dimecres, 3 de desembre del 2014

El Supermercat d’Art ofereix regals originals per Nadal

El proper divendres 12 de desembre, a les 20 h, a la sala polivalent del Portal del Pardo, tindrà lloc la inauguració de la segona edició del Supermercat d’Art, exposició de caràcter biennal en què una dotzena d’artistes catalans posen la seva obra a la venda per poder fer regals originals per Nadal. 

De l’àmbit de la ceràmica, hi haurà Camil·la Pérez, del Vendrell; Maria Carme Gutiérrez, de Subirats; Marta Masana, de Barcelona; Núria Soley, de Palau-solità i Plegamans, i Roser Oter, de Santa Oliva. També hi haurà joieria d’Esther Heras, del Vendrell; tèxtil d’Imma Pau, de Font-rubí; tècnica mixta i encàustica d’Iraida Llucià, de Santa Oliva, i collage d’imatges digitals i pintura acrílica de Montse Capellades, del Priorat de Banyeres. En l’apartat de pintures, hi haurà obres de Robert Martí, de Lleida; Teresa Escudero, del Vendrell, i Teresa Jané, de Barcelona. Tota aquesta obra estarà emmarcada en un entorn de cartró.

El Supermercat d’Art es podrà visitar fins al diumenge 4 de gener, de dimarts a divendres, de 17 h a 20 h, els dissabtes d’11 h a 14 h i de 17 h a 20 h, i els diumenges d’11 h a 14 h. Els dilluns i els dies 24, 25, 26 i 31 de desembre i l’1 de gener la sala estarà tancada. 


dimarts, 2 de desembre del 2014

Concert del cor Zóngora aquest divendres 5 de desembre, a les 21h a l'Església del Vendrell

Aquest divendres 5 de desembre, a les 21h a l’Església del Vendrell, actua el cor Zóngora de l'Escola de Música Pau Casals del Vendrell interpretant les Cançons pel Nadal, d’Albert Solé, i 6 Cançons de Nadal, de Jordi Domènech.

Cançons pel Nadal, és una obra escrita expressament pel cor per l’Albert Solé. Ens acosta al Nadal més íntim, més familiar, i ens fa reviure sentiments que en aquesta època de l’any són molt presents: l’alegria del retrobament i l’enyorança de l’absència. Una obra escrita amb una delicadesa extrema i una sensibilitat notable.

Algunes de les cançons més cantades i conegudes al nostre país formen part de les 6 Cançons de Nadal. Personatges que no poden faltar a cap pessebre són els protagonistes d’aquest Nadal festiu: el caganer, la Pastora Caterina i el rabadà, són alguns d’ells.

Un programa equilibrat i contrastant que arribarà al públic i el farà sentir-se més proper al Nadal.

I com a colofó del concert una altra estrena: la cançó Rondalla del Bou que la compositora Carlota Baldrís ha escrit en commemoració dels 25 anys del grup pessebrista del Vendrell.

Els acompanya a l'orgue i al piano el gran intèrpret Jonatan Carbó.

dilluns, 1 de desembre del 2014

El Grup Pessebrista del Vendrell i la Biblioteca Pública Terra Baixa organitzen un taller de pessebres retallables per a nens i nenes a partir de 6 anys

RetallableAquesta activitat està destinada a promoure la tradició del pessebre entre els més menuts. Així doncs, els infants, acompanyats pels seus pares o avis, podran retallar les siluetes de tres retallables diferents, on hi ha les figures que conformen l’escena fonamental de qualsevol pessebre: Jesús, Josep i Maria, els Reis, el bou i la mula, els pastors i... potser fins i tot el campanar del Vendrell? Els nens podran retallar, pintar i muntar els retallables, per poder endur-se el seu pessebre a casa.

La inscripció al taller, que és gratuït, es podrà fer del 5 al 19 de desembre. Les places estan limitades a 20 nens per grup, i els nens i nenes hauran d'anar acompanyats d'un adult.

El taller es durà a terme el dissabte 20 de desembre, a la Sala Infantil de la Biblioteca Pública Terra Baixa i té una durada de 45 minuts. Hi haurà una primera sessió a les 11 h i una altra a les 12 h.

divendres, 28 de novembre del 2014

Activitat familiar "Mediterrani" a Vil·la Casals

El proper diumenge 30 de Novembre a les 12h, la Vil·la Museu Pau Casals ofereix l’activitat familiar “Mediterrani”, un espectacle per a nens i adults en el què es combina la música i la plàstica.  La Vil·la Museu Pau Casals programa l’activitat familiar “Mediterrani”, on l'expressivitat de la pintura al gouache i la improvisació musical en directe, pretenen obrir la porta de la imaginació. Encara que hi ha un fil conductor, ens interessa suggerir, no tant explicar una història, per entrar en el món personal de les imaginacions i dels somnis a partir dels sentits.

Per a la seva creació, Manuel Martínez ha compost una peça de cinc moviments, música contemporània amb tocs de jazz que, amb l'expressivitat de la pintura al gouache en directe i la improvisació de Laura Borràs, pretén obrir la porta de la imaginació.

L'espectacle dura entre tres quarts d'hora i una hora i és participatiu. Es farà un experiment: s'ha de portar un bloc petit (o gran, és completament lliure) i material per dibuixar (com ara llapis, llapis de colors, retoladors... poc i senzill, còmode d'usar!)

L’activitat esta adreçada a nens de 3 a 6 anys.

Les tarifes són de 3 euros tant per adults com per nens.

Cal fer reserva prèvia al telèfon 977 684 276 (ext. 1) o al correu electrònic museu@paucasals.org

dijous, 27 de novembre del 2014

Músiques de l’Holocaust a l’Auditori Pau Casals

Brossa Quartet de Corda és el grup que actualment té el conveni de residència a l’Auditori Pau Casals. Aquest tracte implica, entre altres coses, incidir en la vida pedagògica i musical del Vendrell i del Baix Penedès. Brossa Quartet de Corda ja va col·laborar el passat mes de juny amb el Fim.Cat de Roda de Berà i, actualment, està fent un important treball amb part dels alumnes de corda de Escola Municipal de Música Pau Casals del Vendrell. Aquest treball se centra en les Músiques de l’Holocaust i es presentarà en la seva versió simfònica el diumenge 30 de novembre, a les 6 de la tarda, a l’Auditori Pau Casals del Vendrell, dins del Cicle de Tardor.

Músiques de l’Holocaust és una acció musical, amb text i música, concebuda majoritàriament a partir de  material artístic creat als camps de concentració nazis i generat per les mateixes víctimes. Al llarg de la Segona Guerra Mundial, persones relacionades amb el règim nazi realitzaven enregistraments de les cançons populars cantades per les seves víctimes per que no s’extingissin, amb la seva mort, les seves tradicions. Brossa Quartet de Corda proposa un viatge sonor per aquestes músiques que, amb tot, van sobreviure a l’Holocaust. Així, fent un pont entre la música clàssica i les músiques klezmer, zíngara o mediterrània, Brossa Quartet de Corda fa un exercici imaginatiu de reconstrucció de la memòria musical i històrica i, de passada, convida a escoltar la veu dels vençuts, a partir dels textos escrits pels supervivents o de textos que evoquen el seu drama real. En definitiva, senzillament música i paraules. Música d’arrel per reviure el corol·lari d’emocions de les víctimes. I paraules dels supervivents, per redibuixar-nos de nou una memòria històrica que massa sovint roman oblidada i que es continua repetint, fins al punt d’alterar el rol de víctima i botxí.

Es podran escoltar músiques d’autors com Rudi Gogël, Herbert Zipper, Alexander Kulisiewich, Daniel Pokrass, Mordecai Gebirtg, Shalom Secunda, M. Miksne i d’altres d’autoria anònima, amb arranjaments de Gregori Ferrer i textos de Primo Levi, Joaquim Amat Piniella, Mercè Núñez Targa, Jorge Semprún, Anita Lasker-Walfisch, Imre Kertész, Salvatore Quasimodo, León Felipe i Tadeusz Rózewicz.

El Brossa Quartet de Corda ha mantingut una activitat constant des del 2004 fins a l’actualitat, participant intensament en la vida cultural i musical del país, oferint creacions i col·laborant en multitud de festivals i cicles de concerts. Buscant sempre diàleg entre les diverses disciplines artístiques i estils musicals, la trajectòria del quartet s’ha basat en la revisió de la música clàssica amb una nova mirada, en el compromís amb la música contemporània (estrenant obres de diversos compositors actuals) i en la creació pròpia de músiques de gran transversalitat. Ha enregistrat diversos discs propis: Músiques de l’Holocaust (TempsRecord 2008), Cançons dels Brigadistes (TempsRecord 2010), Retaule d’avars (ColumnaMusica 2012), obres de Mestres Quadreny per a quartet de corda (Cop de Poma/ La Mà de Guido 2013), Viatge d’hivern, el cicle de lieds de Schubert amb Judit Neddermann (La Mà de Guido 2014), tots amb importants gires arreu de l’Estat.

Per tant, en un horari no habitual, a les 6 de la tarda, i amb la important participació d’alumnes de corda de l’Escola Municipal de Música Pau Casals, Brossa Quartet de Corda convida a repassar l’Holocaust de la Segona Guerra Mundial, amb les músiques que van quedar com un altre dels testimonis.

Per a més informació:
Auditori Pau Casals, tel. 977 68 34 68.

dimecres, 26 de novembre del 2014

Mestre Oleguer d'Àngel Guimerà arriba al TÀG del Vendrell

Jaume Costa interpreta Mestre Oleguer, 2014.
El proper divendres 28 de novembre 2014, a les 22 h, al Teatre Àngel Guimerà del Vendrell (TÀG), es podrà veure el monòleg Mestre Oleguer, un text apassionant que ens revela el patriotisme d'un dels autors més grans que ha tingut mai Catalunya i fill predilecte del Vendrell: Àngel Guimerà.
Aquesta obra, dirigida i interpretada per Jaume Costa, és una de les poques peces teatrals que parla d'uns fets que van succeir el 1714, en què Mestre Oleguer, un senzill carreter, defensa amb dents i ungles la seva pàtria, desgranant els seus sentiments i la seva vida, transportat per la nostàlgia d'un
temps feliç. La música, creada especialment per a aquest muntatge, és de David Martell, reconegut pianista i compositor de Manresa.
La Vanguardia, 4 de maig de 1890, pàg 7
Aquest monòleg es va representar per primera vegada a Barcelona el dilluns 5 de maig de 1890 al Teatre Català Romea (actual Teatre Romea). El diari La Vanguardia del 4 de maig deia “Mañana a beneficio del eminente autor don Àngel Guimerà: la tragedia Rey y Monjo. Estreno del monólogo del mismo autor, Mestre Olaguer, episodio del sitio de Barcelona por Felipe V desempeñado por el señor Bonaplata”. Un mes més tard, a Reus, el diumenge 8 de juny de 1890, el monòleg es representava al Teatre Fortuny, on es pogué veure juntament amb l’obra Rei i Monjo, segons publicà el Diario de Reus dins de l’apartat “Diversiones públicas”. L’obra va ser interpretada per Teodor Bonaplata, de la Compañía Catalana del Teatre Català Romea. L’estrena del monòleg inèdit havia de comptar amb la presència d’Àngel Guimerà, segons el cartell que anunciava les obres del Teatre Fortuny.
Teatre Fortuny, més d’un segle. Reus : Consorci 
del Teatre Fortuny, 1994 d’Albert Arnavat...[et al.] (Vol. 1).
Més endavant, a Barcelona, al teatre Novedades − Teatre Català, el 12 d’octubre de 1893 la Gran Compañía Dramática Catalana y Castellana la posà de nou en escena amb la interpretació d’Enric Borràs.
El monòleg va ser publicat per primera vegada a la revista Il·lustració Catalana el 15 d’agost de 1890. Posteriorment, la impremta La Renaixensa, on  es publicaren la major part de les obres d’Àngel Guimerà, en va fer més de tretze edicions.






MONÒLEG
Abans d’alçar-se el teló, dos o tres trets seguits: després un de sol.
L’escena representa un carrer de Barcelona del barri de Ribera, tancat per una formidable barricada, a la que es pugui pujar per mitjà de caixes, bótes, sacs  de terra i altra mena d’objectes de què es troba formada. Les cases dels costats estan mig destruïdes pel bombardeig i l’incendi. En l’escena i entre la runa, cadàvers de catalans. Pertot la desolació més completa. És al matí. En alçar-se el teló Mestre Oleguer està enfilat a la barricada i acaba d’engegar el fusell contra els enemics, veient-se encara el canó de l’arma que fumeja. Parla mirant per sobre de la barricada.
[...]


Té: el darrer. En Ramon. És fred que gela!
Ni una tampoc! No puc mirar-lo! El pobre!
Tan graciosot i cor obert! I ara
la seva dona està esperant que torni!...
Ah, que n’heu fet de mal! I sempre, sempre
per lo mateix. Per governar aquí a casa:
per tractar-nos com bens que se’ls degolla!
I en bona fe que ho hem sigut bé massa!
I ell molt més que ningú. Tot s’ho prenia
pel bon costat, i res de mal s’ho creia.
Fins un dia… i de bo que vaig cremar-m’hi.
Un dia que al davant de la botiga
feia cantant amb mos fadrins un carro,
d’aquells de quatre rodes  per la sega.
Gairebé era enllestit, i sols mancava
encerclar a cops de mall l’última roda
que afinava el ribot, mentre que en terra
el cèrcol s’enrogia enmig de brases.
Ell que allavors passava em va emprendre.
-Mestre Oleguer, que Déu vos do bon dia.-
Encaixem amb aquesta, i li pregunto:
-Què hi ha de per allà dalt? – Han vingut lletres.
Diu que ja tenim rei: que ve de França,
i es dirà Felip V.- Felip? La pesta
se l’emporti! Els Felips per Catalunya…
han sigut sempre de la pell del diable!
-Diu, va fer, que és aquest bella persona.
- Ja a Madrid cuitaran a fer-lo perdre.
-I que vindrà a jurar les lleis antigues.
-El jurat trencarà quan allà ho vulguin.
Company: estem perduts si la gent nostra
no fa un va-i-tot: que hi ha segles i segles
que ens volen acabar, i un dia i l’altre;
va de pares a fills que sota terra
furguen en les arrels de Catalunya.
-Mestre Oleguer: sempre ho veieu tot negre.
- No, negre, no: color de sang i fora.-
Se’n va riure en sentir-ho: i vaig quadrar-m’hi…
que el riure aquell al cor no m’hi cabia.
-Va a la mort Catalunya; i sou vosaltres
els que aixequeu el cadafalc per ella.
Vosaltres, els prudents; la gent de l’ordre
que us fa por un fantasma, i sou joguina
dels d’allà i dels d’aquí que mercadegen
amb la hisenda i la sang del nostre poble.-
Vaig agafar-lo per un braç, i amb ira,
sotraguejant-lo tot, que en vaig fer massa,
li vaig dir tant cremat que no m’hi veia:
-Formen l’Espanya,  m’enteneu?, dos pobles.
Hi ha qui diu són germans. Sí, prou: se semblen
com l’aigua al foc, i com la nit al dia.
Volen manar tots dos, i com en ella
no hi caben pas, d’aquí que l’un o l’altre
té d’aplatar el coll fins que li ajupin.
Valencians, mallorquins, i aragonesos
units als catalans fan un sol poble.
Ells tres ja han fet a tots, i sols nosaltres
ans l’orgull castellà no ens volem tòrcer.
El dia que caiguem! … Voleu saber-ho?
Aquí ho teniu: veieu les quatre rodes.
Dintre els cèrcols de ferro hi ha València,
Mallorca i Aragó; voltat de brases,
ja està a punt el grilló de Catalunya.
Vós deixeu-lo posar, i és fet el carro
que tragini pel món de segle en segle
un mort que fa vergonya: nostra raça
vençuda per covarda i per indigna! –
I el mall feixuc giravoltant en l’aire,
saltant-me el cor vaig acabar la feina.
I ell .. no va riure més! I ha dat la vida!
[...]
Ha de semblar que Mestre Oleguer ha mort. En aquest moment la remor dels castellans s’ha de sentir al peu de la barricada. Després del crit de “Viva Felipe V”, Mestre Oleguer s’aixeca rígid caient mort desplomat en victorejar a Catalunya.
¡Viva Felipe V!
A fora, lladres!
Visca la llibertat de Catalunya!
Mentre cau el teló s’han de veure els soldats de Felip V que van traspassant la barricada.
Àngel Guimerà, Obres completes II, Barcelona: Editorial Selecta (1978)

dimarts, 25 de novembre del 2014

El Vendrell participa en la 19 Setmana de la Ciència amb una exposició sobre els neandertals a Catalunya al Museu Deu

Dins dels actes de la 19a Setmana de la Ciència, el Museu Arqueològic del Vendrell ha programat l’exposició “Neandertals a Catalunya”, que s’inaugurarà el proper 28 de novembre, a les 18 h, al Museu Deu.  La mostra té com a objectiu divulgar quins són els jaciments de l’època dels neandertals a Catalunya i com era l’entorn d’aquesta espècie que va viure fins fa 37.000 anys i que va conviure amb els humans moderns. El dia de la inauguració de la mostra, els seus comissaris oferiran una visita guiada i probablement es podrà veure alguna peça del fons del Museu Arqueològic del Vendrell de l’època paleolítica.


L’exposició “Neandertals a Catalunya” té apartats sobre la seva dieta, basada en el consum de carn complementat amb peix, marisc i recursos vegetals; sobre les seves creences o sobre el medi ambient en què vivien. Així mateix, s’explica que a Catalunya tan sols hi ha dos jaciments on s’hagin trobat restes humanes de neandertals: una antiga pedrera al Pla de la Formiga, a prop de Banyoles (Pla de l’Estany), i la cova del Gegant, al terme municipal de Sitges. A més, la cova del Mollet (Serinyà, Pla de l’Estany) ha proporcionat una resta que no s’ha pogut determinar si correspon a un neandertal o bé a un preneandertal. No hi ha consens científic sobre molts aspectes de l’origen i l’evolució d’aquesta espècie ni sobre com va desaparèixer, tot i que actualment es pensa que va quedar assimilada pels humans moderns (Homo sapiens).

Aquesta exposició ha estat elaborada i gestionada pel SERP (Grup de Recerca del Quaternari) i el DIDPATRI (Grup de Recerca del Departament de Didàctica del Patrimoni) de la Universitat de Barcelona.

L’exposició es podrà visitar al Museu Deu del Vendrell fins al 26 de gener de 2015. El Patronat Municipal de Serveis Culturals oferirà visites per a escolars, tallers, conferències i visites per al públic en general al voltant del muntatge.

Per a més informació: arqueologia@elvendrell.net