La sala Portal del Pardo reobre a partir del divendres 3 de juliol presentant el projecte Colors.cat

A partir d’aquest divendres 3 de juliol la sala Portal del Pardo del Vendrell reobrirà les seves portes amb la presentació del projecte Colors.cat de Xavier Quesada, dissenyador, fotògraf i músic.

La sala restava tancada des de l’11 de març a causa de la COVID19 i el confinament. En aquells moments, l’equipament estava acollint l’exposició “Estimada innocència”, de Marina Durany, una proposta pedagògica fortament vinculada a la cultura i a l’educació. Durant el mes de maig, des de la regidoria de Cultura es va publicar el vídeo Ens emocionem amb l’ART a la sala Portal del Pardo per mantenir, encara que fos virtualment, la sala “oberta” al públic.

Finalment això es podrà fer realitat a partir d’aquest proper divendres, amb la presentació del projecte Colors.cat. En les pròpies paraules de l'artista, Colors.cat “és un projecte que neix de la conjunció de dues passions: l’art i la identitat. Sempre m’ha atret la riquesa de formes i colors que inunda el panorama de la cultura popular catalana, i vaig voler representar-la d’una manera molt personal, amb l’abstracció geomètrica i les formes més pures. Originàriament, tot comença a la vila del Vendrell, però ràpidament, gràcies a la seva bona acceptació, evoluciona cap a l’ambiciós objectiu de representar tota la nostra cultura”.

L’exposició es podrà visitar del 3 de juliol al 14 d’agost, en horari de dilluns a divendres de 18 h a 20.30 h i dissabtes d’11 h a 13 h i de 18 h a 20.30 h. Els diumenges i festius la sala romandrà tancada.

Com en tots els equipaments i espais, se seguiran les mesures de prevenció i protecció corresponents, entre les quals hi ha la limitació d’aforament, l’ús de mascareta, rentar-se les mans i mantenir la distància de seguretat.

La Biblioteca Pública Terra Baixa celebra el seu 15è aniversari i estrena nova web

El proper dijous, la Biblioteca del Vendrell celebra el seu 15è aniversari preparant l’entrada en Fase 3 dels seus serveis i estrenant nova web

L’any 2020 la Biblioteca Pública Terra Baixa del Vendrell celebra un doble aniversari. D’una banda, enguany farà 100 anys que el Vendrell disposa de Biblioteca de manera ininterrompuda. I, d’altra banda, també se celebra el 15è aniversari de la inauguració de la seva nova seu, l’actual del carrer Major, moment que també es va aprofitar per posar el nom de Terra Baixa, en referència a la popular obra teatral d’Àngel Guimerà, un dels personatges il·lustres de la vila.

Per a la Biblioteca Pública Terra Baixa, aquests 10 anys han estat de consolidació del procés de municipalització, d’experimentació d’altres maneres de treballar, de posada en marxa de nous projectes i d’adaptació als molts canvis que s’estan produint en el món de la informació en general.

Horari d’estiu i serveis en Fase 3L’aniversari arriba en un any estrany com a conseqüència de la pandèmia de la Covid 19 que ha afectat tots els àmbits de la societat. Amb tot, durant tot aquest període, la Biblioteca ha volgut estar present i oferint els seus serveis en la mida de les seves possibilitats, mantenint-se ben activa pel que a fa a la vida cultural del municipi i ben a prop dels seus usuaris.

Superat el més greu d’aquest període, la Biblioteca va reprenent també la seva normalitat, però amb les precaucions pròpies que estableixen els protocols de seguretat i les indicacions que s’especifiquen des del Servei de Biblioteques. Així, a partir del dilluns 22 de juny, es començarà a fer horari d’estiu:
- dilluns, dimecres i divendres de 9.00 a 15.00 h.
- dimarts, dimecres i dijous: de 16.00 a 20.00h.

Pel que fa al serveis disponibles, continuarà actiu el de préstec presencial prèvia reserva telefònica, la devolució de documents a través de la bústia de retorn i l’accés a les sales però amb aforament limitat. Aquest ús de les sales, de moment, serà únicament com a sala d’estudi o de lectura individual, però sense accés a la col·lecció. També s’activa l’accés als ordinadors amb aforament limitat, i demanant-ho prèviament al punt de control de la Biblioteca. Restaran encara tancats l’accés a la Sala Infantil, a l’Espai Menuts i a la Sala de Diaris i Revistes.

Estrena de la nova web de la BibliotecaPer últim, la Biblioteca estrenarà dijous la seva nova pàgina web, (www.bibliotecaelvendrell.cat) un espai més actual, modern i adaptat als nous temps que servirà per ampliar continguts informatius i oferir-los als seus usuaris i visitants d’una forma més atractiva. En aquest sentit, la nova plataforma permetrà diferenciar entre dos àmbits: el corresponent als adults i un altre amb materials específicament adreçats als infants.

El modernisme i els xalets del carrer Vilafranca

Ens trobem a finals del segle XIX, i en diferents punts d’Europa neixen diferents moviments artístics que, sota diferents noms (Art Nouveau a França, Jugendstil a Alemanya o Floreale a Itàlia), comparteixen un seguit de característiques formals i estètiques. Aquí, a Catalunya, assistim al naixement del moviment modernista, un moviment que fou ampli i eclèctic, buscant en el passat medieval font una font en la qual emmirallar-se i que va tenir una forta incidència, sobretot, en el camp de l’arquitectura. 

Detall de la barana de Villa Torres

L’ús de formes ondulades, la gran importància donada al disseny i la integració de totes les arts, la utilització dels nous materials sorgits arrel de la revolució industrial – com el ferro o el formigó – o la inspiració en les formes vegetals són algunes de les característiques més compartides entre tots els artistes i arquitectes que s’adscriviren al moviment modernista.

Uns anys més tard i ja iniciat el segle XX, trobem que a Coma-ruga comencen a arribar les primeres famílies a estiuejar en les seves segones residències. Aquestes famílies provenen de la burgesia vilafranquina – com els Sardà o els Torres – i construeixen un seguit de xalets en la part més alta del turó, a prop del Balneari de Comarruga i el Gran Hotel Balneari Oriental Miramar i a prop també de la platja. La procedència d’aquests primers estiuejants donarà nom al carrer que acollirà aquests edificis: el carrer Vilafranca. 

La burgesia catalana havia adoptat el modernisme per la construcció de nombrosos edificis, fins i tot, de les seves pròpies llars i els xalets construïts al carrer Vilafranca en poden ser un bon exemple: construïdes entre mitgeres, compten amb un petit pati davanter i un altre, més gran, en la part posterior, en la façana que dóna al mar. En ells, podem trobar baranes i reixes fetes de ferro forjat, elements vegetals decoratius en motllures i volutes o l’ús decoratiu de la ceràmica al llarg de les façanes.

En el cas concret de Villa Torres, per exemple, podríem parlar també de l’ús del trencadís - una tècnica a través de la qual podem crear mosaics utilitzant peces irregulars, normalment, de ceràmica -, molt emprada pels arquitectes modernistes i que té en Antoni Gaudí i el seu deixeble, Josep Mª Jujol els seus màxims exponents i en indrets com el Parc Güell o en la Casa Milà, la seva representació. 

Aquests xalets constituïren la llavor de l’estiueig i les segones residències en un Coma-ruga puixant d’inicis del segle XX, creats d’acord amb moviment artístic imperant a l’època, traslladat des de les principals ciutats, i que havia d’acollir a la societat burgesa que havia adoptat el modernisme com a estil representatiu.

L'entrada dels carlins al Vendrell

Carta de Benet Ramon Escofet a la seva esposa Dolors Soler.
Arxiu Comarcal del Baix Penedès. Fons Joan Ramon i Soler, Correspondència.

“Querida esposa. Como te tengo ofrecido en la mía de ayer, vuelvo a escribir algún tanto reposado, pero no del todo, por no haber podido dormir sino un poco en toda la noche, pues tenía los oídos llenos de tantos tiros y campana que no cesó durante las diez horas que duró la tormenta, lo mismo ha sucedido a muchos otros que también lo dicen, tal vez esta noche dormiré por las dos que he perdido.”

Així comença la carta que Bernat Ramon Escofet escrivia a la seva dona, Dolors Soler, el 5 de març de 1874. Unes hores abans, a la matinada del 3 al 4 de març, les tropes carlistes entraven a la vila del Vendrell. En la mateixa carta, unes línies més avall, Bernat Ramon li descriu l’estat en el què ha trobat la vila després del pas de les tropes, i diu: “las casas quemadas enteramente pues sólo queda el solar, como son la casa de la Ramoneta delante de la carnicería – la de Antonio Cadernal – la de Pau Llaonet y la de la Clareta de la Plaza nueva, en estas casas no ha quedado ni un palmo de pared.”

Però de la presència carlista a la vila del Vendrell i a les seves rodalies, se’n tenen notícies des de gairebé els inicis de la Tercera Carlinada. De fet, al Diario de Villanueva del 4 de maig de 1872 es llegia: “Ayer corrió bastante válida la voz que se había levantado una partida carlista formada por individuos de la Bisbal, Albiñana, Velvey y otros pueblos de aquella comarca.

También se decía que se habían organizado dos pequeñas columnas que recorrieran el país en el trayecto desde nuestra villa a Vendrell y Vilafranca para prevenir cualquier tentativa por parte de aquellos.”

Les ciutats i pobles s’havien de preparar per fer front als atacs de les partides carlistes, els quals es mantingueren constants, guarnint, fins i tot, la població civil de l’armament necessari per defensar la seva vila. Al Diario de Tarragona del 3 de gener de 1873 es podia llegir: “Por la capitania general de este principado se han concedido 300 fusiles a la villa de Vendrell para atender a la defensa de las partidas carlistas, las cuales al ser repartidas entre los vecinos se publicó un bando por la alcaldia de dicho pueblo escitando a aquéllos a la defensa.”

Capçalera del Diario de Tarragona del 8 de març de 1874
Font: Hemeroteca Diari de Tarragona

I, malgrat que en un inici la premsa recollia la negativa dels habitants a prendre les armes per fer front als atacs, el 8 de març de 1874, el Diario de Tarragona narrava els fets ocorreguts durant la nit del 3 al 4 de març i descriu com “en el instante mismo que sonó la primera detonación reuniéronse unos 200 hombres de los que tenían fusil, y empezaron a levantar barricadas en todas las boca-calles de la plaza Nueva y puntos inmediatos a la Iglesia. Los carlistas iban a entrar en la plaza Nueva por las calles de Montserrat y del Teatro, más se encontraron que les disputaban el paso las barricadas de dicha plaza. En estas calles los defensores de las barricadas sostuvieron un vivo fuego contra los carlistas a quienes no permitieron avanzar hasta las tres de la madrugada, [...] Los defensores de estas se retiraron a la Iglesia, al edificio llamado del Micalot y al arco del Pardo.”

A mesura que les forces carlistes avançaven, saquejaven el que trobaven al seu pas i, ja a les quatre de la matinada, la mateixa crònica explica com ja tenen sota el seu domini la “casa del Ayuntamiento perforando las casas contiguas que tienen entrada por la calle del Mar”. L’atac es centrà contra l’església, on s’havien refugiat dones i nens, a més d’alguns homes que la defensaven. Finalment, van haver de capitular davant l’atac carlista i “desde este momento los carlistas quedaron dueños de todo Vendrell”.

Quadre d’honor dels milicians que van morir lluitant contra els carlistes el 4 de març de 1874. 

Arxiu Comarcal del Baix Penedès. Fons de l’Ajuntament del Vendrell.

Josep Romeu deixà també per escrit les seves vivències, a la primera pàgina d’un llibre que actualment es conserva al Museu Àngel Guimerà, i ens explica que “los muertos que hubo de parte de los carlistas son 103 muertos y 40 heridos y de la población 13 muertos y 1 herido. Los carlistas entraron en la población de Vendrell á las 12 de la noche y se marcharon á las 3 de la tarde y hicieron prisioneros y de pronto hicieron pagar para rescatar los prisioneros 3000 $”.

A més, en marxar, les tropes carlistes van manar fer un pregó on s’obligués a tots els homes a enderrocar les fortificacions “bajo pena de la vida” però, segons explica Josep Aixalà, el Govern Militar liberal convidà als vilatans a construir “torres artilladas formando un triángulo”, les quals serien defensades per tropes governamentals.

Plànol de les fortificacions del Vendrell per l’atac carlista, elaborat per Josep Gassó Castells el 1909. 

Arxiu Comarcal del Baix Penedès. Col. Montserrat Plana Güell.

La Fundació Fenosa obrirà el 10 de juny

La Fundació Apel·les Fenosa del Vendrell tornarà a obrir les portes al públic el proper 10 de juny. Ho farà aquesta data per recordar que el 10 de juny de 1944 les tropes nazis varen provocar a la localitat d’Oradour-sur-Glane una massacre amb 642 persones assassinades, 19 de les quals eren republicans espanyols.

El 28 de març d’aquest 2020 s’havia d’haver fet la inauguració de la mostra dedicada a la història del Monument, que va ser encomanat llavors a Apel·les Fenosa, amb la presència de familiars de les víctimes i de les autoritats vinculades a les poblacions d’origen de les víctimes.

En aquests mesos de l’estat d’alarma, l’exposició ha estat viva i activa, i la Fundació ha contactat amb els centres de memòria, historiadors i periodistes, per difondre la identitat de cadascuna de les víctimes republicanes. Aquesta divulgació ha obtingut un gran ressò a l’Aragó, a Múrcia i a Catalunya, amb articles i recerques vinculades a les localitats de Saragossa, Alcañiz, El Esparragal, Sabadell, i Vilalba dels Arcs, d’on eren aquestes famílies assassinades.

Mentre tant, a més del llibre dedicat a la mostra escrit pel professor de la Sorbonne, Bertrand Tillier, ha aparegut un nou llibre, “Recuerda”, de l’historiador David Ferrer Revull, que escriu una a una la història personal de les 19 víctimes.

L’exposició “El Vendrell, l’època daurada” homenatjarà el dibuixant i il·lustrador Lluís Juste de Nin

Juste de Nin col.laborava activament en la preparació d’aquesta mostra que es preveu inaugurar al Palau Robert a finals de juliol emmarcada en els actes d’El Vendrell, Capital de la Cultura Catalana 2020

El Palau Robert retrà homenatge al dibuixant, il.lustrador i ninotaire Lluís Juste de Nin, mort ahir 21 de maig, en l’exposició “El Vendrell , l’època daurada”, que es preveu inaugurar al centre barceloní a finals de juliol.

Precisament, Juste de Nin col.laborava activament en la preparació de l’exposició “El Vendrell, l’època daurada”, que organitzen la Direcció General de Difusió del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda i l’Ajuntament del Vendrell, amb motiu de la Capital de la Cultura Catalana El Vendrell 2020.

En concret, el dibuixant treballava amb el vendrellenc Ernest Benito en la part de l’exposició dedicada al periodista, traductor, sindicalista i dirigent el POUM Andreu Nin, amb el qual compartia nom i parentesc. Juste de Nin va escriure la novel.la gràfica “Andreu Nin, seguint les teves passes”, una defensa del llegat d’Andreu Nin, fruit d’una investigació en la bibliografia disponible sobre el personatge i també de converses amb nombrosos testimonis. Aquesta novel.la es va presentar al Museu Deu del Vendrell el 27 de maig del 2016 amb la presència de l’autor.

També va dibuixar el llibre “Els Nin. Memòries a llapis d'una família catalana”. Apassionat per la nissaga familiar dels Nin, duia sempre un anell de plata amb l’escut dels Nin, i havia col.laborat amb la Fundació Apel.les Fenosa en la recerca sobre la història del Portal del Pardo. Va ajudar econòmicament a la restauració de la gàrgola de la Torre Medieval de la casa, que havia estat propietat de la família Nin des del 1518.

La mostra “El Vendrell , l’època daurada” recordarà figures de la vàlua de Pau Casals, Apel.les Fenosa, Àngel Guimerà i Andreu Nin i els valors associats als personatges com la creativitat, la internacionalitat, i el compromís amb la societat del seu temps. Personatges vinculats al Baix Penedès que cal rescatar de la memòria com a referents positius.

Cal destacar que Juste de Nin va donar vida al popular personatge de la Norma, símbol de la primera campanya de normalització lingüística de la Generalitat El català, cosa de tots, que es va presentar el 1992, amb textos de Tísner.

La Via Augusta

La Via Augusta és coneguda per ser l’eix vertebrador que comunicava, en sentit nord-sud, la capital de l’imperi romà amb Gades (l’actual Cadis), el punt més septentrional de la península Ibèrica. Aquesta via de comunicació, rep el seu nom de l’emperador August qui va manar reestructurar-la i ampliar-la, però no construir-la. L’emperador va dur a terme una sèrie de reconstruccions i ampliacions d’una via ja existent i que, segons les fonts antigues, rebia el nom de Via Heraclea, en record al camí que l’heroi Hèracles havia fet després de capturar els bous del gegant Gerió.

El que es van trobar els romans en l’arribar a la Península Ibèrica l’any 218, fou l’existència d’una xarxa viària que aprofitava majoritàriament els elements naturals existents, com valls de muntanyes, cursos fluvials o vessants de muntanyes. En territori català, la Via Augusta s’estenia des dels Pirineus fins a Dertosa (actualment Tortosa), utilitzant l’espai que es crea entre dues serralades paral·leles, la Litoral i la Prelitoral, el que coneixem com a Depressió Prelitoral, per crear una via de comunicació que permetés, a més, la comunicació cap a l’interior a través dels elements naturals abans esmentats.

Mapa de la xarxa de camins en època romana
Font: Miquel Vives i Tort

La Via Augusta, construïda per soldats romans, originalment amb una finalitat estratègica i militar, anà prenent paulatinament un paper important, també des de l’àmbit comercial, administratiu o fiscal, i la mantingué al llarg dels anys, ja que encara durant l’Edat Mitjana era emprada com a via de comunicació i, en molts casos, esdevingué part del traçat de l’actual N-340.

     Tram de la Via Augusta al seu pas pel Vendrell

Font: Ajuntament del Vendrell

El tram amb el què comptem al nostre municipi no era el d’una gran via empedrada, ja que aquestes, normalment, es limitaven a l’entrada de les grans ciutats o a llocs on el desnivell o la humitat ho feien necessari. El més freqüent era que la superfície de la via estigués composta de grava, que s’empiconava amb rodets de pedra o troncs de fusta estirats per homes o animals per sobre de la calçada, per aconseguir una superfície compacta i uniforme.

Si anem a les fonts antigues, trobem que l’arquitecte i enginyer, Vitruvi, ens explica que després de projectar una via, era necessari cavar una trinxera. Aquesta havia de comptar amb una amplada d’entre cinc i set metres i una profunditat aproximada d’un metre, dividit en capes que són, per ordre d’inferior a superior, les següents:

• statumen. Capa de grans pedres. En alguns indrets n'hi havia prou amb anar col·locant pedra esmicolada, disposada en capes, encara que en els terrenys massa tous calia posar a cada costat una filera de troncs perquè quedés subjecte al seu lloc.
• rudus. Era una capa de pedres més petites, còdols.
• nucleus. Consistia en una barreja de morter amb restes ceràmiques.
• summum dorsum, o pavimentum és la part superior per on es circulava. Aquesta part podia ser de grava (el més habitual) o bé de lloses planes.

Il·lustració amb les capes d'una calçada.
Font: artifexbalear.org

A més, les calçades romanes acostumaven a tenir un pendent cap al costat perquè l’aigua de la pluja no es quedés entollada a la superfície. Aquest pendent acabava en una rasa (fossa) per on s’evacuava l’aigua.

Actualment, podem observar la traça del camí perfectament des del Pont de França i el carrer de la Cristina Baixa fins a arribar al Camí Ral. Allà, recentment, es va desfigurar i destruir el camí amb la creació dels Bulevards, però, passats aquests, es torna a reprendre i és on les marques d’empedrat al terra i del mil·liari són més impactants. Comença aquí una ruta de quasi 2 quilòmetres a través del que es considera una de les traces més ben conservades de l’antiga Via Augusta.