Fins al 13 octubre de 2019, el Museu de Maricel presenta l’exposició Realisme(s) a Catalunya (1917-1936). Del Picasso clàssic al Dalí surrealista amb
pintures dels mateixos Picasso i Dalí, junt amb altres peces d’artistes
com Joaquim Sunyer, Alfred Sisquella, Josep de Togores, Ángeles Santos,
Joan Miró o Apel·les Fenosa.
És una iniciativa dels Museus de Sitges, el Museu de Valls i el
Museu de la Garrotxa (Olot), impulsada a través de la Xarxa de Museus
d’Art de Catalunya, i està comissariada per la historiadora de l’art
Mariona Seguranyes.
L’exposició Realisme(s) a Catalunya (1917-1936). Del Picasso clàssic al Dalí surrealista suposa
una prospecció i anàlisi d’un dels moments més fascinants i complexos
de la història contemporània, com és el període entre les dues guerres
mundials, des d’una òptica catalana. La mostra relata les trobades i
divergències dels creadors catalans entre el final de la Primera Guerra
Mundial i l’esclat de la Guerra Civil espanyola, sacsejats per les grans
transformacions socials i polítiques del moment (la Gran Guerra; la
Revolució Russa; la mort del president de la Mancomunitat i impulsor del
Noucentisme, Enric Prat de la Riba; la Dictadura de Primo de Rivera;
els conflictes socials i laborals…).
La mostra exposa el retorn al realisme i el classicisme, que va
marcar el context artístic i europeu, i reflecteix com es va manifestar
en els artistes catalans. L’exposició recull com van assumir els
artistes catalans l’anomenat Rappel a l’ordre de Jean Cocteau,
així com la influència que van exercir la Nova Objectivitat alemanya, el
Novecento italià o el Realisme màgic, batejat per Franz Roh. Es tracta
dels nous realismes(s) de la pintura i l’escultura catalana, que van de
l’exterior a l’interior amb uns referents europeus. Uns temps de
recerca, melancolia i evasió.
Realisme(s) a Catalunya (1917-1936). Del Picasso clàssic al Dalí surrealista està estructurada en quatre àmbits: Antecedents
d’un classicisme modern (1905-1914); A la recerca de les noves
figuracions (1917-1936); Pintors catalans sota la influència de Picasso; i Metafísica, surrealismes i logicofobisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada