EL SENTIR POPULAR PER LA MORT D’ÀNGEL GUIMERÀ (1845-1924)
El dia 18 de juliol
es commemora l’aniversari de la mort d’Àngel Guimerà. Fa 91 anys que el
dramaturg moria a la casa del carrer de Petritxol, 4, on vivia juntament amb la família Aldavert
des que es van mudar de la casa del carrer Xuclà, on havien viscut la major
part de la seva vida i on tenien també la impremta La Renaixensa. Encara
avui es pot veure un rètol en majòlica a la façana de la casa que diu: “Pel
balcó veus tremolar l’ombra d’Àngel Guimerà”.
 |
| Placa de ceràmica col·locada a la façana de la casa del c/ Petritxol |
La seva mort es
produïa en plena dictadura del general Primo de Rivera. L’enterrament de
Guimerà va esdevenir un acte en què la gent va manifestar els seus sentiments i
va convertir l’enterrament en un acte multitudinari de dol, però també
d’afirmació del poble català.
“El carrer de
Petritxol, la plaça del Pi, l’espaiosa església d’aquest nom, el carrer del
Cardenal Cassanyes, i tota l’amplada i llargada de la Rambla, van quedar atapeïts
d’una immensa gernació que volia retre enfervoridament el seu darrer homenatge
al gran escriptor i al gran patriota. En vida i en mort Àngel Guimerà va
simbolitzar als ulls del poble, potser com ningú més, l’ànima de Catalunya”.
Així ho ressenyava el volum de la Fundació Carulla-Font
a la publicació de la nadala en commemoració del 50è aniversari de la seva mort,
que va publicar l’any 1974.
 |
| Guimerà recobert amb la senyera en el seu llit de mort |
Molts han estat els
escriptors que, al llarg dels anys, li han dedicat una poesia, un article de
diari, un poema musicat... amb motiu de la seva mort: Víctor Català, Josep
Carner, Josep M. de Sagarra, Ventura Gassol, Octavi Salgot, Rossend Llates,
Josep Burgas, Ignasi Iglesias... Com a més actuals trobem Sebastià Gasch, Josep
Miracle, Josep M. Espinàs, Joaquim Molas o Josep M. Benet i Jornet, entre
d’altres.
L’any 1969,
Sebastià Gasch escrivia l’article “A la luz del recuerdo” (Destino, 1 de febrer de 1969), en què recollia diferents articles escrits el 1924 amb motiu de
la mort de Guimerà i en què s’explicaven els fets de l’enterrament:
“El inmenso dolor causado por la muerte del hombre
que dio valor de universalidad al teatro catalán, acaecida el 18 de julio de 1924.
»Mientras la riada humana bajaba lentamente por la Rambla, siguiendo los
restos mortales del autor de ‘Mar i cel’ y ‘Terra baixa’, vibraba en el aire
levemente rumoroso de la que entonces llamaban “vía sacra” el sentimiento de la
inmortalidad. ¿Qué lazo estrecho, qué fuerza íntima unía el pueblo a su poeta?
¿Qué significado profundo convertía el nombre venerable en un símbolo altísimo?
¿Qué idea animaba a los millares de hombres que formaban el acompañamiento? La
seguridad, sin duda, de que, desaparecido Guimerá, quedaría de él alguna cosa
eternamente viva.
 |
| Signatures de condol (Fons de l'Institut del Teatre) |
»Toda Barcelona seguía en silencio la caja de madera desnuda que albergaba
al poeta muerto. […] Barcelona, Cataluña y los catalanes de todas las partes
del mundo, el resto de España, rindieron el supremo tributo de veneración al
alto poeta que acababa de desaparecer. Las floristas de la Rambla trabajaron denodadamente
en la configuración de grandiosas coronas de flores naturales, dedicadas a
Guimerá. Los puestos de las floristas y la calle Petritxol y
la plaza del Pino, eran una inmensa exposición de coronas, que, no cabiendo ni
en la cámara mortuoria ni en todo el piso, invadieron las mencionadas calle y
plaza. Por la noche el gentío que acudió al domicilio del poeta formó una
inacabable procesión que no se deshizo hasta la madrugada, cuando los
familiares de Guimerá cerraron la puerta, y entonces fueron muchísimas las
personas que se estacionaron en las calles adyacentes, comentando la pérdida
irreparable. Por la mañana se colocaron de nuevo en el portal de la casa hojas
de papel destinadas a quienes deseasen expresar su pésame, e inmediatamente el
gentío fue tan imponente, que hubo que poner mesas en la calle, una, cerca de
la casa del poeta, otra en una librería vecina, otra en el vestíbulo de la Sala Parés. Ni un solo
momento dejaron de formarse colas ante ellas. Cincuenta o sesenta mil personas
pusieron su firma en los pliegos.
 |
| Enterrament de Guimerà (Fons Brangulí- ANC) |
»[…] Entre los innumerables artículos necrológicos aparecidos en la prensa,
figuró uno de Josep M. de Sagarra, publicado en La
Publicitat y en
el que, entre otras cosas así de sentidas, se decía: ‘En Verdaguer i En Guimerà
han estat les dues grans figures, els homes de la tempesta, de la imprecació i
del mot tendre a la vegada. […] Guimerà ha estat una mena de societari no ha
tingut novel·la ni llegenda privada, però el cas és que aquest home humilíssim,
que anava pel carrer una mica a les palpentes, una mica distret, i amb una
certa presseta com del que fa tard, aquest home que a les darreries de la seva
vida caminava sense veure-hi amb l’ajuda de dues mans piadoses, aquest home era
indiscutiblement la figura més respectada, més venerada de la ciutat. En tot acte
públic on se commemorés, on se demanés alguna cosa, la presència de Guimerà
endablava l’interés i l’emoció. El poble vibrava pel fi o les circumstàncies
del moment i vibrava i s’emocionava per la presència d’En Guimerà’.
 |
| Plaça del Pi (Fons Brangulí- ANC) |
»La muerte de Angel Guimerá, en suma dio origen a una verdadera explosión
del sentir popular”.
El proper 18 de juliol es farà la Ruta Àngel Guimerà, itinerari
literari pel Vendrell i visita a la Casa Museu Àngel Guimerà. El punt de trobada serà
el pont de França (amb l’avinguda de la Riera de la Bisbal) a les 19.30 h. La Ruta és oberta a tothom i les
reserves s’han de fer als telèfons 977 18 18 19 o 977 66 10 06, o a través del
correu electrònic visitesmuseus@elvendrell.net.
Aquesta Ruta està organitzada per la Casa Museu Àngel
Guimerà, que ha obert de nou les seves portes aquest passat mes d’abril.
Aquest espectacle no és un recital dels que es poden veure habitualment.
Amb una proposta atrevida i diversa, sonaran cançons que formen part del
repertori i altres que no. Si algú vol preguntar alguna cosa, ells procuraran
respondre, i fins i tot intentaran fer cantar el públic assistent. És un
espectacle diferent que convida a despullar cançons i sentiments i a fer
presents els nusos d’implicació entre els dos cantaors amb la cultura popular
valenciana.
