divendres, 24 d’abril de 2020

#LaCapitalaCasa. El Vendrell i la ceràmica.

El Vendrell i la ceràmica
Foto: Arxiu Comarcal del Baix Penedès
La presència de la ceràmica com a activitat econòmica al Vendrell es remunta als segles XVII i XVIII. Cap al 1879, consten les primeres referències de tallers terrissaires que havien d’estar fora de les muralles de la vila. Per aquest motiu, tota l’activitat terrissaire es concentrava als voltants del torrent de la Bisbal. Un dels primers tallers que hi ha documentat era Cal Gerrer, obrador de la família Fabré, datat del segle XVIII i situat al carrer de la Cristina Baixa. Tenia un pati exterior on es preparava l’argila.

Es té constància que cap al segle XIX hi havia 11 tallers a l'àrea perifèrica de la vila. Alguns d’aquests tallers es van veure afectats per l’obertura de nous carrers, la qual cosa els va obligar a tancar o desplaçar-se. Molts d’aquests tallers combinaven la producció de terrissa utilitària amb la de teules, rajoles i totxos, sobretot en èpoques de gran demanda, com ara el 1874, després de la tercera Guerra Carlina; durant la preparació de les Exposicions Universals de 1888 i 1929 a Barcelona, i, més tard, durant i després de la Guerra Civil Espanyola.

El punt més àlgid d’aquesta evolució industrial el van protagonitzar les Indústries Miret, SA. L’empresa es va obrir l’any 1942 al carrer de la Indústria i va contribuir a expandir la rajola vermella en l’àmbit internacional. L’empresa, que va tancar a finals dels anys vuitanta, va posar fi a la fabricació de rajoles a la vila. Fins als anys setanta sobrevisqueren com a terrissers la família Poblet i els Fontana. Els Poblet mantingueren la tradició fins que l’onada turística pròpia d’aquells anys els portà a deixar la fabricació de peces i a concentrar-se en la part comercial.

X Biennal de Ceràmica.
Foto: Lluís López Carceller

En els nostres dies, a començaments del segle XXI, amb l’arribada d’un nou model de vida i d’economia, la ceràmica ha sabut adaptar-se als nous temps i els cantirers i gerrers han anat deixant pas als ceramistes. L’estètica i la investigació han donat noves formes. La tecnologia i els descobriments en el camp de la física i de la química han permès la creació de materials més resistents, més durs, més refractaris. Tot plegat, per millorar la qualitat de vida i afegir-hi bellesa. I, així, s’ha diluït la frontera que separava la utilitat i l’art.

Per tot això, el 2001 l'Ajuntament del Vendrell crea una Comissió de Ceràmica, formada per artistes del Baix Penedès, que realitza un projecte per tal de refermar la tradició ceramista de la vila, obrir les portes a creadors catalans i d'arreu i fer una aposta en ferm en pro d'aquella ceràmica contemporània que sap conjuminar la innovació i la qualitat amb el rigor tècnic i l’experiència que procura l’ofici. La Comissió de Ceràmica crea el que actualment és un dels certàmens ineludibles entre tots els de ceràmica contemporània que se celebren al país: la Biennal de Ceràmica del Vendrell. I ho és tant per la qualitat de les obres que opten a ser seleccionades i premiades com per la diversitat d’estils i de procedències dels creadors que hi participen. 

En la darrera edició, la X Biennal de Ceràmica, s'hi han presentat un total de 111 ceramistes amb 232 obres. També el 2001, s'inicia la primera Fira de Ceràmica del Vendrell per tal d'aprofundir en la divulgació de la ceràmica en tots els seus camps i ser una plataforma de promoció tant del coneixement com del desenvolupament econòmic de la ceràmica d'arreu del món. El 2016, amb la voluntat de fer créixer la Fira i donar-li entitat pròpia, passa a ser un Festival de Ceràmica amb el nom FangArt, on una vintena de ceramistes exposen les seves obres perquè puguin ser adquirides i es realitzen espectacles, conferències i activitats tan per a un públic familiar com per a professional. 

Actualment, la ceràmica continua present al Vendrell. A dia d'avui, l'Aula de Ceràmica, gestionada per la Regidoria de Cultura, compta amb més de 50 alumnes, grans i petits, els quals aprenen les tècniques ceràmiques.



Sabíeu que...? Els tallers es situaven a la perifèria de la vila perquè és on s'hi trobava la matèria prima, l'argila, i per motius de seguretat, ja que es produïen fums molestos i hi havia perill d’incendis.  


Sabies que la terrissa del Vendrell té unes formes i uns colors característics? 
El càntir i la gerra, el color verd i el color mel. Així mateix, també es treballaven estris relacionats amb l’aviram i la ramaderia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada