divendres, 27 d’abril del 2018

La Sala Portal del Pardo es reivindica com a agent cultural i s’obre a col·laboracions amb altres institucions

La programació d’aquest 2018 de la sala d’exposicions Portal del Pardo està rebent una molt bona acollida i es segueix treballant perquè aquest equipament esdevingui, juntament amb el patrimoni museístic del Vendrell, un veritable agent cultural de la ciutat. Un altre dels objectius és aconseguir projectar la sala a nivell nacional.

En aquest sentit, en els darrers mesos, s’ha fet un intens treball per establir contacte amb diferents institucions, fruït del qual, per exemple, el dia 13 de juliol de 2018 s’inaugurarà l’exposició “Catalans. Retrats”, del reconegut fotògraf Antoni Bernad. L’exposició consta d’un conjunt d’obres preses entre els anys 70 i 80 del segle passat i que s’inscriuen en el programa Itiner’ART de la Fundació Vila Casas.
En aquests moments ja s’està treballant en la programació del 2019, la qual, a més d’incorporar les sol·licituds que s’estan rebent, inclourà una proposta fruit de la relació amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, del programa d’itineràncies d’art contemporani.
Un exemple de la intensa activitat que té la Sala del Portal del Pardo el dóna també el fet que la prestigiosa revista BonArt Cultural, publica a la seva revista digital i el números trimestrals un recull de les propostes culturals que es desenvolupen a la sala vendrellenca.

La sala d’exposicions Portal del Pardo ofereix una programació diversa i de qualitat en la seva oferta cultural d’arts visuals i plàstiques, a més de rebre el suport dels cellers Jané Ventura i Miquel Pons, que en cada inauguració de l’espai, aporten un tast dels seus productes de qualitat al públic assistent.

Així mateix, aquest espai és sovint punt de trobada entre artistes a partir de xerrades, conferències i instal·lacions.
A les bases que es poden consultar en el següent enllaç Sala Portal del Pardo es determinen les condicions i els criteris de selecció de les exposicions per aquest emblemàtic espai cultural del Vendrell. Les sol·licituds per exposar-hi es poden presentar fins a l’1 de juny i les propostes seleccionades formaran part de la programació de la sala durant l’any 2019.

dimecres, 25 d’abril del 2018

El lema 'Encén-la' encapçala la imatge gràfica de la Festa Major del Vendrell 2018


Una proposta atrevida i sorprenent del dissenyador Jordi Caralt escollida com a imatge de Santa Anna 2018
Els administradors de Santa Anna han presentat aquest dilluns la imatge gràfica que identificarà la Festa Major del Vendrell 2018, del 25 al 28 de juliol. El disseny ha estat seleccionat d'entre un total de 12 propostes rebudes en un concurs que ha comptat al jurat amb l'artista plàstic Joan Descals, la dissenyadora gràfica Eva González i la ceramista i escultora Roser Oter, juntament amb el mateix equip d'administradors.
El creador, el dissenyador vendrellenc Jordi Caralt, ha plasmat una interpretació de Santa Anna al logo i al cartell, una proposta atrevida i sorprenent que fuig de la iconografia que en els darrers anys s'utilitzava en la imatge de la Festa Major del Vendrell.
Caralt explica que és un treball figuratiu amb alguns detalls a comentar. La interpretació de Santa Anna contè la corona de la imatge i unes franges que representen el patró del teixit de la figura. Alhora, i jugant amb el lema 'encén-la', l'expressió busca plasmar els sentiments que encén la Festa Major a través de la llàgrima i el somriure. Pel que fa als colors, el blau ens parla del vespre, la nit i la frescor necessària a ple estiu. El groc apel·la a la llum i, fins i tot al daurat. Per últim, i emfatitzant també l'eslògan de la festa d'enguany, unes bombolles de colors simbolitzen un esclat d’emocions que, alhora, acosta la imatge al concepte de festa.
Els administradors han anunciat també que el divendres 4 de maig es desvetllarà un altre dels grans secrets de la Festa Major: les nits musicals de Santa Anna. Serà en un acte públic a la plaça de les Garrofes a partir de les vuit del vespre amb alguna sorpresa inclosa!

dimarts, 24 d’abril del 2018

Arriba al TÀG una de les obres mestres menys conegudes de Guimerà

Aquest dissabte arriba al TÀG una de les obres mestres de Guimerà, 'Sol, solet', una creació que ha estat poc representada d'entre totes les que ha creat el dramaturg català. Malgrat l’aparent ingenuïtat que semblen suggerir els ressons infantils de l’expressió «sol solet», el títol d’aquest drama fa referència a la dolorosa soledat que ha emmotllat la personalitat de Jon, el qual es veurà immergit en un triangle de passions mal resoltes que farà aflorar les contradiccions irresolubles de l’ànima humana.

La directora Carlota Subirós torna a acostar-se al teatre d’Àngel Guimerà per capbussar-se aquesta vegada en una de les obres més tèrboles i desconegudes del dramaturg, on la poderosa vitalitat sexual de la seva protagonista dona lloc al naixement d’un dels personatges femenins més fascinants del teatre català.
El quadre artístic de l'obra és de primer nivell: Mercè Aránega, Laura Aubert, Javier Beltrán, Roger Casamajor i Ramon Pujol. 'Sol, solet' és una producció del Teatre Nacional de Catalunya i Teatres en Xarxa. L'espectacle està de gira per Catalunya i estarà present en 7 teatres.

Un cop finalitzi la representació de 'Sol, solet' al TÀG, els actors compartiran una xerrada de l'obra amb el públic assistent que ho desitgi.

Per reservar o comprar entrades, cal adreçar-se al web Ticketea (tel. 902 044 226, www.ticketea.com), a la regidoria de Cultura (la Rambla 24, 977 66 56 84), de dilluns a divendres de 10 a 14h, o bé a la taquilla, una hora abans de la representació, si l'aforament ho permet.

'SOL, SOLET'

Lloc: Teatre Àngel Guimerà
Dia: Dissabte 28/04/2018
Hora: 20.30 h
Preu: 25 €
Preu amb descompte: 20 €

Apareixen tres fragments escultòrics renaixentistes a la Casa del Portal del Pardo

Just quan s’acaba de publicar el llibre sobre la Casa del Portal del Pardo, amb motiu de la commemoració dels seus 500 anys, la Fundació Apel·les Fenosa ha descobert tres fragments de la decoració escultòrica de la façana.

Mentre s’estaven preparant els embalatges per l’escultures que es presentaran el mes vinent a la mostra “Univers Fenosa” al D’Or Museum de Sant Julià de Ramis (Girona), l’atzar ha provocat que el director de la Fundació hagi trobat una capsa que contenia tres escultures del segle XVI, que havien estan conservades i desades per Apel·les i Nicole Fenosa.

A través del llibre sobre la Casa del Portal del Pardo, se sap que Lluís Nin, de gran capacitat adquisitiva i solvència econòmica, va ser-ne propietari l’any 1527 i que va ser l’artífex de la rehabilitació de l’edifici amb l’estil renaixentista que el caracteritza. En aquesta reconstrucció es va aixecar la torre sobre del portal. Per tant, Lluís Nin va ser el promotor del palau renaixentista amb l’estructura similar que veiem actualment i amb la seva característica decoració de relleus amb els   grotescs de l’època.
Aquesta iconografia es va posar de moda a Europa després de la descoberta de la Domus Aurea de Neró, a Roma. Elements vegetals es combinen amb quimeres i animals mitològics, sempre amb composicions simètriques. A la façana, fora muralles, hi ha una inscripció amb el monograma IHS que representa Jesús. A la part superior de la casa hi ha una galeria a base d'arcs carpanells lobulats. Els tres fragments escultòrics corresponen a un animal alat amb cap d’au, que segurament estava en un dels frisos dels finestrals; a un drac, que formava part d’una voluta, i a un element decoratiu vegetal.

Aquesta descoberta, que s’exposarà en breu en una vitrina visible des del carrer, recorda la importància de la decoració de l’edifici, un clar exemple renaixentista de la comarca.

dilluns, 23 d’abril del 2018

La Sala Portal del Pardo acull una exposició de la il·lustradora Delphine Labedan

Aquest proper divendres 27 d’abril, a les 20h, tindrà lloc la inauguració de l’exposició d’il·lustracions de Delphine Labedan. En el catàleg de la mostra, la mateixa Labedan explica que la seva relació amb les arts plàstiques i l'art en general es va iniciar des de ben jove amb la influència de la seva família: de la mare pintora i ceramista i del pare fotògraf professional.

L'any 2000 va iniciar els estudis d'Arts Plàstiques a la Universitat de Bordeaux i l'any 2002 va completar els seus estudis amb una carrera universitària d'Història de l'Art a la Universitat de Pau. Des de l'any 2005, Delphine Labedan viu a Catalunya i la seva voluntat és poder continuar treballant en les arts plàstiques i el món de la il·lustració, tant pel que fa en el vessant creatiu com en l’educatiu. Des de l’any 2006 és coordinadora i professora de pintura i dibuix a l’EMBA (Escola de Belles Arts de Salt) i també realitza els cartells per a la ciutat de Salt.

Pel que fa al treball artístic, Labedan explica que li agrada utilitzar el paper emprant diferents tècniques, com ara el carbó, els pastels, el collage, la tinta, l'aquarel·la i la pintura a l'oli, amb preferència per la tècnica mixta. El paper AQUARI del molí paperer de la Farga (Banyoles), realitzat amb primeres matèries nobles (cotó, lli, cànem, etc.) i amb coles i midons neutres li ha permès desenvolupar, aprofundir i buscar noves tècniques d'expressió tant en l'aquarel·la com en la tècnica mixta en tot tipus de formats. Bona part de la meva obra es centra en la creació lliure, molt sovint inspirada per la tradició japonesa i pels pobles i cultures d'arreu del món.

L’exposició romandrà oberta fins al 27 de maig de 2018. L’horari per visitar-la és de dimarts a dissabte de 17 h a 20 h i dissabte i diumenge d’11 h a 14 h. (L’1 de maig la sala romandrà tancada.)

Vegeu catàleg

divendres, 20 d’abril del 2018

Diada de Sant Jordi a la Biblioteca Pública Terra Baixa del Vendrell

Un any més, la Biblioteca Pública Terra Baixa del Vendrell ha organitzat un programa especial per celebrar la Diada de Sant Jordi. Tot i que el dia central és el 23 d’abril, els actes previs relacionats amb aquesta commemoració s’iniciaran el dijous dia 19, a les 19h, amb una nova sessió del Cafè Filosòfic.

El tema, en aquesta ocasió, estarà molt relacionat amb el món de la lectura, ja que porta per títol “Aquell trosset d’aquell llibre que em va canviar la mirada”.
 
El dilluns dia 23, els horaris i serveis de la Biblioteca seran especials i diferents als habituals. Així, el programa d’activitats començarà al matí, ja que de 10 a 12h es durà a terme al vestíbul de la Biblioteca l’emissió “Especial Sant Jordi” del programa de la Ràdio i Televisió del Vendrell “La Calaixera”, conduit per Pere Sallent.

Pel que fa a la tarda, l’horari d’obertura serà de 16 a 20 h, i durant aquest temps els visitants podran veure al vestíbul l’exposició de novetats bibliogràfiques. Un dels actes centrals tindrà lloc a les 18 h, amb el 5è Pregó de la Lectura, que anirà a càrrec dels alumnes del Club de Lectura de l’Escola Pau Casals, coordinat pel professor Josep Borrut Casellas. Just a continuació es procedirà al lliurament de premis del Concurs Literari Sant Jordi 2017. I, tot seguit, hi haurà una actuació musical a càrrec de ZIM & THE ZUMS. Tota la sessió de la tarda està conduida pel periodista Víctor Merencio.

Els actes vinculat amb la Diada de Sant Jordi es tancaran dissabte dia 28, a les 11h, amb la celebració d’una hora del conte en anglès sota el títol “The legend of Saint George”. Anirà a càrrec de Top One Language School del Vendrell, i està adreçada a nens i nenes de 5 a 10 anys. Cal fer inscripció prèvia a la Biblioteca.

dijous, 19 d’abril del 2018

L’Ajuntament del Vendrell edita per Sant Jordi la història dels 500 anys de la Casa del Portal del Pardo

Dissabte 21 d’abril, a les 11:30 h, a la seu de la Fundació Apel·les Fenosa del Vendrell (c/ Major, 25), es presentarà el llibre Portal del Pardo, 500 anys, que ha estat editat per l’ Ajuntament del Vendrell, dins la col·lecció “L’Àngel Negre”, amb motiu de la Diada de Sant Jordi i per celebrar els cinc-cents anys de l’edifici.

L’acte serà presidit per l’alcalde del Vendrell, Martí Carnicer, i la regidora de Cultura, Eva M. Serramià, i hi seran presents els autors del llibre: Nativitat Castejón Domènech, Neus Oliveras Samitier, Àngels Santacana Figuerola, Raimon Carrasco, Pau Arroyo Casals, Raquel Stolz Back, Vicenç Cabré Brugulat, Gerard Guinovart Rafecas i Enric Sentís Roig.

La Casa del Portal del Pardo és l’edifici civil més antic conservat al Vendrell i, a la vegada, la seva història il·lustra l’esdevenir de la pròpia vila del Vendrell. El primer document on consta el palau renaixentista data de 1518 i va ser bastit per la família Nin a l’entrada d’una de les portes de la muralla del Vendrell. Aquesta rica família de comerciants va ser propietària de la casa fins al començament del segle xviii, quan va esdevenir caserna de cavalleria, i va passar per diversos propietaris fins que Gertrudis Trillas de Serrat la va heretar. El matrimoni d’aquesta pubilla vendrellenca amb el cònsol de França a Barcelona va fer renéixer la casa, que va ser rehabilitada amb els característics esgrafiats que lluïa a la façana. Entrat ja el segle xix, la Casa del Portal del Pardo va passar a mans de la família Guimerà, que la va conservar fins que, el 1957, la va comprar l’escultor Apel·les Fenosa i ara es la seu de la seva fundació.

Els autors del llibre han trobat tots els documents que perfilen els propietaris de la casa a les diverses èpoques i expliquen com eren les seves vides fins al punt que la publicació esdevé una il·lustració sociològica del Vendrell en aquests cinc segles d’història.

L’índex del llibre és el següent:
  1. Escrit de l’alcalde, Martí Carnicer Vidal
  1. Les nissagues del segle xvi al xx a la Casa-museu d’Apel·les Fenosa, per Nativitat Castejón Domènech
  1. 87 cartes: els Guimerà al Portal del Pardo, per Neus Oliveras Samitier i Àngels Santacana Figuerola
              
  1. El matrimoni Folch-Guimerà: documents per a la seva biografia, per Nativitat Castejón Domènech
        
  1. Portal Fenosa, per Raimon Carrasco
        
  1. L’edifici del Portal del Pardo, per Pau Arroyo Casals
        
  1. La construcción del siglo xvi y la Torre del Corraló de Cal Cintet en la casa del Portal, per Raquel Stolz Back
              
  1. La Casa del Portal del Pardo, una història urbana, per Vicenç Cabré Brugulat, Nativitat Castejón Domènech, Gerard Guinovart Rafecas i Enric Sentís Roig

Foto: Nicole Florensa (1957)