dimecres, 10 de juny de 2020

El modernisme i els xalets del carrer Vilafranca

Ens trobem a finals del segle XIX, i en diferents punts d’Europa neixen diferents moviments artístics que, sota diferents noms (Art Nouveau a França, Jugendstil a Alemanya o Floreale a Itàlia), comparteixen un seguit de característiques formals i estètiques. Aquí, a Catalunya, assistim al naixement del moviment modernista, un moviment que fou ampli i eclèctic, buscant en el passat medieval font una font en la qual emmirallar-se i que va tenir una forta incidència, sobretot, en el camp de l’arquitectura. 

Detall de la barana de Villa Torres
L’ús de formes ondulades, la gran importància donada al disseny i la integració de totes les arts, la utilització dels nous materials sorgits arrel de la revolució industrial – com el ferro o el formigó – o la inspiració en les formes vegetals són algunes de les característiques més compartides entre tots els artistes i arquitectes que s’adscriviren al moviment modernista.

Uns anys més tard i ja iniciat el segle XX, trobem que a Coma-ruga comencen a arribar les primeres famílies a estiuejar en les seves segones residències. Aquestes famílies provenen de la burgesia vilafranquina – com els Sardà o els Torres – i construeixen un seguit de xalets en la part més alta del turó, a prop del Balneari de Comarruga i el Gran Hotel Balneari Oriental Miramar i a prop també de la platja. La procedència d’aquests primers estiuejants donarà nom al carrer que acollirà aquests edificis: el carrer Vilafranca. 

La burgesia catalana havia adoptat el modernisme per la construcció de nombrosos edificis, fins i tot, de les seves pròpies llars i els xalets construïts al carrer Vilafranca en poden ser un bon exemple: construïdes entre mitgeres, compten amb un petit pati davanter i un altre, més gran, en la part posterior, en la façana que dóna al mar. En ells, podem trobar baranes i reixes fetes de ferro forjat, elements vegetals decoratius en motllures i volutes o l’ús decoratiu de la ceràmica al llarg de les façanes.

En el cas concret de Villa Torres, per exemple, podríem parlar també de l’ús del trencadís - una tècnica a través de la qual podem crear mosaics utilitzant peces irregulars, normalment, de ceràmica -, molt emprada pels arquitectes modernistes i que té en Antoni Gaudí i el seu deixeble, Josep Mª Jujol els seus màxims exponents i en indrets com el Parc Güell o en la Casa Milà, la seva representació. 


Aquests xalets constituïren la llavor de l’estiueig i les segones residències en un Coma-ruga puixant d’inicis del segle XX, creats d’acord amb moviment artístic imperant a l’època, traslladat des de les principals ciutats, i que havia d’acollir a la societat burgesa que havia adoptat el modernisme com a estil representatiu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada