La consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge,
Meritxell Borràs, ha presidit aquest matí, a l'Ajuntament del Vendrell,
l’acte d’inauguració de la commemoració dels 150 anys del naixement de
Jaume Carner. L’acte ha comptat amb les intervencions de l’alcalde del
Vendrell, Martí Carnicer, i del director de l’Escola d’Administració
Pública de Catalunya, Agustí Colomines. També hi ha assistit el director
territorial de Governació a Tarragona, Baptista Capell, familiars de
Carner i regidors del consistori.
La titular de Governació ha descrit Jaume Carner com “una persona
compromesa i amb una clara vocació política. Sempre disposat a assumir
responsabilitats i transformar i modernitzar les institucions”. En
aquest sentit, Borràs ha recordat que va ser membre de la comissió
redactora de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
Durant l’acte d’homenatge a Carner, la consellera ha afirmat que
Catalunya és subjecte polític i no neix amb la Constitució del 78, sinó
que “la nació catalana ve de molt lluny. Queda demostrat amb la nostra
història, o amb el retorn del president Tarradellas abans de la
Constitució”. Borràs també ha assegurat que per canviar les coses, cal
participar, “i aquesta és una lliçó especialment important en el moment
que avui vivim”. I ha reivindicat la política com activitat noble i
positiva per millorar la societat. “En un moment on la política sembla
que és menystinguda, cal recordar homes com Jaume Carner, amb una forta
voluntat de servei públic”, ha reblat.
Per la seva banda, el director de l’Escola d’Administració Pública
de Catalunya, Agustí Colomines, ha destacat el seu pensament
nacionalista, democràtic i republicà. I ha afirmat que sense homes com
ell, “avui no seríem on som ni Catalunya hauria pogut resistir els
embats del món contemporani”. Colomines ha assegurat que “l’actuació de
Jaume Carner va ser infinitament eficaç com a activista, pensador i
polític de la Catalunya que maldava per aconseguir autogovernar-se”.
L’alcalde del Vendrell, Martí Carnicer, ha
repassat la vida de Jaume Carner al municipi, tot recordant diversos
episodis, i ha fet valer les reformes fiscals que el polític va
emprendre com a ministre de Finances.
Després dels parlaments, la consellera s’ha traslladat a la casa de
l’advocat i polític, Jaume Carner, ubicada al carrer de les Garrofes, o
-juntament amb l’alcalde del Vendrell, el nét de Jaume Carner, Alfons
Carner i altres membres de la família- ha descobert una placa
commemorativa (obra de la ceramista Camil·la Pérez). Posteriorment, als
jardins dels Museu Deu, s’ha lliurat un record de la placa als familiars
de Jaume Carner.
Dins de la commemoració oficial del 150è aniversari de Jaume Carner
que impulsa el Govern, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya ha
planificat una sèrie d’accions que arrenquen amb l’acte d’avui al
municipi del Vendrell. Així, s’ha encarregat a la historiadora Gemma
Rubí l’elaboració d’una nova biografia que ampliï l’escrita per Josep M.
Poblet de 1977. També s’editaran les intervencions parlamentàries dels
anys de la Segona República; es reeditarà el llibre de Rovira i Virgili,
de l’any 1929, Els polítics catalans. Enric Prat de la Riba, Ildefons Sunyol, Jaume Carner, Joaquim Lluhí i Rissech, Francesc Cambó; i
es convocarà una sessió acadèmica amb el concurs de la UB i la URV per
abordar la seva tasca com a jurisconsult, polític i ministre de
Finances.
Jaume Carner i Romeu va néixer al
Vendrell (Baix Penedès) el 22 de febrer de 1867. Doctor en Dret, ocupà
la vicepresidència del Centre Nacional Català. Fou regidor de
l’Ajuntament de Barcelona entre 1901 i 1904. Carner abandonà la Lliga
Regionalista per fundar el Centre Nacionalista Republicà i el diari El
Poble Català. Fou elegit diputat pel Vendrell amb Solidaritat Catalana.
Republicà d’esquerra, va formar part de la comissió que redactà el
projecte d’Autonomia de Catalunya, presentat a les Corts Constituents
pel govern de la Generalitat de Catalunya. Designat ministre de Finances
pel govern d’Azaña, proposà el primer pressupost de la República. L’any
1933 va abandonar el Ministeri per motius de salut i va morir a
Barcelona el 27 de setembre de 1934.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada