La Fundació Apel·les Fenosa i l'Ajuntament del Vendrell evoquen la
colònia d'intel·lectuals i artistes internacionals que va consolidar-se
al Vendrell als anys seixanta, amb l'arribada de l'escultor Apel·les
Fenosa, que va convidar els seus amics a la Casa del Portal del Pardo.
Un llibre i una exposició narraran aquest cenacle desconegut, amb la
descripció dels seus protagonistes.
En concret, la presentació del llibre tindrà lloc el dissabte 6
d'abril, a les 12h, a la seu de la Fundació Apel·les, al carrer Major
25. L'acte comptarà amb la participació dels autors: Josep Miquel
Garcia, Jordi Cerdà, Carmen Juárez, Núria Ballester i Josep Lluís
Pascual. Paral·lelament, s’inaugurarà també l’exposició sobre el mateix
tema.
A les colònies d'intel·lectuals cosmopolites que ha acollit la costa
catalana, com les de Cadaquès, Tossa de Mar o de Sitges, caldria afegir
ara la del Vendrell, com un cenacle atractiu d'artistes i creadors, que
va tenir una florida primera quan Pau Casals basteix la Vil·la Casals i
una segona en els anys cinquantes i seixantes del segle XX.
Aquest projecte il·lustra com va congriar-se aquesta darrera i quins
eren els seus protagonistes, amb noms i cognoms, posant llum a una
aventura que es va desenvolupar amb total discreció i un esperit
harmònic amb el territori.
Tot va començar quan l'escultor Apel·les Fenosa i la seva esposa
Nicole compren una casa a la vila del Vendrell a finals dels anys
cinquanta. Els artistes parisencs somniaven amb la llum del Mediterrani i
aspiraven a tenir-hi una residència d’estiu. Aquesta casa va renovar
l’escultura de Fenosa, però també la seva vida. Com era gran i disposava
de moltes habitacions, la idea del matrimoni era la de compatir-la des
del primer instant amb els seus amics, els parisencs i els catalans. Si
inicialment tots eren acollits a la Casa del Portal del Pardo,
finalment, com constata aquest projecte, les cases adquirides per
aquests, eixamplen el nucli de la colònia internacional i l'expandeixen
pel Baix Penedès.
Els primers convidats varen ser Tristan Tzara, fundador del Dadaisme,
els anglesos Patience Gray i Irving Davis, els artistes japonesos que
havien conegut Fenosa a París, també els russos de Montparnasse,
l’escriptor Michel Cournot i Nella Bielski, Cécile Eluard, filla del
poeta Paul Eluard, la pianista Evelyne Dubourg, o la galerista Henriette
Gomes, que va intentar dur al Vendrell a la família del pintor Balthus.
Poc a poc els amics comencen a comprar cases per estar més a prop de
l’escultor, com la família D'Albis, de les fàbriques de porcellana de
Limoges, Ursula Schroeder, filla del famós psiquiatra Prinzhorn,
l'antropòleg Robert Jaulin, l'antiquari llibreter Joan Gili, l'escriptor
Joan Perucho, el notari Julio Lacambra, els gravadors Antoni Ollé
Pinell i Jaume Pla. Els paisatges de les platges de Sant Salvador i
Coma-ruga, amb la presència de la Vil·la Casals, Albinyana, Sant Vicenç
de Calders o Masarbonès, esdevindran una extensió de la Casa dels
Fenosa.
