divendres, 4 de setembre del 2015

El Museu Apel·les Fenosa presenta l’exposició “Xavier Valls i els llibres”




08-28 foto expo xavier valls luisa valls fenosa manuel vallsw
Foto de Nicole Fenosa. Hi apareixen Luisa Valls,
Apel·les Fenosa, Xavier Valls i Manuel Valls (1966).

El proper 14 de setembre, a les 19 h, la Fundació Apel·les Fenosa del Vendrell (C/ Major, 25) inaugurarà l’exposició “Xavier Valls i els llibres”, que restarà oberta fins al final de novembre del 2015. L’acte comptarà amb la presència de Luisa Valls, vídua de Xavier Valls, i serà presidit pel conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, i per l’alcalde del Vendrell, Martí Carnicer. També comptarà amb la presència del cònsol de França a Barcelona i del delegat de la Generalitat a Tarragona.

Xavier Valls (Barcelona 1923 – 2006), pare de l’actual primer ministre de França, Manuel Valls, compartia amb Apel·les Fenosa el fet de ser un artista català de l’Escola de París. Només constatant els autors que Xavier Valls va il·lustrar (els poetes Magí Valls, Marià Manent, Josep Maria Llompart o Jaume Agelet i Garriga, en llengua catalana, i Salah Stétié i Guillevic, en llengua francesa; escriptors com Rafael Lasso de la Vega, Alejo Carpentier i Jaime Valle Inclán, i crítics i historiadors de l’Art com Antonio Bonet Correa, Antoni Marí, Arturo Ramon, Miguel Fernandez-Braso, Juan Manuel Bonet, Jean Piaget, Marc Le Bot i Antonine Terrasse), ens podem fer una idea de la singularitat de l’artista i la seva proximitat amb la literatura a través de la seva producció bibliogràfica, tal com es recull en aquesta mostra.
 
Si afegim els textos que va dedicar ell mateix a pintors com Rafael Benet o Luis Fernández, veurem amb claredat com maldava per situar-se en el seu temps sense orientar-se vers els valors canònics de la literatura i les arts. Si Xavier Valls va anar contra corrent com a pintor que preservava la seva individualitat i poètica particular, també quan es tractava d’il·lustrar un llibre optava per autors propers al seu criteri vital. Aquesta cronologia vinculada a les edicions bibliogràfiques es també un autoretrat, una aproximació a la coherència d’un pensament i una manera d’entendre la pintura, el dibuix i el llibre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada