari) i el DIDPATRI (Grup de Recerca del Departament de Didàctica del Patrimoni) de la Universitat de Barcelona.

L’exposició es podrà visitar al Museu Deu del Vendrell fins al 26 de gener de 2015. El Patronat Municipal de Serveis Culturals oferirà visites per a escolars, tallers, conferències i visites per al públic en general al voltant del muntatge.

Per a més informació: arqueologia@elvendrell.net

dilluns, 24 de novembre del 2014

El llegat de Nicole Fenosa arriba al Vendrell i s’incorpora al patrimoni de la Fundació Fenosa

Dos anys i set dies després del traspàs de Nicole Fenosa (París, 13 de novembre de 2012), ahir dijous, 20 de novembre, va arribar al Vendrell el primer transport amb les obres del seu llegat, que configuren la col·lecció Fenosa i que varen ser donades a la Fundació Apel·les Fenosa, amb seu al Vendrell.

Aquest primer lliurament l’integren 178 escultures en bronze d’Apel·les Fenosa de totes les èpoques, 36 peces antigues de diverses cultures i 28 obres d’autors diversos que decoraven el seu domicili parisenc, al Boulevard Saint-Jacques. Entre aquest conjunt d’obres, en destaquen quatre de Pierre Bonnard: dues escultures, una pintura de joventut i un dibuix de gran format que Apel·les Fenosa va tenir sempre a la capçalera del seu llit. També hi ha dues aquarel·les de Maria Helena Vieia da Silva; diverses pintures de Jean Pougny, fundador del suprematisme; una obra de Canaletto de 1740, Un village sur la rivière Brenta; una creu medieval d’argent; una copa que va conservar Victor Hugo; tres rajoles medievals regalades per Tristan Tzara; un objecte trobat de Paul Éluard; ceràmiques japoneses de l’època Tang, i terracotes de Satsuma. A tot això s’hi suma una quantitat important de documentació.

Segons va explicar ahir el director de la Fundació Apel·les Fenosa, Josep Miquel García, han calgut dos anys de tràmits burocràtics molt complicats i de treballar amb molta pulcritud documental i jurídica, sota una acurada vigilància del govern francès, per poder portar el llegat fins al Vendrell. S’ha vist complerta així la voluntat de Nicole Fenosa perquè tot el llegat artístic del matrimoni es diposités a la seu de la Fundació, a la casa del Portal del Pardo del Vendrell. Tant el primer tinent d’alcalde, Benet Jané, com el regidor de Cultura, Albert Solé, van destacar la importància i la responsabilitat que la Fundació i el Vendrell rebin aquest patrimoni excepcional, i alhora van ressaltar la generositat de Nicole Fenosa a l’hora de cedir el seu llegat.


Tot aquest material s’estudiarà i catalogarà en els propers mesos i l’any vinent s’exposarà en una mostra que tindrà lloc a la Fundació l’estiu del 2015. També, amb molta probabilitat, l’estiu vinent arribarà al Vendrell un segon transport amb escultures de gran format d’Apel·les Fenosa, que completaran la col·lecció. 

divendres, 21 de novembre del 2014

Visita al territori amb l’escultor Josep Massana

L’escultor Josep Massana proposa una activitat relacionada amb la seva exposició “Marques i signes del paisatge”, que des del passat divendres 7 de novembre es pot visitar a la Sala del Portal del Pardo.
El diumenge 30 de novembre, a les 10 h, a la sala d’exposicions, l’autor mateix farà una visita comentada i, tot seguit, els participants es desplaçaran a la finca Mas Vilella dels Cellers Jané Ventura, que aquest any celebra el seu centenari. L’objectiu d’aquesta sortida és poder trepitjar el territori i poder aplicar la mirada sobre els signes del paisatge a la qual ens convida tota l’obra escultòrica i pedagògica de Josep Massana. Les persones interessades cal que s’inscriguin a la Sala Portal del Pardo (tel. 977 182 135).

Es recorda que la mostra es podrà visitar a la sala vendrellenca fins a
l diumenge 7 de desembre, en el següent horari: de dilluns a divendres, de 17 h a 20 h, dissabtes d’11 h a 14 h i de 17 h a 20 h, i diumenges d’11 h a 14 h. Els dilluns la sala romandrà tancada.

dijous, 20 de novembre del 2014

Japan Kocarina Ensemble a l'Auditori Pau Casals

La figura de Pau Casals és molt coneguda i admirada al Japó. Fruit d’aquesta fascinació i de l’interès de grups de japonesos per visitar el Vendrell i l’entorn de Pau Casals, fa anys que va iniciar-se una relació amb diferents institucions japoneses així com amb el Consolat General del Japó a Barcelona. Per això, i de fa anys, la presència de grups i intèrprets del Japó, la majoria d’ells de gran prestigi, han estat presents a l’Auditori Pau Casals del Vendrell.

Un d’aquests grups és Japan Kocarina Ensemble, que dirigeix Kurotaro Kurosaka que faran un concert, el diumenge, 23 de novembre, a les 12 del migdia, a l’Auditori Pau Casals

La kocarina és un instrument que té el seu origen en l’ocarina, un antic instrument present a diferents països d’Amèrica i Europa. La kocarina té un so suau provinent de la fusta, i alhora se li vol donar el símbol de defensa del medi ambient i pel foment de la Pau.

El Sr. Kurotaro Kurosaka, director i impulsor de la Kocarina va nèixer a Nagano, Japó, l’any 1949. Es gradua a la Universitat i escriu cançons, començant la seva carrera musical com cantant folk. D’aquesta manera viatja arreu del Japó interpretant cançons de temes del medi ambient, i sobre la vida de cada dia.


L’any 1995 un amic li regala un instrument, provinent d’Hongria, una ocarina. Ell fa conèixer al Japó i la transforma en una Kocarina. Treballant amb fusters japonesos li afegeix millores fent que tingui una gran precisió.
A les Olimpiades d’Hivern de Nagano, l’any 1998, es va fer un recital de kocarines a l’estadi Olimpic, això permet que aquest instrument sigui conegut arreu del Japó. Les kocarines que es van fer servir provenient dels arbres que es van haver de tallar per construir les instal.lacions olímpiques.

I és també a l’any 2000, que els membres de l’Orquestra de Kocarina de Nagano, fan un concert a Salt Lake City, estat de Utah dels EE.UU. d’Amèrica, futura seu d’uns Jocs Olimpics d’Hivern.

Els anys 2006 i 2007 fan recitals al festival cultural oficial de les Olimpiades de Pekín.
El febrer del 2008 són convidats a fer un concert a la Casa de Concerts de Viena, i el 2010 a la seu de l’Associació Vienesa d’Amics de la Música.

És al gener del 2011, i amb la presència de l’emperadriu Michiko del Japó, fan un concert a Tokio, celebrant els quinze anys de la creació de la kocarina, amb gran èxit. Per aquest concert es van utilitzar kocarines fetes a partir d’arbres que van sobreviure a la bomba atòmica d’Hiroshima. 

Japan Kocarina Ensemble va actuar per primera vegada al Vendrell, el gener del 2012, a l’Auditori Pau Casals.

Japan Kocarina Ensemble presenta un programa de catorze peces, entre les quals hi ha cançons populars japoneses, xineses i escoceses, peces de música clàssica i també El cant dels ocells.
El concert permetrà acostar-se una mica més a la manera de ser dels japonesos i entendre vivències d'un país de l'Orient.

dimecres, 19 de novembre del 2014

VISOR'14 - ESCENARIS: 10 anys apropant la literatura al Vendrell

VISOR'14 - ESCENARIS se celebrarà el dissabte 22 de novembre. Començarà a les 11.15 h a la Sala Nòrdica del Restaurant Xaloquell, a la platja de Sant Salvador (el Vendrell), i es perllongarà fins a les 20 h a través de cinc taules de debat i participació oberta. L'assistència és gratuïta.

La jornada VISOR’14 - ESCENARIS és la desena edició d'un projecte iniciat l'any 2005 per la promotora Bracket Cultura en col·laboració amb la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament del Vendrell. Al llarg d'aquests deu anys i de forma ininterrompuda, aquestes trobades s’han reeditat comptant amb la participació de més de setanta autors, editors i periodistes culturals representants de diferents gèneres i estils literaris.

L'objectiu inicial del projecte era senzill i és el que s'ha vingut mantenint al llarg de totes les edicions: es tracta d'apropar als amants de la literatura l'obra i l'experiència dels autors mentre es facilita el coneixement de diferents gèneres i estils literaris, partint de l'experiència dels mateixos creadors, estimulant alhora l'interès per la lectura i l'escriptura. A més, el caràcter divulgatiu de les jornades ha permès donar a conèixer temes tan actuals com la literatura de viatges o la novel·la negra, les sèries de televisió i la seva relació amb la literatura, la literatura infantil i juvenil, els secrets del sector editorial o les complexitats del món de la cultura.

Edició 2014

La primera mirada de la jornada anirà dirigida als escenaris literaris. La ciutat i el paisatge no solament han estat el rerefons escènic de les narracions, sinó que també han estat l’argument en si mateix. Després, ens preguntarem pel significat de la literatura en uns moments en els quals conflueix una economia en recessió amb les incerteses d'un sector obligat a una revisió profunda.

A continuació, transcorreguts vint-i-cinc anys de la mort de l'editor, poeta i narrador Carlos Barral, Calafell li ret homenatge amb el documental que s’estrenarà pròximament, Carlos Barral, tiempos de palabras, en el qual es recullen les anècdotes i les opinions dels qui van viure de prop la seva història. Així doncs, en l’última taula del matí, VISOR’14 es fa ressò d’aquest record amb la presentació del documental a càrrec dels qui van participar en la seva realització.

En la primera taula de la tarda, es tractarà de com l'escriptor rastreja les seves contradiccions mitjançant personatges que l’ajuden a salvar la distància entre la ficció literària i la pròpia experiència. En aquest sentit, són molts els autors que, des de qualsevol de les fórmules amb què s'ha batejat la literatura introspectiva, s'aproximen als orígens o als conflictes primerencs.
Per finalitzar, es reflexionarà sobre el fet de viatjar més enllà dels límits de quatre parets, superar l’espai i el temps amb l'única ajuda de la ment, i construir un món interior poblat de paisatges imaginats. Des d'aquesta premissa, Xavier de Maistre (1763-1852) construeix la seva obra Viaje alrededor de mi habitación, amb la qual, com a rerefons, es farà una lectura escènica dels textos i un debat posterior entorn de l'obra de Maistre i de la idea del viatge imaginat.

Tota la informació de la jornada està detallada al web: www.visor14escenaris.blogspot.com.

dimarts, 18 de novembre del 2014

Mishima presenta aquest dissabte al TÀG el seu nou treball “L’ànsia que cura”

Aquest dissabte 22 de novembre, a les 22 h, al Teatre Municipal Àngel Guimerà del Vendrell (TÀG), es podrà veure l’actuació d’un dels grups més influents i sòlids del panorama musical català, Mishima.
Aquesta formació, liderada per David Carabén (veu i guitarra), acompanyat per Marc Lloret (teclats), Dani Vega (guitarra), Xavi Caparrós (baix) i Alfons Serra (bateria), presentarà al TÀG el seu setè àlbum, L’ànsia que cura, que conté una dotzena de cançons que il·luminen de pop la clàssica intensitat d’una banda en plenitud artística, un conjunt de temes que exploren la idea del paradís, en un recorregut filosòfic per aquest concepte, estès tant a Orient com a Occident.

En el seu quinzè aniversari com a banda, L’ànsia que cura significa un nou punt d’inflexió en una de les trajectòries més gratificants del pop fet a Catalunya, una cursa de fons que es va iniciar amb Lipstick traces (2000) i The fall of public man (2003), va redescobrir el català amb Trucar a casa. Recollir les fotos. Pagar la multa (2005), i ens ha regalat capítols tan memorables com Set tota la vida (2007), Ordre i aventura (2010) o L’amor feliç (2012).
Les entrades es poden adquirir a un preu de 17 euros i de 13 euros amb els descomptes habituals, adreçant-se a la seu del Patronat Municipal de Serveis Culturals (la Rambla, 24, tel. 977 66 56 84) en horari de 10 h a 14 h, mitjançant la plataforma Ticketea (www.ticketea.com / tel. 902 044 226) o a les taquilles del teatre una hora abans de l'inici de l'espectacle.

dilluns, 17 de novembre del 2014

El ceramista americà Andrew Casto cedeix dues obres al Fons d’Art de l’Ajuntament del Vendrell

Andrew Casto, guanyador del segon premi de la VII Biennal de Ceràmica, ha cedit al Fons d’Art dues de les obres que han estat exposades a la Sala Portal del Pardo durant el mes d’octubre. Amb aquestes ja seran tres les obres d’Andrew Casto que restaran al Fons d’Art, ja que l’obra guanyadora del segon premi també hi pertany des de l’octubre de l’any passat.

Andrew Casto va néixer a Delaware (EUA) l'any 1977. Es va graduar en Belles Arts a la Universitat d’Iowa i, actualment, treballa com a professor a la Mount Mercy University, a Cedar Rapids (EUA), on és professor d'Art i dirigeix la Janalyn Hanson White Gallery de la mateixa Universitat. Casto ha rebut nombrosos premis i ha realitzat diverses exposicions individuals i col·lectives. Estem, per tant, davant un artista amb una sòlida formació acadèmica i investigadora. Les seves preocupacions artístiques es mouen en dues direccions: per un costat, està el vessant relacionat amb els materials ceràmics i, per l’altre, el que es basa en la forma.

divendres, 14 de novembre del 2014

Fenosa i la porcellana

3 octubre 2014- 28 de febrer 2015


La Fundació Apel·les FENOSA acull fins a finals de Febrer vinent una mostra sobre els vincles que l’escultor va tenir amb les Manufactures Haviland de Limoges, una de les fabriques de porcellana més importants del món. L’exposició narra l’ amistat de l’ artista amb la família Haviland, i recull les escultures  fetes d’ ençà dels anys 20 fins a la transcripció en  porcellana als anys seixanta de peces de petites dimensions.

Un dels aspectes més destacats de la mostra és la presència d’una sèrie de plats realitzats a començament dels anys 40, plens de sensibilitat i a la vegada amb un no desvetllat. Es coneguda la relació fraternal que Fenosa i Picasso varen tenir en els anys de l’ocupació alemanya de Paris. En aquesta època tots dos es veien a diari i seguien els esdeveniments de la Guerra. Fruit d’aquesta relació va ser l’execució d’alguns projectes compartit. 
Fenosa va retratar Picasso i aquest també a Fenosa. Tots dos retrats varen desaparèixer. Justament l’exposició FENOSA I LA PORCELLANA apunta una nova col·laboració. Fenosa va voler fer una vaixella per Picasso a finals de 1940. El fet de ser en plena Guerra no va facilitar les coses, ni finalment el projecte va reeixir. 

A la mostra veiem, però, dos plats amb la iconografia del colom amb una branca d’olivera al bec i quatre amb el tema dels clavells. A les cartes de Fenosa a la familia Haviland es parla d’aquests plats i s’esmenta que són peces “per Picasso”. Vol dir això que Picasso era el destinatari o que hi va tenir a veure amb aquestes obres. Pel que fa als clavells, aquests no són precisament les flors preferides per Fenosa, i si representen la cultura andalusa, d’on era originari Picasso.

Podria ser que fossin un homenatge al pintor. Una iconografia més picassiana és aquesta del colom de la Pau. Són aquests plats dibuixats per Picasso o ho són per Fenosa com un homenatge a Picasso?. De moment ens queda el dubte. Amb tota seguretat la data de 1941 no era molt escaient per encomanar a França una vaixella de porcellana, quan els nazis es passejaven per Paris i Picasso era subjecte de vigilància. 
Fenosa, però, va fer aquestes obres i les va conservar per plantejar-nos ara qui era l’autor i qui el destinatari.

http://www.fundaciofenosa.org/

dijous, 13 de novembre del 2014

Agraïment a Joan Descals

El dimecres 12 de novembre, la Comissió d’Art del Patronat Municipal de Serveis Culturals va oferir un acte d’agraïment al Sr. Joan Descals, fins fa poc temps col·laborador habitual d’aquesta Comissió des de feia gairebé quinze anys.

Descals és un vendrellenc que, amb la seva activitat, iniciativa i actitud, ha dinamitzat l’espai cultural de la vila, tant en el vessant creatiu com en la participació en la direcció de projectes que han abraçat per igual la música, la pintura, la poesia, l’escultura i la ceràmica, així com la divulgació de l’obra de diversos artistes entroncats en les disciplines que acabem d’anomenar. Els seus convenciments envers la societat l’han portat molt sovint a col·laborar desinteressadament amb col·lectius i entitats de la vila, quan li han demanat la seva aportació, i la seva obra la podem distingir en diferents espais de la població, inclosa la mateixa església parroquial de Sant Salvador. No es comprendria el Vendrell d’avui sense reconèixer la influència que Descals ha exercit en els diferents àmbits on ha fet la seva particular aportació durant els darrers quaranta anys, des que va arribar al Vendrell com a professor d’anglès a l’Institut Baix Penedès.

Per decisió pròpia, Descals ha decidit reduir el seu espai públic per dedicar-se a la família i a la seva passió: pintar. Encara que els anys vagin passant, ha sabut conservar un pensament actiu i amb il·lusió per la creativitat, per la lectura, per la música...

Tant l’alcalde, Sr. Martí Carnicer, com aquest regidor de Cultura, Albert Solé, vam agrair, en nom de la Comissió d’Art, a Joan Descals i a la seva esposa, Gertrud, tots aquests anys de dedicació a la cultura de la vila del Vendrell.

Així mateix, aprofito aquest escrit per fer-vos saber que la Comissió d’Art compta amb un nou membre, la Iraida Llucià, artista de la comarca molt vinculada a la vila.

Albert Solé

Regidor de Cultura

dimecres, 12 de novembre del 2014

Un grup d’alumnes francesos de violoncel participen al Vendrell en un projecte d’homenatge a Pau Casals


El proper cap de setmana, del 14 al 16 de novembre, el Vendrell rebrà la visita dels alumnes de violoncel dels conservatoris de Pau, Lescar i de Lons (França). En concret, vénen a presentar un projecte que van iniciar l’any 2013 coincidint amb el 40è aniversari de la mort de Pau Casals i que està centrat a homenatjar el Mestre amb obres compostes per ell (Sant Martí del Canigó), obres de compositors catalans (Cervelló), peces de J. S. Bach i cançons populars catalanes.

A més, aquests alumnes complementaran la seva estada amb visites a punts emblemàtics del Vendrell relacionats amb el seu projecte: Vil·la Casals, Casa nadiua, Auditori Pau Casals, l’orgue de l’església, etc. 

Al concert d’homenatge que es farà el dissabte 15 de novembre, a les 19 h, a l'auditori de l'Escola municipal de Música Pau Casals també hi participarà el conjunt de violoncels de l’Escola Municipal de Música Pau Casals, interpretant dues peces de G. F. Handel i J. Haydn. 

Com a cloenda del concert, tots els violoncel·listes interpretaran El cant dels ocells.

dimarts, 11 de novembre del 2014

Maridatges de lletres i vi i matinal infantil a la Biblioteca del Vendrell dins del projecte "Biblioteques amb DO"

11-11 Xerrada PiuàwLa Biblioteca Pública Terra Baixa del Vendrell va celebrar dijous la primera de les activitats programades per a l'edició d'enguany del projecte "Biblioteques amb DO", una xerrada dedicada a donar a conèixer les propietats medicinals del cep i el raïm, a la qual van assistir més d'una trentena de persones.
Conduïda per la periodista i fitoterapeuta Maria Pilar López Serra, la trobada es va completar amb un tast de vins ecològics del celler Cal Lluïsot de Bonastre, sobre els quals el seu responsable, Sebastià Pié, va explicar diversos aspectes relatius a les seves característiques i al procés d'elaboració.

Aquesta va ser la primera de les propostes per al públic adult que es desenvoluparan durant el mes de novembre. La propera sessió adreçada a aquest col·lectiu tindrà lloc el divendres dia 21, a les 19.30 hores, i anirà a càrrec de l'actor Carles Alcoy. Sota el títol Històries del vi i del beure, consistirà en una dramatització basada en la lectura de relats i textos literaris amb el vi com a tema central. La sessió es completarà amb un tast de vi dels cellers Avgvstvs Fòrvm. Per assistir-hi cal fer inscripció prèvia a la Biblioteca.

Pel que fa al públic infantil, també disposarà del seu espai en el projecte "Biblioteques amb DO". En aquest cas, serà el dissabte dia 15 a les 10 hores, i consistirà en una sessió de l'hora del conte que porta per títol "I jo seré boter" que anirà a càrrec dels seus autors, Iraida Llucià i Pep Querol. La sessió es complementarà amb un esmorzar de pa amb vi i sucre.
El mateix dissabte, a les 12.00, els infants podran participar d'un taller de manualitats amb taps de suro que anirà a càrrec de Laura Pérez. Tant l'hora del conte com el taller de manualitats s'adrecen als infants de 1r a 4rt, i cal fer inscripció prèvia a la biblioteca per participar-hi.

dilluns, 10 de novembre del 2014

Visor'14: Jam session de lectures breus


Aquest any d'especial celebració per al VISOR'14, la jornada s'inicia el divendres 21 de novembre, a les 21 h, al restaurant La Vinateria (Carrer Major, 12, del Vendrell), amb una JAM SESSION DE LECTURES BREUS oberta a la participació del públic. VISOR’14 – ESCENARIS no solament és una nova trobada, és també la celebració d'un projecte que resisteix al temps i a la precarietat. Per això, aquest any volem que qui escriu, qui interpreta, qui recita, qui gaudeix escoltant i llegint literatura s'uneixi al projecte participant en la jam session literària de VISOR’14.

Encara que l'expressió jam session procedeix del món del jazz, el seu ús s'ha estès a altres àmbits creatius, així que, una jam session literària vindria a ser una trobada informal d'autors i autores reunits per compartir entre ells i amb el públic assistent la lectura de breus creacions literàries.
L'assistència a la jam session és lliure i gratuïta, l'idioma podrà ser el que us sembli oportú i el gènere literari, el que més us agradi. Per participar en les lectures, és necessari inscriure-s'hi al correu electrònic visor14escenaris@gmail.com, indicant-hi el nom i cognoms, el gènere literari (poesia, relat...) amb el qual voleu participar-hi i alguns detalls de la vostra activitat literària (si encara no en teniu, tranquils, aquesta pot ser una bona manera de començar).

Les intervencions no poden superar els cinc minuts per cada ronda de lectures.  Si teniu obra publicada i voleu portar algun exemplar per posar-ho a la venda, no hi ha problema.

Si, a més d'assistir-hi com a públic o lector, us ve de gust quedar-vos a sopar, apunteu-vos  posant-vos en contacte amb el restaurant a través del correu electrònic lavinateria12@gmail.com o mitjançant el número de telèfon 637844997
Podeu trobar-ne tots els detalls al web 

divendres, 7 de novembre del 2014

Cobert el jaciment de la Creu de Coma-ruga per evitar-ne la continua degradació



A finals del passat mes de juliol, l’Ajuntament del Vendrell, amb el permís del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, va cobrir de manera reversible el jaciment de la Creu de Coma-ruga per evitar-ne la continua degradació.

El jaciment de la Creu de Coma-ruga fou excavat l’any 2005 i el resultat provisional va ser que es tractava d’un establiment rural del segle I dC dedicat a la premsa i l’emmagatzematge del vi. Un cop es va finalitzar l’excavació, l’Ajuntament del Vendrell va decidir que aquest jaciment s’havia de conservar, ja que, malgrat que estava arrasat, era una mostra característica del poblament d’una època (en aquest cas, la romana) dedicada a una activitat que fins fa poc encara era la majoritària al Baix Penedès, com és el cultiu de la vinya. Per tant, la Junta de Govern local del 7 de març de 2005 va acordar sol·licitar a la Direcció General del Patrimoni Cultural la conservació de les restes arqueològiquestrobades a la Creu de Coma-ruga, la qual cosa va ser acceptada. A continuació, s’hi van col·locar unes tanques a l’espera de la urbanització i l’adequació de l’indret.

No obstant això, de resultes de la crisi i de diversos problemes tècnics d’àmbit urbanístic, la urbanització no es va realitzar i el jaciment va quedar al descobert i a mans dels elements atmosfèrics. La qüestió va empitjorar quan hom va robar les tanques que preservaven el jaciment. En aquest sentit, per la manca de pressupost de poder recuperar el jaciment com a element històric visitable i a fi d’evitar la contínua degradació per culpa dels elements atmosfèrics i humans, des de la Regidoria de Cultura es va decidir demanar permís al Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya per cobrir el jaciment de manera reversible, i així poder preservar-lo fins que, en un futur, amb millors condicions pressupostàries, es pogués musealitzar.


En una primera fase i un cop obtinguda la resposta favorable de la Generalitat, es va netejar el jaciment d’herbes i brossa, i es van resseguir les estructures per retirar-ne la terra que s’havia anat acumulant al llarg dels anys. Posteriorment, un cop net el jaciment, es va procedir a tapar tot l’indret amb una malla geotèxtil que servís d’aïllant i que marqués el començament de les estructures. A sobre, es va cobrir amb tones de grava depurada, a fi i efecte d’igualar tot el terreny. 

Actualment, s’està a l’espera de poder finançar una segona fase, que és la de tancar altra vegada l’indret (aquest cop amb tanques de materials no susceptibles de ser robats), amb la finalitat de delimitar i ajudar a preservar millor l’indret per poder reconstruir-lo posteriorment.