La
Fundació Apel·les Fenosa inaugurarà avui, a les 19
h, l’exposició dedicada a la Col·lecció Fenosa, que presenta una
selecció de les obres arribades de París després de ser llegades a la
Fundació per Nicole Fenosa. Nicole Fenosa va sobreviure vint-i-quatre
anys el seu marit, l’escultor Apel·les Fenosa.
En aquests anys no només va conservar el
seu llegat, sinó que el va documentar fins a l’extrem de promoure la
confecció del catàleg raonat de l’obra escultòrica i dels seus dibuixos.
Va ser un lliurament intens a la promoció i divulgació de la
trajectòria vital i artística de Fenosa. Fins i tot va projectar el seu
futur, amb la creació d’una Fundació dedicada a la seva memòria, ubicada
al Vendrell, a la casa del Portal, on el matrimoni va passar els estius
d’ençà de la seva adquisició l’any 1957. Nicole Fenosa va anar donant a
la Fundació la pròpia casa, el fons del taller d’originals en terra
cuita i un conjunt molt rellevant de bronzes de diferents formats, així
com la totalitat dels dibuixos de l’artista.
Finalment, i com a prova final de la
seva confiança amb la Fundació Apel·les Fenosa, la va fer hereva
universal, inclòs el seu llegat artístic de les obres d’altres artistes
que conservava al seu taller-habitatge del Boulevard Saint-Jacques, a
París. Aquestes obres que es cataloguen formen part del conjunt de la
col·lecció que Nicole Fenosa va conservar prop seu fins a la seva mort.
Són les obres i els objectes que acompanyaren Nicole i Apel·les Fenosa
al llarg de la seva vida i donen testimoni de la sensibilitat i amplitud
de la seva mirada artística.
Una de les sorpreses més rellevants del
llegat és una creu medieval catalana del segle xv-xvi. Es tracta d’una
creu d’estil gòtic tardà que s’inscriu plenament dins la forma de les
creus catalanes de l’època. Sobre una ànima de fusta, es troben planxes
d’argent daurat fixades amb puntes de clau. Consta de la creu i la
magolla.
En el moment de fer l’inventari de les
obres a París, Bertrand Tillier historiador de l’art francès, va
advertir el director de la Fundació Apel·les Fenosa de l’existència
d’aquesta creu. Aquest la va trobar amagada al taller de Fenosa,
completament ennegrida. La creu havia estat separada de la magolla.
L’atzar va fer que el director trobés una làmpada que semblava haver
estat feta amb el peu de la creu. Sortosament, aquest peu de làmpada va
arribar al Vendrell.
Immediatament es va encarregar a una
joieria del Vendrell la restauració i es va determinar que s’havia
modificat la magolla per convertir-la en peu de làmpada, però era
possible la seva restitució a la forma original de la creu processional.
La primera sorpresa de la restauració va
ser trobar els punxons amb la signatura MON, que vol dir que l’argenter
era de Montblanc. En aquella època es necessitava un permís reial per
poder garantir els treballs dels argenters i només determinats artesans
tenien aquest privilegi. També es va trobar que els medallons estaven
esmaltats, cosa que donava més rellevància a l’hipotètic origen de la
creu.
La creu té els braços acabats en forma de flor de lis, amb pàmpols als vèrtexs. A l’anvers hi ha, al centre, la figura de Crist crucificat. Al revers hi ha quatre medallons amb restes d’esmalt, que representen la iconografia dels profetes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada