La Fundació
Apel·les Fenosa del Vendrell inaugura el
proper divendres 26 de febrer, a les 19 hores, a la seva seu del Carrer Major
del Vendrell l’exposició ELS
LOGICOFOBISTES, organitzada amb la participació de la Diputació de
Barcelona i els museus de Sitges, Sabadell, Terrassa, Mollet del Vallès i
Cerdanyola del Vallès. L’exposició restarà oberta fins el 31
d’agost.
La mostra reconstrueix l’exposició
LOGICOFOBISTA que va tenir lloc a Barcelona, a la Llibreria
Catalònia, el maig de 1936. L’esclat de la
guerra va significar un tall a les expectatives de projecció d’aquest grup
surrealista. La majoria dels artistes van haver d’exiliar-se i les obres, en la
seva major part, van desaparèixer. Un dels interessos de la mostra actual és la
identificació de les obres desaparegudes, així com de la descripció de la
personalitat d’ alguns dels logicofobistes, a hores d’ara,
desconeguts.
El Grup Logicofobista va congriar-se
amb motiu de la visita de Paul Éluard a Barcelona el mes de gener de 1936.
Eluard venia a donar unes conferències amb motiu de l’exposició de Picasso a
Barcelona, patrocinada per ADLAN (Amics de l’Art Nou). El poeta francès va tenir
oportunitat de connectar amb un grup de joves artistes que es van aplegar amb el
nom de “Logicofobistes”. El projecte havia de tenir una exposició a Barcelona, i
després, una itinerància a Madrid i a Tenerife.
Els crítics promotors del projecte
van ser Magí Cassanyes, actiu membre d’ ADLAN i el jove poeta Viola Gamón. Tots
dos van redactar el Manifest, i especialment Viola va optar per un surrealisme
al servei de la revolució.
Els artistes formaven part de
diversos interessos. Hi havia dos deixebles d’Àngel Ferrant: Ramon Marinel·lo i
Jaume Sans (
Eudald Serra no va participar per estar de viatge al Japó ), dos artistes del
nucli avantguardista lleidatà: l’escultor Leandre Cristòfol i el pintor Antoni
G. Lamolla. Pintors surrealistes de l’òrbita daliniana empordanesa, com Àngel
Planells i Joan Massanet. El pintor Artur Carbonell, de Sitges, bon amic de
Cassanyes. Dos íntims col·legues de Viola Gamón: Remedios Varo i Esteve Francès,
i dos artistes poc coneguts, com A. Gamboa-Rothwoss de Sabadell i Nadia
Sokolova. També van participar artistes de l’escena madrilenya, com Àngel
Ferrant i Maruja Mallo, i de l’escena canària com Juan
Ismael.
La voluntat del grup era de
representar una nova generació de surrealistes, més enllà de Miró, Dalí i Oscar
Domínguez, i projectar una implicació social del
surrealisme.
No cal dir que el desenllaç de la
guerra va ser letal pels artistes, així com per les
obres.
L’exposició ha seguit un procés de
recerca de tots els artistes, així com de les obres que varen ser presents a la
mostra, i les conseqüències de la mateixa.
Es parla del Grup ADLAN, de la Llibreria
Catalònia on es presentaven exposicions que
dirigia Josep
Dalmau, de Paul Éluard, i es reconstrueixen fidelment moltes de
les obres desaparegudes.
La itinerància de la mostra anirà
acompanyada d’ un accent especial a cada museu on es presentarà. Així, a Sitges
es personalitzarà en els tres logicofobistes sitgetans: Cassanyes, Sans i
Carbonell, a Terrassa amb Marinel·lo, o a Sabadell amb
Gamboa-Rothwoss.
Per a més
informació: Fundació Apel·les Fenosa, tel. 977
15 41 92, mail@fundaciofenosa.org
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada