dimarts, 25 d’agost del 2020

Oradour, una ferida encara viva

 


El passat dissabte 22 d’agost, el Centre de la Memòria d’ Oradour-sur-Glane va rebre un acte vandàlic que ha indignat França.

Algú va tatxar el nom de MÀRTIRS i va escriure MENTIDERS al rètol d’entrada a l’espai que recorda les víctimes de la massacre nazi a Oradour, el 10 de juny de 1944, que va provocar la mort de 642 civils. El Vendrell recorda aquests fets a la mostra que encara es pot visitar a la Fundació Apel·les Fenosa fins al final del mes de setembre, i que detalla els 19 republicans espanyols morts aquell dia.

La Resistència francesa va encomanar precisament a Apel·les Fenosa un monument a la memòria dels fets, que no es va instal·lar fins 55 anys després. La història d’Oradour es tan extrema que encara provoca els contemporanis.

En relació amb l’exposició, la Fundació Apel·les Fenosa ha contactat amb els centres de memòria, historiadors i periodistes, per difondre la identitat de cadascuna de les víctimes republicanes. Aquesta divulgació ha obtingut un gran ressò  a l’Aragó, a Múrcia i a Catalunya, amb articles i recerques vinculades a les localitats de Saragossa, Alcañiz, El Esparragal, Sabadell, i Vilalba dels Arcs, d’on eren aquestes famílies assassinades.

D’altra banda, a més del llibre dedicat a la mostra escrit per Bertrand Tillier, professor de la Sorbonne, ha aparegut el llibre Recuerda de l’historiador David Ferrer Revull, que escriu una a una la història personal de les 19 víctimes.

divendres, 21 d’agost del 2020

Nova incorporació a la Biblioteca Digital Vendrellenca

 


La Biblioteca Digital Vendrellenca (http://bibliotecadigitalvendrellenca.cat) de la Biblioteca Pública Terra Baixa incorpora una nova col·lecció al seu fons. Es tracta de l’Hemeroteca Històrica Vendrellenca, integrada per 52 fitxes bibliogràfiques elaborades per l’historiador Pere Ferrando Romeu, que descriuen les publicacions periòdiques locals editades i publicades al Vendrell al llarg de la història. La informació que conté cadascuna d’aquestes fitxes és de gran interès pel fet que ressenya les publicacions amb dades com l’àmbit temporal de publicació, total de números editats, periodicitat, llengua, preu, format, impremta, director, notes o localització dels exemplars, entre d’altres. Així mateix, d’aquelles que es poden consultar en línia s’hi  troba un enllaç directe a l’ARCA (l’Arxiu de Revistes Catalanes Antigues), com és el cas d’El Vendrellense que data del 1892, fins a d’altres de més actuals.

Recerca hemerogràfica local i conservació

L’Hemeroteca Històrica Vendrellenca és el fruit d’un treball constant de més de trenta anys, al llarg dels quals l’historiador Pere Ferrando ha anat recopilant informació de totes les publicacions periòdiques editades al Vendrell. S’hi poden trobar butlletins, diaris, setmanaris o anuaris, des del 1859 (la primera) fins al 1983, quan s’incorporen canvis importants en la forma de fer informació escrita.

Durant aquest temps, Pere Ferrando, al llarg de les seves múltiples recerques històriques locals, ha anat localitzant treballs que han estudiat la premsa escrita on apareixen dades de capçaleres vendrellenques. Tot aquest material, i algunes descobertes puntuals, han estat donades a conèixer en el seu moment. Entre aquestes publicacions hem de destacar-ne dues: La premsa escrita al Vendrell: un nou exemple d’intensitat social i cultural (Miscel·lània Penedesenca, 1994, IEP) i el capítol dedicat a la premsa vendrellenca dins el llibre Vida i obra dels germans Ramon i Vidales, una família d’impressors del Vendrell (AAVV, 2018, Generalitat de Catalunya i Consell Comarcal del Baix Penedès).

La incorporació d’aquest material s’afegeix a les tasques de digitalització de totes  les publicacions periòdiques més antigues que duu a terme la Biblioteca des de fa molt anys, amb l’objectiu de millorar-ne la preservació, conservació i consulta. En aquesta línia, alguns exemples de publicacions recentment digitalitzades són Vida: revista mensual portaveu de l’Orfeó Vendrellenc, del 1910-1911; Reeixir: portantveu del Club de Joves (1963-1966), o Natura: revista setmanal, literaria, agrícola i d’informació defensora dels interessos generals del districte de Vendrell (1923-1924).

Una crida per completar una feina de més de trenta anys

La Biblioteca Pública Terra Baixa és la institució que atresora la major part d’aquestes col·leccions, però també s’han trobat exemplars en col·leccions privades, altres biblioteques, hemeroteques o arxius. Tot i així, encara avui hi ha col·leccions incompletes i alguna capçalera de la qual no s’ha trobat cap exemplar malgrat conèixer-ne la publicació, per la qual cosa es fa una crida a tothom que pugui tenir o conèixer material d’aquesta mena a informar-ne per tal de poder-ne actualitzar la corresponent fitxa bibliogràfica.

dimecres, 19 d’agost del 2020

L’exposició “La pintura enfront dels mitjans de comunicació de masses” d’Álvaro Romero a la Sala Portal del Pardo


 

L’exposició “La pintura enfront dels mitjans de comunicació de masses” d’Álvaro Romero que es podrà visitar del 21 d’agost al 19 de setembre de 2020 a la Sala del Portal del Pardo.

L’artista escriu el següent al catàleg de l’exposició:

“La pintura enfront dels mitjans de comunicació de masses” pretén ser un projecte artístic de caràcter plàstic que utilitza la fotografia com a eina d’inici. Les imatges preseleccionades es desconstrueixen i s’alteren, descontextualitzant-les, i es representen posteriorment en el pla pictòric, que els atorga una nova realitat.

A través d’un llenguatge propi dels mass-media, pretén burlar la percepció d’aquelles ficcions creades per la promiscuïtat de les imatges que ens arriben a través dels mitjans de comunicació social i observar l’acció catalitzadora que tenen en els discursos de poder i de violència per aprofundir en la creació de noves perspectives des de la pintura.

Si bé els mitjans han ajudat que alguns sectors de la població accedeixin a un art més popular, han contribuït també a la desinformació. Per això, plantejar nous interrogants converteix aquest projecte en un experiment de creació de noves realitats que han de ser desxifrades pels espectadors.

L’horari de l’exposició és de dilluns a divedres, de 18 a 20:30 h; dissabtes, d’11 h a 13 h i de 18 h a 20:30 h. La Sala Portal del Pardo estarà tancada els diumenges i festius.

Catàleg

dilluns, 17 d’agost del 2020

Torna el tradicional 'Música a la Vila', amb un únic i especial concert el 21 d’agost


 

Cada agost, des de fa 32 anys, El Vendrell té una cita amb la música tradicional, però enguany, el calendari s'ha vist alterat per la pandèmia de la Covid-19. Tot i així, la voluntat ha estat mantenir un dels concerts del festival “Música a la Vila”, que s’inscriu també en la programació de la Capitalitat de la Cultura Catalana 2020.

A proposta del músic Jordi Quintana i amb el treball conjunt de la Comissió del Música a la Vila, aquest estiu es durà a terme un únic concert, el divendres 21 d'agost, a les 22h, a la plaça del Tívoli. Aquest tindrà un caràcter especial, estretament vinculat a la cultura del municipi. Portarà per nom 'Músiques de seguici i lluïment', i el protagonitzaran grups de música popular i tradicional, que acompanyen a balls de la cercavila. Tots ells interpretaran melodies de la Festa Major del Vendrell i altres músiques més lluïdes, amb la particularitat que ho faran amb diversitat d'instruments que no són la gralla.

En paraules de Quintana, “aquest concert vol ser també un clar reconeixement als músics i grups de música que al llarg d'una cercavila popular poden passar desapercebuts pel públic, que acostuma a fixar més l'atenció en els balls. També és una manera de donar més presència a la música popular i tradicional al Vendrell, així com ajudar a difondre el repertori propi de formacions populars catalanes en format concert”. Així, al concert s’hi podran escoltar, per exemple, la cobla de flabiols, la mitja cobla, amb sac de gemecs, flabiol i tamborí; la cobla de tres quartans, amb sac de gemecs, flabiol, tamborí i tarota; la cobla antiga o els ministrers, amb sac de gemecs, flabiol, tamborí, tarota, metall (tromba o trombó), i sovint també amb timbal fondo i altres instruments com el baixó.


Els grups que hi actuaran són:


- La mitja cobla L'Home del sac, que acompanya el Ball de Panderos (des de 2006).
- La també mitja cobla La Patuleia, que acompanya el Ball de Panderetes (des de 2016) i que actuarà ampliada com a ministrers.
- Un altre mitja cobla, la dels Tocats del grall, que acompanyen el Ball de Cercolets (des de 2010) i que també actuarà ampliada com a ministrers.
- I una darrera mitja cobla, Els Murris i Anna Flores, que (també des de 2010) acompanyen el Ball de Pastorets, i que en el concert faran un diversificació amb piano i gralla.
I també actuaran Els Espremulls, cobla antiga, que tot i que no acompanyen cap ball, els seus membres són els que han anat fent les substitucions de músics dels grups fins ara esmentats i d’altres de la Cercavila, i que interpretaran el Ball de l’Àliga del Vendrell.

-Per finalitzar, el Ço del Botafoc que, en formació de ministrers, des de 2011 acompanyen els trasllats de la imatge de santa Anna de l’església a la casa de Portants d’honor i viceversa i també el Ball del Lleonet i el Ball del Lleó del Vendrell (des de 2015), i amb formació de petita cobla de flabiols, el Ball de Figuetaires (des de 2014).

L’entrada al concert és gratuïta. Les invitacions es podran reservar i descarregar a través del web del Temporada a partir del dia 11 d'agost. L'aforament serà limitat, a 100 entrades, seguint les recomanacions de seguretat. També està previst que a partir del dia 11 d’agost s'ubiqui un punt presencial a l'Escola municipal de Música Pau Casals on també es puguin adquirir les entrades en horari d’11h a 13h.


La regidora de Cultura, Silvia Vaquero, ha animat als vendrellencs i vendrellenques a gaudir d’aquest concert “que tot i no substituir el 32è Festival de Música a la Vila, que farem l’any que ve, ens serveix per fer-ne memòria i recordar-lo. I això és important ja que ara més que mai la cultura ha de formar part dels nostres dies”.

dilluns, 10 d’agost del 2020

L’Homenatge a l’Orquestra Pau Casals, al Canal 33

 


Divendres 14 d’agost a les 23.20, el 33 emetrà el concert d’homenatge a l’Orquestra Pau Casals que va interpretar l’Orquestra Simfònica Camera Musicae al Vendrell el passat dia 12 de juliol.

L’homenatge, promogut per l’Ajuntament del Vendrell i la Fundació Pau Casals, és l’acte central de les activitats del Vendrell com a Capital Cultural Catalana 2020 i s’emmarca en la celebració del Centenari de l’Orquestra Pau Casals (1920-2020).

El 10 de juliol de 1927 l’Ajuntament del Vendrell va nomenar Pau Casals fill predilecte de la vila. I amb aquest motiu es van organitzar dos concerts de l’orquestra que ell mateix va dirigir. Ara, 93 anys després, l’Orquestra Simfònica Camera Musicae, dirigida pel mestre Jordi Mora, interpreta una selecció d’aquelles obres. Concretament l’Ària de la Suite núm. 3 en Re Major, BWV 1068 de J.S. Bach i la Simfonia núm. 3, op. 55 “Heroica” de L. van Beethoven.

Aquest concert havia de donar el tret de sortida al Festival Internacional de Música Pau Casals del Vendrell 2020, que ha estat cancel·lat a causa de la COVID-19. Malauradament la pandèmia ha obligat a modificar la posició dels músics, a ampliar la distància entre ells, a actuar sempre amb les mascaretes posades i a reduir l’aforament del públic que s’havia previst inicialment.

Amb aquesta emissió, el 33 se suma a l’homenatge al Centenari de l’Orquestra Pau Casals i també a l’acte central de la capitalitat cultural catalana del Vendrell en un moment molt especial a causa de la pandèmia.

El concert, que es va fer a la Plaça Nova, es va emetre en directe a RTV El Vendrell amb el suport de la Xarxa de Televisions Locals en la producció televisiva.

El centenari de l’Orquestra Pau Casals commemora el projecte que Pau Casals va crear a l’any 1920, un projecte simfònic excepcional amb un gran impacte social.