divendres, 29 de maig de 2020

La Fundació Fenosa obrirà el 10 de juny

La Fundació Apel·les Fenosa del Vendrell tornarà a obrir les portes al públic el proper 10 de juny. Ho farà aquesta data per recordar que el 10 de juny de 1944 les tropes nazis varen provocar a la localitat d’Oradour-sur-Glane una massacre amb 642 persones assassinades, 19 de les quals eren republicans espanyols.

El 28 de març d’aquest 2020 s’havia d’haver fet la inauguració de la mostra dedicada a la història del Monument, que va ser encomanat llavors a Apel·les Fenosa, amb la presència de familiars de les víctimes i de les autoritats vinculades a les poblacions d’origen de les víctimes.


En aquests mesos de l’estat d’alarma, l’exposició ha estat viva i activa, i la Fundació ha contactat amb els centres de memòria, historiadors i periodistes, per difondre la identitat de cadascuna de les víctimes republicanes. Aquesta divulgació ha obtingut un gran ressò a l’Aragó, a Múrcia i a Catalunya, amb articles i recerques vinculades a les localitats de Saragossa, Alcañiz, El Esparragal, Sabadell, i Vilalba dels Arcs, d’on eren aquestes famílies assassinades.


Mentre tant, a més del llibre dedicat a la mostra escrit pel professor de la Sorbonne, Bertrand Tillier, ha aparegut un nou llibre, “Recuerda”, de l’historiador David Ferrer Revull, que escriu una a una la història personal de les 19 víctimes.

L’exposició “El Vendrell, l’època daurada” homenatjarà el dibuixant i il·lustrador Lluís Juste de Nin

Juste de Nin col.laborava activament en la preparació d’aquesta mostra que es preveu inaugurar al Palau Robert a finals de juliol emmarcada en els actes d’El Vendrell, Capital de la Cultura Catalana 2020
El Palau Robert retrà homenatge al dibuixant, il.lustrador i ninotaire Lluís Juste de Nin, mort ahir 21 de maig, en l’exposició “El Vendrell , l’època daurada”, que es preveu inaugurar al centre barceloní a finals de juliol.
Precisament, Juste de Nin col.laborava activament en la preparació de l’exposició “El Vendrell, l’època daurada”, que organitzen la Direcció General de Difusió del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda i l’Ajuntament del Vendrell, amb motiu de la Capital de la Cultura Catalana El Vendrell 2020.
En concret, el dibuixant treballava amb el vendrellenc Ernest Benito en la part de l’exposició dedicada al periodista, traductor, sindicalista i dirigent el POUM Andreu Nin, amb el qual compartia nom i parentesc. Juste de Nin va escriure la novel.la gràfica “Andreu Nin, seguint les teves passes”, una defensa del llegat d’Andreu Nin, fruit d’una investigació en la bibliografia disponible sobre el personatge i també de converses amb nombrosos testimonis. Aquesta novel.la es va presentar al Museu Deu del Vendrell el 27 de maig del 2016 amb la presència de l’autor.
També va dibuixar el llibre “Els Nin. Memòries a llapis d'una família catalana”. Apassionat per la nissaga familiar dels Nin, duia sempre un anell de plata amb l’escut dels Nin, i havia col.laborat amb la Fundació Apel.les Fenosa en la recerca sobre la història del Portal del Pardo. Va ajudar econòmicament a la restauració de la gàrgola de la Torre Medieval de la casa, que havia estat propietat de la família Nin des del 1518.
La mostra “El Vendrell , l’època daurada” recordarà figures de la vàlua de Pau Casals, Apel.les Fenosa, Àngel Guimerà i Andreu Nin i els valors associats als personatges com la creativitat, la internacionalitat, i el compromís amb la societat del seu temps. Personatges vinculats al Baix Penedès que cal rescatar de la memòria com a referents positius.
Cal destacar que Juste de Nin va donar vida al popular personatge de la Norma, símbol de la primera campanya de normalització lingüística de la Generalitat El català, cosa de tots, que es va presentar el 1992, amb textos de Tísner.

dimarts, 26 de maig de 2020

La Via Augusta


La Via Augusta és coneguda per ser l’eix vertebrador que comunicava, en sentit nord-sud, la capital de l’imperi romà amb Gades (l’actual Cadis), el punt més septentrional de la península Ibèrica. Aquesta via de comunicació, rep el seu nom de l’emperador August qui va manar reestructurar-la i ampliar-la, però no construir-la. L’emperador va dur a terme una sèrie de reconstruccions i ampliacions d’una via ja existent i que, segons les fonts antigues, rebia el nom de Via Heraclea, en record al camí que l’heroi Hèracles havia fet després de capturar els bous del gegant Gerió.

El que es van trobar els romans en l’arribar a la Península Ibèrica l’any 218, fou l’existència d’una xarxa viària que aprofitava majoritàriament els elements naturals existents, com valls de muntanyes, cursos fluvials o vessants de muntanyes. En territori català, la Via Augusta s’estenia des dels Pirineus fins a Dertosa (actualment Tortosa), utilitzant l’espai que es crea entre dues serralades paral·leles, la Litoral i la Prelitoral, el que coneixem com a Depressió Prelitoral, per crear una via de comunicació que permetés, a més, la comunicació cap a l’interior a través dels elements naturals abans esmentats.

Mapa de la xarxa de camins en època romana
Font: Miquel Vives i Tort

La Via Augusta, construïda per soldats romans, originalment amb una finalitat estratègica i militar, anà prenent paulatinament un paper important, també des de l’àmbit comercial, administratiu o fiscal, i la mantingué al llarg dels anys, ja que encara durant l’Edat Mitjana era emprada com a via de comunicació i, en molts casos, esdevingué part del traçat de l’actual N-340.

     Tram de la Via Augusta al seu pas pel Vendrell
Font: Ajuntament del Vendrell
El tram amb el què comptem al nostre municipi no era el d’una gran via empedrada, ja que aquestes, normalment, es limitaven a l’entrada de les grans ciutats o a llocs on el desnivell o la humitat ho feien necessari. El més freqüent era que la superfície de la via estigués composta de grava, que s’empiconava amb rodets de pedra o troncs de fusta estirats per homes o animals per sobre de la calçada, per aconseguir una superfície compacta i uniforme.

Si anem a les fonts antigues, trobem que l’arquitecte i enginyer, Vitruvi, ens explica que després de projectar una via, era necessari cavar una trinxera. Aquesta havia de comptar amb una amplada d’entre cinc i set metres i una profunditat aproximada d’un metre, dividit en capes que són, per ordre d’inferior a superior, les següents:

  • statumen. Capa de grans pedres. En alguns indrets n'hi havia prou amb anar col·locant pedra esmicolada, disposada en capes, encara que en els terrenys massa tous calia posar a cada costat una filera de troncs perquè quedés subjecte al seu lloc.
  • rudus. Era una capa de pedres més petites, còdols.
  • nucleus. Consistia en una barreja de morter amb restes ceràmiques.
  • summum dorsum, o pavimentum és la part superior per on es circulava. Aquesta part podia ser de grava (el més habitual) o bé de lloses planes.
Il·lustració amb les capes d'una calçada.
Font: artifexbalear.org

A més, les calçades romanes acostumaven a tenir un pendent cap al costat perquè l’aigua de la pluja no es quedés entollada a la superfície. Aquest pendent acabava en una rasa (fossa) per on s’evacuava l’aigua.

Actualment, podem observar la traça del camí perfectament des del Pont de França i el carrer de la Cristina Baixa fins a arribar al Camí Ral. Allà, recentment, es va desfigurar i destruir el camí amb la creació dels Bulevards, però, passats aquests, es torna a reprendre i és on les marques d’empedrat al terra i del mil·liari són més impactants. Comença aquí una ruta de quasi 2 quilòmetres a través del que es considera una de les traces més ben conservades de l’antiga Via Augusta.

dijous, 14 de maig de 2020

#LaCapitalaCasa. La Casa nadiua de Pau Casals


La Casa nadiua de Pau Casals està situada al carrer de Santa Anna, número 4 del Vendrell. És un edifici alt, estret, de planta baixa i dos pisos, amb un petit balcó per planta que dóna a la façana. Aquesta casa és d’una ingenuïtat simpàtica. Una escala arran de la porta estreta de l’entrada, rematada per un reixat amb la data de 1855, condueix als dos pisos que la família Casals ocupava: el primer era on el pare feia les classes i on feien vida, i el segon, que no tenia més de dues habitacions, on dormien. Dalt de tot, unes petites golfes i un colomar sota teulada. Aquests espais acostumaven a tenir dues funcions: per un costat, servien per conservar diversos productes necessaris per a l’alimentació de la família, i d’altre, de magatzem de mobles i estris que ja no s’utilitzaven.

La Casa nadiua de Pau Casals abans de 1927.
Fons: Fundació Pau Casals

PARES
Carles Casals i Riba (Barcelona, 1852 - Bonastre, 1908) havia nascut a la vila de Sants. Dotat d’un talent natural per a la música, rebé les primeres lliçons de la seva tieta Antònia, que tocava el piano; però aviat se li buscà un professor de certa anomenada.

Pere Simó Vilella, conegut com “Peret Barber” tocava la guitarra i feia de barber al Vendrell. Ell fou qui va comunicar a Carles Casals que l’orgue barroc de l’església necessitava ser reparat. Amb aquesta voluntat, Carles Casals va arribar al Vendrell. L’organista de la vila, Fernando Rubió, havia mort el 1872 i Carles Casals en fou el successor.

En aquella època, l’església tenia molta importància en la vida dels pobles; totes les festes s’hi celebraven amb gran solemnitat. L’orgue i el cor de l’església contribuïen a donar-hi relleu.

L’organista havia d’exercir de mestre d’orgue de la parròquia, de director de l’orquestra i de mestre de música i nota, i havia de tocar l’orgue tots els diumenges, festes i vots de poble. El seu entusiasme per la música era tal que va aconseguir transmetre’l a la comunitat i causà gran influència en el desenvolupament de la vida artística del Vendrell.

Carles Casals tenia un quintet musical format per Evaristo Julivert Calbó, Pere Simó Vilella (Peret Barber), Gil Boixadós i Joanet Vidal Socias. Per guanyar-se la vida, també tocava el piano a les societats Casino Circo i al Círculo Moral- Instructivo. Va regentar un cafè al carrer del Sol -actual carrer dels cafès- entre 1879 i 1881, segons consta en el llibre de contribucions industrials a l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès.

Segons la biografia d’Albert E. Kahn,  Pau Casals deia que el seu pare “a casa tenia un taller, una habitació que mantenia rigorosament tancada, dins la qual acostumava a passar moltes hores. Construïa tota mena  d’objectes amb fusta i altres materials. Era un veritable artesà. Una vegada em va fer una bicicleta. També va construir un rellotge de fusta; encara el guardo a la casa de Sant Salvador [...]. Era molt pulcre treballant, un perfeccionista, i era també un home molt pacient; patia d’asma i mai no vaig sentir-lo queixar-se”.

Pilar Úrsula Defilló i Amiguet (Mayagüez, Puerto Rico, 1853 - el Vendrell, 1931) era la setena filla de la familia Defilló. La mare, Raimunda Amiguet Ferrer (el Vendrell, 1816 - el Vendrell, 1871), era filla del mestre de primeres lletres Josep Amiguet i d’Agnès Ferrer, ambdós de l’Arboç.

Raimunda és casà el 1836 amb Josep Defilló Tusquellas, rellotger de professió, nascut a Barcelona. El matrimoni marxà primer a Cuba i retornarà a Catalunya al cap de poc temps. Cap al 1848, aproximadament, marxà cap Amèrica el matrimoni amb cinc fills; aquesta vegada s’instal·laren a la ciutat de Mayagüez, Puerto Rico. Allí van establir un negoci de rellotgeria i una merceria; a més, eren propietaris de terres i d’un habitatge. Josep Defilló morí el 1859 a Mayagüez. Uns anys més tard, Raimunda Amiguet i els seus dos fills petits, Pilar i Fernando, tornaren a Catalunya i s’instal·laren al Vendrell, a casa de la seva germana Francisca Amiguet, estanquera, que vivia a la plaça Vella, número 7.

Pilar va estudiar a les Escolàpies i va començar a rebre lliçons de piano del jove organista de l’església. Carles i Pilar es van casar el 16 de juliol de 1874 a la parròquia de Santa Maria de Sants (Barcelona), i van llogar la casa del carrer de Santa Anna, 4, per anar-hi a viure.

En aquesta casa van néixer els tres primers fills de la família, dels quals només sobrevisqué en Pau. El matrimoni va viure en altres cases del Vendrell i el 1889 marxaven a viure a Barcelona. Carles i Pilar van tenir onze fills, dels quals només en sobrevisqueren tres.
Pilar Defilló Amiguet
Fons: Fundació Pau Casals
Carles Casals i Riba
Fons: Fundació Pau Casals










HOMENATGE DE 1927
La casa ha estat protagonista en diverses ocasions al llarg de la història. Una de les vegades que va comptar amb la presència de Pau Casals va ser el 10 de juliol de 1927, quan els músics de l’Orquestra Pau Casals van organitzar un homenatge, juntament amb l’Ajuntament, amb tot un seguit d’actes a la vila.

A més de ser designat fill predilecte del Vendrell, Pau Casals va destapar la placa commemorativa que s’havia col·locat a la façana de la casa del carrer de Santa Anna, on hi ha escrit:

Casa nadiua de Pau Casals
glòria del món musical
                                               Homenatge de Catalunya: Any 1927

Pau Casals destapant la placa
Fons: Fundació Pau Casals

 Pau Casals estava constantment informat de tot el que s’estava preparant per a l’homenatge, com es dedueix d’aquesta carta que Joaquim Pena, secretari del Patronat de l’orquestra, va enviar a Pau Casals, que es trobava a París, el 28 de juny 1927

“Molt estimat amic, res de particular hi ha hagut des de que és fora, llevat de l’organització de l’homenatge que segueixo activament. La làpida de la seva casa i del carrer estaran totes a punt, la primera dibuixada per en Junyent. L’enquadernació de l’àlbum avança també i faran els possibles per tenir-lo aquell dia, encara que no és segur. El tren especial està ja concedit i del dinar se n’encarrega el Ritz d’aquí, únic que s’ha vist amb pit de fer-ho, després de múltiples negociacions amb altres. El concert imposen que sigui al Tívoli, tant l’Ajuntament com la Junta de l’Exposició. Diumenge que ve tornarem al Vendrell per acabar de lligar bé tots els caps.
És qüestió de que vagi pensant en el programa, que’ns demanen també amb insistència [...].

Davant la casa, la coral de La Lira, dirigida per Joan Ivern, va interpretar dues cançons: Maig i Juny, amb lletra d'Apel·les Mestre i música de Pau Casals, que formen part dels Mesos que Casals va compondre per a la societat coral La Lira.

A la tarda, ja a dins de la sala del Tívoli, abans de començar el concert, Pau Casals, molt emocionat, es va aixecar a parlar.

“Us volia parlar, sobretot, del meu pare i del meu poble. Carner ho acaba de fer meravellosament i per tant no hi insistiré. Aquest homenatge no em correspon, no el considero per a mi sol.
Carner, com Vidal Salvó, al cantar les glòries del Penedès i la influència d’ell sobre els seus fills, ha dit implícitament a qui dec les qualitats que pugui tenir. S’ha d’afegir a aquesta influència d’aquesta bella terra la que vaig rebre dels que foren els meus mestres i de les persones que em van aconsellar en els meus primers passos i especialment de la meva mare, que va ser la primera que va endevinar el que el seu fill podia ser.
Va ser ella, la meva bondadosa mare, qui em va portar a Barcelona a l’escena musical on vaig tenir els primers mestres, després de la meva mare.
Després em va portar a Madrid, on, gràcies al gran cor del comte Morphy, secretari de la reina M. Cristina, vaig obtenir el recolzament de S.M. per ampliar els meus estudis.
A tot això i al meu poble dec la formació de la meva ànima. Si després del que he dit, queda alguna part de l’homenatge per a mi, us dono per ell les gràcies”.
  
El 1939, a l’acabament de la Guerra Civil espanyola, el paleta Josep Fortuny i el marbrista Jaume Prats, quan es van assabentar que eren prohibits els rètols en català, van pensar que aquesta placa podria ésser objecte de repressió; la van treure i la van gravar en castellà a l’anvers, i la van tornar a col·locar. Així, amb aquesta bona idea, la placa es va salvar, i després de la dictadura de Franco es va restituïr a la posició inicial.


MORT  DE PAU CASALS 1973
El 22 d’octubre de 1973, Pau Casals morí a Puerto Rico i el 23 d’octubre s’iniciaven els contactes entre diferents entitats i la parròquia per tal de retre homenatge al Mestre.
 
Membres de l'Associació Musical Pau Casals, any 1992. D'esquerra a dreta: Lluís Martorell, Albert Pàmies, Salvador Mañé, Amador Mercader, Josep Esteve i Jordi Carbonell.
Fons: Associació Musical Pau Casals

L’Associació Musical Pau Casals demanà permís a les autoritats del moment i es posà en contacte amb la família Casals a Sant Salvador. Quatre dies més tard, el Vendrell celebra una missa funeral al temple parroquial.

Immediatament la societat vendrellenca es mobilitzà per retre-li homenatge. Un grup de joves va decidir abandonar les classes de l’Institut i van anar fins a cal Casals per mirar d’organitzar alguna  mena d’acte de reconeixement. Van decidir portar-hi espelmes i flors, que van anar a demanar per les cases que tenien jardí. D’altres persones “grans” del poble havien tingut la mateixa pensada: els joves van coincidir al carrer de Santa Anna, entre altres, amb el Salvador Mañé Turdiu, el Josep Altet i el Jaume Nin, Clavetaire, que va portar una foto de Casals amb una senyera que els veïns van col·locar al costat de la placa coronada per un ram de flors. De mica en mica, la gent anava arribant a fer companyia a aquelles persones que s’hi havien concentrat. La casa es convertí en el punt de concentració dels vilatans i a la porta s’hi col·locà un radiocasset. Dalt del campanar, un equip de música instal·lat per un dels joves reproduïa El cant dels ocells.

L’any 1973, després d’uns anys de negociació entre l’Ajuntament del Vendrell i la familia Rigual, propietària de la casa, es féu efectiva la compra de la casa del carrer Santa Anna.

El 29 de desembre de 1998 es va inaugurar la Casa nadiua de Pau Casals com a museu, el qual conserva l’ambient d’una casa de final del segle XIX d’una família humil. A la planta baixa, es pot seguir tota la infantesa de Pau Casals relacionada amb la vila a través de fotografies i de dos instruments musicals molt significatius que marcaren l’inici de la carrera del Mestre: la carbasseta i la gralla. Una escala arran de la porta estreta de l’entrada condueix als dos pisos que ocupava la família Casals.


















Sabies que... a les parets de la casa hi ha frases dites per Pau Casals?

Una d’elles està situada a la paret del menjador, al primer pis, on hi ha  reproduïda la frase que el Mestre digué a Josep Esteve i Oliva l’any 1966 a Prada, en l’homenatge que els vendrellencs li van oferir quan va complir 90 anys.
“Espero tornar un dia a casa, perquè és allí on vull morir”.

I al terra de les golfes hi ha escrit:

“Potser no tornaré a veure Catalunya. Durant anys vaig creure que la llibertat tornaria a la meva volguda terra abans de la meva mort. Ara ja no n’estic tan segur. Tornarà, això ho sé, i em sento feliç davant d’aquest pensament. Però hi ha la tristesa de pensar que potser jo no viuré per veure-ho”.

divendres, 8 de maig de 2020

Aprenem jugant amb Àngel Guimerà!

Atenció famílies, nens i nenes! Si voleu conèixer una mica més la història d'Àngel Guimerà i el seu gosset, només heu d'entrar en aquest enllaç o veure el vídeo que us deixem a continuació!

I tu? Com t'imagines que seria el Galan? Ensenyeu-vos les vostres propostes a través de les xarxes socials!







Enllaç al conte: https://bit.ly/2YHabQ5


dimecres, 6 de maig de 2020

La Santa Espina pels més menuts!

Us agradaria celebrar el 175è aniversari d'Àngel Guimerà d'una manera molt especial? Voleu crear els vostres propis personatges de "La Santa Espina"?


A partir d'avui podeu llegir o veure aquesta versió de "La Santa Espina" i fer-ne la vostra pròpia versió!

Us hi animeu?





El podeu descarregar en el següent enllaç: https://bit.ly/2YQiFEL.

dimarts, 28 d’abril de 2020

Felicitar el Museu Deu pel seu 25è aniversari té premi

Aquest dimecres 29 d’abril el Museu Deu celebra el seu 25è aniversari.
Fa 25 anys que el Museu Deu va obrir les seves portes per primera vegada, i durant tot aquest temps s’ha treballat per ser el museu dels vendrellencs i les vendrellenques, el museu de tots!
Ara toca celebrar-ho confinats, però amb l’esperança que ben aviat tornarem a veure visitants a l’exposició permanent i les temporals; assistint a concerts, xerrades, maridatges, presentacions…; participant de les activitats familiars, pedagògiques, tallers…, i, en definitva, compartint aquest espai tan emblemàtic del Vendrell.
En aquests moments, la celebració s’ha de fer de forma telemàtica i s’anima els nens i les nenes a fer una felicitació on hi aparegui el número 25 amb moitu d’aquest aniversari tan especial del Museu Deu Un cop fet aquesta felicitació, se li ha de fer una una foto per poder-la enviar al correu electrònic museudeu1@gmail.com indicant el nom del nen o nena que ha fet la felicitació, l’edat i un telèfon de contacte. Entre tots el dibuixos rebuts fins al 18 de maig, Dia Internacional dels Museus, es farà un sorteig amb premis, alguns dels quals s’hauran de gaudir un cop finalitzi el confinament i amb data de caducitat del desembre de 2021.
Els premis són entrades al TAG, a l’Auditori Pau Casals, al refugi d’animals “Món-La Bassa”, al circuit termal del Balneari TermaEuropa, a gaudir de l’activitat de snorkeling a l'Aula Aquàtica de la reserva marina Masia Blanca, a grimpar per dalt dels arbres al parc lúdic Diver, a un dinar familiar al restaurant Le Méridien Ra Beach Hotel & Spa, a visites familiars als cellers Augustus Forum, a llegir en família Petites històries i a degustar a casa un lot de vi i cava DO Penedès.
D’altra banda, el Museu Deu vol estar presents a les cases, que es parli de les coses que s’han fet al Museu Deu, al seu jardí, a la Sala de les Catifes…, i seguir les xarxes socials on, del 29 d’abril a 3 de maig, s’hi publicaran coses curioses de la història del museu (#museudeuacasa #museudeu25anys).

dilluns, 27 d’abril de 2020

#esculturARTacasa per apropar el patrimoni escultòric a la ciutadania

El Vendrell compta amb un circuit d’escultures al carrer que conforma un autèntic conjunt a l’aire lliure. Les circumstàncies actuals de confinament no ens permeten poder realitzar aquest circuit ni gaudir-les presencialment i és per això que des de la Regidoria de Cultura s’ha volgut desenvolupar el “challenge” #esculturARTacasa, una iniciativa que vol despertar la creativitat i la imaginació de la ciutadania per recrear una de les 11 escultures que decoren els carrers de la vila. 

L’Àngel de Tobies, la parella del pa beneit o l’Apol·lo musical són algunes de les propostes a recrear en aquest repte. Es podran presentar tantes propostes com es vulgui, a través de les xarxes socials – Facebook, Twitter i Instagram –, que hauran d’estar obertes mentre duri el challenge, amb l’etiqueta #esculturARTacasa i fent servir els estris i material necessari que es tingui a casa, fent servir la imaginació i la diversió.

COM PARTICIPAR??? 




UN TOMB PER LES ESCULTURES DE LA VILA 















divendres, 24 d’abril de 2020

#LaCapitalaCasa. El Vendrell i la ceràmica.

El Vendrell i la ceràmica
Foto: Arxiu Comarcal del Baix Penedès
La presència de la ceràmica com a activitat econòmica al Vendrell es remunta als segles XVII i XVIII. Cap al 1879, consten les primeres referències de tallers terrissaires que havien d’estar fora de les muralles de la vila. Per aquest motiu, tota l’activitat terrissaire es concentrava als voltants del torrent de la Bisbal. Un dels primers tallers que hi ha documentat era Cal Gerrer, obrador de la família Fabré, datat del segle XVIII i situat al carrer de la Cristina Baixa. Tenia un pati exterior on es preparava l’argila.

Es té constància que cap al segle XIX hi havia 11 tallers a l'àrea perifèrica de la vila. Alguns d’aquests tallers es van veure afectats per l’obertura de nous carrers, la qual cosa els va obligar a tancar o desplaçar-se. Molts d’aquests tallers combinaven la producció de terrissa utilitària amb la de teules, rajoles i totxos, sobretot en èpoques de gran demanda, com ara el 1874, després de la tercera Guerra Carlina; durant la preparació de les Exposicions Universals de 1888 i 1929 a Barcelona, i, més tard, durant i després de la Guerra Civil Espanyola.

El punt més àlgid d’aquesta evolució industrial el van protagonitzar les Indústries Miret, SA. L’empresa es va obrir l’any 1942 al carrer de la Indústria i va contribuir a expandir la rajola vermella en l’àmbit internacional. L’empresa, que va tancar a finals dels anys vuitanta, va posar fi a la fabricació de rajoles a la vila. Fins als anys setanta sobrevisqueren com a terrissers la família Poblet i els Fontana. Els Poblet mantingueren la tradició fins que l’onada turística pròpia d’aquells anys els portà a deixar la fabricació de peces i a concentrar-se en la part comercial.

X Biennal de Ceràmica.
Foto: Lluís López Carceller

En els nostres dies, a començaments del segle XXI, amb l’arribada d’un nou model de vida i d’economia, la ceràmica ha sabut adaptar-se als nous temps i els cantirers i gerrers han anat deixant pas als ceramistes. L’estètica i la investigació han donat noves formes. La tecnologia i els descobriments en el camp de la física i de la química han permès la creació de materials més resistents, més durs, més refractaris. Tot plegat, per millorar la qualitat de vida i afegir-hi bellesa. I, així, s’ha diluït la frontera que separava la utilitat i l’art.

Per tot això, el 2001 l'Ajuntament del Vendrell crea una Comissió de Ceràmica, formada per artistes del Baix Penedès, que realitza un projecte per tal de refermar la tradició ceramista de la vila, obrir les portes a creadors catalans i d'arreu i fer una aposta en ferm en pro d'aquella ceràmica contemporània que sap conjuminar la innovació i la qualitat amb el rigor tècnic i l’experiència que procura l’ofici. La Comissió de Ceràmica crea el que actualment és un dels certàmens ineludibles entre tots els de ceràmica contemporània que se celebren al país: la Biennal de Ceràmica del Vendrell. I ho és tant per la qualitat de les obres que opten a ser seleccionades i premiades com per la diversitat d’estils i de procedències dels creadors que hi participen. 

En la darrera edició, la X Biennal de Ceràmica, s'hi han presentat un total de 111 ceramistes amb 232 obres. També el 2001, s'inicia la primera Fira de Ceràmica del Vendrell per tal d'aprofundir en la divulgació de la ceràmica en tots els seus camps i ser una plataforma de promoció tant del coneixement com del desenvolupament econòmic de la ceràmica d'arreu del món. El 2016, amb la voluntat de fer créixer la Fira i donar-li entitat pròpia, passa a ser un Festival de Ceràmica amb el nom FangArt, on una vintena de ceramistes exposen les seves obres perquè puguin ser adquirides i es realitzen espectacles, conferències i activitats tan per a un públic familiar com per a professional. 

Actualment, la ceràmica continua present al Vendrell. A dia d'avui, l'Aula de Ceràmica, gestionada per la Regidoria de Cultura, compta amb més de 50 alumnes, grans i petits, els quals aprenen les tècniques ceràmiques.



Sabíeu que...? Els tallers es situaven a la perifèria de la vila perquè és on s'hi trobava la matèria prima, l'argila, i per motius de seguretat, ja que es produïen fums molestos i hi havia perill d’incendis.  


Sabies que la terrissa del Vendrell té unes formes i uns colors característics? 
El càntir i la gerra, el color verd i el color mel. Així mateix, també es treballaven estris relacionats amb l’aviram i la ramaderia.

dimecres, 22 d’abril de 2020

#LaCapitalaCasa. La cultura com a instrument de benestar i inclusió social

La cultura accessible no és caritat, sinó dignitat. És emoció, creativitat i salut. És transformadora. La cultura ha de ser un fet quotidià per a tothom.

Apropa Cultura neix l’any 2006 amb la voluntat de millorar la vida de les persones en situació de vulnerabilitat a través de la cultura.

Plataforma Apropa Cultura. Any 2019
El setembre del 2016, el Vendrell es va adherir a Apropa Cultura, una porta a la inclusió que treballa per fer possible l’accessibilitat als principals equipaments culturals; que fomenta l’accés de les persones que més ho necessiten a la cultura i a l’oci inclusiu, i que defensa una comunitat inclusiva capaç de crear condicions adequades a les necessitats de totes les persones.


Apropa Cultura és un programa que mica en mica es va consolidant al municipi. A més, les entitats poden accedir a la programació cultural dels equipaments de tot Catalunya que estiguin adherits al programa.

Les reserves per als espectacles per a les entitats socials es fan a través del web d'Apropa (https://www.apropacultura.cat/) i ja són fins a vuit entitats socials del Vendrell adherides al programa més el departament d’educació, serveis socials i la residència La Muntanyeta de l’Ajuntament del Vendrell.

La voluntat de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament del Vendrell és continuar treballant per apropar la cultura i l’oci a tothom, sense cap tipus de barreres. 
 
Trobada Apropa Cultura 2019
En Joan Anton presenta la seva experiència, a través del grup de treball
de la Fundació Santa Teresa

L’equip Apropa Cultura de la Regidoria de Cultura cada any presenta la programació d’arts escèniques a les entitats i fan una trobada per valorar les característiques dels espectacles, d’aquesta manera els grups escullen on participaran en funció de les seves necessitats específiques.
També participa a les trobades anuals de la plataforma i de la Setmana Apropa Cultura, cada any dedicada a un col·lectiu.

Campanya Som Apropa amb
artistes que han actuat al Vendrell
A nivell de dades, és molt satisfactori poder dir que hem omplert 614 butaques a llarg de la programció estable d’arts escèniques, des d’ocutbre de 2016, tant del TÀG, l’Auditori Pau Casals com de l’Auditori del Tívoli. 

Aquesta xifra es tradueix en somriures, il·lusions i inclusió perquè el Vendrell #SomApropa.

Seguirem creixent, esperem retrobar-nos ben aviat al pati de butaques!

dilluns, 20 d’abril de 2020

La Regidoria de Cultura impulsa noves propostes a través de les xarxes socials

Aquest confinament està duent a la ciutadania a explotar la imaginació i creativitat, i a cercar noves metodologies de descobrir la cultura i la comunicació. A la proposta de #laCapitalaCasa, en aquests dies s’aniran sumant altres iniciatives que permetin acostar encara més la cultura a la ciutadania i, a més, combinar-ho amb propostes solidàries.

#SantJordiEnUnMinut
Per a aquesta propera Diada de Sant Jordi, estan sorgint múltiples i variades propostes i iniciatives que volen acostar una Diada tan especial com aquesta a les llars, donant recursos a la ciutadania per poder viure-la des de casa, atès a les circumstàncies de confinament actuals.
És amb aquest propòsit que la Regidoria de Cultura ha iniciat una nova proposta a través de les xarxes socials de la Capital – Facebook (@El Vendrell CCC 2020), Twitter (@elvendrell2020) i Instagram (@elvendrellccc2020) – on es convida a tots els vendrellencs i vendrellenques a crear la seva pròpia versió de la llegenda de Sant Jordi.
Sota l’etiqueta #SantJordiEnUnMinut, la Regidoria proposa que, tothom qui vulgui participar, pengi un vídeo a qualsevol de les tres xarxes socials abans esmentades; on expliquin la seva pròpia versió sobre la llegenda de Sant Jordi en el format que cadascú triï (relat, poesia, cançó...). Els perfils dels usuaris participants hauran d’estar oberts mentre duri la iniciativa i hauran de publicar els vídeos mencionant les xarxes socials de la Capital i fent servir l’etiqueta #SantJordiEnUnMinut.

Roses solidàries i projecte Emplatem!
L’any passat s’inicià el projecte de les roses solidàries, fetes pels alumnes de l’Aula de Ceràmica, i, a través del qual, es recaptaren 300 euros, que van ser destinats al projecte “Fem Pinya”, promogut per la colla castellera Nens del Vendrell, per a beques de menjador escolar.
Enguany, les roses solidàries tornaran a estar a la venda, al preu de 8 euros, i els diners recollits es destinaran novament al projecte Fem Pinya, que ara col·labora amb la Xarxa Suport El Vendrell, i destina la recaptació rebuda a targetes moneder per a les persones afectades per aquesta crisi sanitària.
Una altra iniciativa solidària recuperada és l’Emplatem!, per a la recaptació de fons per al mateix projecte solidari. Aquesta iniciativa sorgí l’any 2015, com una invitació a ceramistes d’arreu a enviar els seus plats de ceràmica per poder-los posar a la venda a un preu mínim de 30 euros. Dels 119 plats rebuts, se’n van vendre 81, i es van recaptar un total de 2400 euros per al Fem Pinya.
Amb motiu de l’actual i greu situació creada pel Covid-19, que suposa no només la lluita sanitària sinó també la destinació de recursos econòmics als serveis d’atenció social a les persones, s’ha cregut oportú recuperar aquesta iniciativa i poder donar l’oportunitat a tot aquell qui vulgui col·laborar amb el projecte Fem Pinya.


Per realitzar la reserva d’una rosa o un plat s’ha d’enviar un correu electrònic a art@elvendrell.net, i es facilitarà el número de compte bancari del Fem Pinya. En quant a la selecció del plat, s’haurà d’indicar en aquest mateix correu electrònic el número de plat escollit (es poden trobar al web https://elvendrell.net/art/altres-projectes/emplatem, al Facebook “El Vendrell. L’art” i al Twitter @artelvendrell). En cas de coincidència en la selecció de plats, la reserva es farà per ordre d’entrada de correus electrònics. D’altra banda, la recollida de roses i plats es podrà realitzar un cop finalitzat l’estat d’alarma a les dependències de la Regidoria de Cultura (la Rambla, 24, antiga Biblioteca Popular) de 10 h a 14 h.


L’activitat de la Biblioteca pública Terra baixa
Tot i el confinament i la impossibilitat de fer us dels seus espais, des de la Biblioteca Pública Terra Baixa del Vendrell es continua treballant per mantenir tant l’activitat com el contacte amb els seus usuaris. Així, a més de continuar informant i resolent dubtes i consultes, i d’impulsar els serveis de préstec de materials digitals a través de la plataforma eBiblio, es fa el possible per intentar adaptar el calendari d’activitats a les circumstàncies actuals.

Per això, no es vol deixar de celebrar la important Diada de Sant Jordi d’enguany, encara que sigui de manera virtual, i per fer-ho han dissenyat un programa pensant tant en els adults com en els infants.
A les 18 h es donarà la benvinguda a la revetlla de Sant Jordi mitjançant un vídeo de presentació dels actes. Just a continuació, els infants podran gaudir, a través de les xarxes socials de la Biblioteca, de l’audició d’una mostra de diferents lectures de llegendes alternatives de Sant Jordi, a càrrec del personal del centre.
A les 20 h, es farà la presentació de l’activitat “Autores i autors de proximitat des del confinament”. Els autors i autores del territori, i des de casa seva, responen un mateix qüestionari en el qual parlen de llibres i propostes culturals, fan recomanacions i permeten als espectadors conèixer qui són i com són aquests estudiosos, amants de la literatura i de l’art d’escriure. El resultat de l’activitat es podrà veure des de la llista de reproducció creada al canal de YouTube de la Biblioteca i l’adreça de la qual es farà pública a les 9 h del mateix dia de Sant Jordi.
Una hora després, a les 10 h, també es podrà gaudir del resultat d’una altra de les propostes de la Biblioteca per a aquesta Diada, en aquest cas, destinada als usuaris infantils. Es tracta d’un vídeo elaborat per diferents nens i nenes on es mostrarà una llegenda especial de Sant Jordi escrita per ells mateixos.
I a partir de les 11 h es podrà escoltar, també a través dels perfils en xarxes socials de la Biblioteca, el 7è Pregó de la Lectura, un dels actes centrals de la Diada, que enguany anirà a càrrec de Juli Grandia, gestor cultural vinculat durant molts anys a l’Auditori Pau Casals i a la cultura del Vendrell i del Baix Penedès des de diferents vessants, també com a col·laborador a la premsa comarcal.

Els museus dinamitzen les seves xarxes a través d’activitats per a tots els públics
Els museus vendrellencs han iniciat un seguit d’activitats per tal d’apropar aquests espais a tots els públics. Des del Museu Deu ja fa uns dies que apropa les obres de la seva col·lecció a la ciutadania a través de qüestionaris a les seves xarxes socials, però té preparades dues activitats especials per a la Diada de Sant Jordi.
D’una banda, convidaran als usuaris de les xarxes socials a llegir un quadre, el que s’interpreta i el que ens transmet l’obra, proposarà als infants a fer una lectura amagada d’una de les seves obres d’art i, de l’altra, preparen un vídeo amb aquelles obres del seu fons d’art que representen la llegenda de Sant Jordi.
La Casa nadiua de Pau Casals i el Museu Àngel Guimerà acostaran als més petits els contes de La Carbasseta i El gos de casa, dues lectures que els ajudaran a conèixer millor dos dels personatges il·lustres de vila, com són Àngel Guimerà i Pau Casals.


Propostes musicals per Sant Jordi a càrrec de l’EMMPAC


L’orquestra de l’EMMPAC ha realitzat un vídeo musical amb l’obra Camperola, d’Eduard Toldrà, amb arranjament del seu director, Raúl Lacilla, perquè es pugui gaudir des de casa d’una de les figures més importants de la música catalana del segle XX.
Toldrà, a part de ser violinista i compositor, també va escriure i tenia una gran fascinació per les lletres i la poesia, segons les seves pròpies paraules:
“L’experiència literària era l’espurna que encenia una activitat creadora expressada, exclusivament, per mitjà d’elements musicals i només musicals.”
A més, l’Escola també treballa en un projecte de vídeo musical anomenat “La Calma”, en el qual hi participaran tots els conjunts i cors de l’escola, els alumnes de dansa i el professorat. “La Calma” forma part de la Suite de l’aigua, un concert visual inspirat en les investigacions de Masaru Emoto sobre l’efecte de les paraules, la música, els colors, els pensaments i les emocions en les molècules d’aigua i, per tant, en nosaltres mateixos. S’estrenà a l’Auditori de Barcelona en una versió multidisciplinar, dirigida per Joan Font de Comediants i des de llavors s’han realitzat diferents versions professionals i pedagògiques. La Suite de l’aigua vol recordar el valor de l’aigua com a patrimoni de vida i com a recurs limitat, però en el cas concret de “La Calma” vol portar una mica de serenor en aquests moments tan difícils. La composició és de Carlota Baldrís, l’arranjament de Raúl Lacilla, l’àudio està a càrrec d’Oriol Màrmol, tots tres professors de l’escola i la videocreació és de Pau Casanovas.


“Com a casa”
D’altra banda, s’ha decidit que el cicle d’entrevistes “Com a casa”, amb la vendrellenca Gemma Ventura, s’ajorni fins al proper mes de setembre, atès que les circumstàncies actuals no permetien que es pogués realitzar. Encara es desconeix el nou calendari, però s’espera que en les properes setmanes es puguin anar anunciant les properes dates.